dilluns, 11 de març de 2013

Sant Joan de Mediona i el castell

    Visitem Sant Joan de Mediona que antigament es deia Sant Joan de Conilles (430 m) a l’Alt Penedès que s'estén a banda i banda de la riera de Mediona
  El terme es molt muntanyós i ric en aigües  subterrànies. Té un desnivell prominent, el punt més baix és de 300 metres sobre el nivell del mar, el punt més alt és a la Serra del Bolet amb 781 metres d’alçada.

  La població es formà al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Joan de Conilles, documentada el 1299, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona. És de base romànica, bé que molt modificada en èpoques posteriors.

 Sortim de Sant Joan en direcció a Sant Quintí pel camí arran de la riera, que abandonem més endavant quan s'enfila de forma suau, en un revolt se’ns apareix de cop el castell de Mediona amb tota la seva majestuositat, encinglerat dalt d’un turó.
 El Castell de Mediona va vigilar durant segles un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és una fita cabdal de rutes a peu:  camí ral Santes Creus-Montserrat...



   El castell del segle X va ser fortificat abans pels sarraïns,  format per diversos recintes consecutius. S'accedeix  per un portal de mig punt, de dovelles ben tallades. L'església  romànica de Santa Maria, que es començà a bastir al segle XII, d'una sola nau. La torre principal o Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona de planta quadrada, amb parets molt gruixudes, de tres pisos. Vora seu hi ha el basament d'una torre rodona amb parament del tipus opus spicatum i la cisterna.

    Tornem arran de riera per l’estret congost, al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. Dalt d’una paret de roques, una cabra ens observa amb interès, mutu per altra banda, i contemplem una altra panoràmica insòlita del castell que deixem enrere.
 

6 comentaris:

El pare ha dit...

Un altre indret que m'és desconegut... i n'hi ha tants! He quedat meravellat amb les imatges del castell dalt del cingle. Impressionant.
Gràcies per donar-ho a conèixer.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

Gràcies Manel,
Nosaltres tampoc ho coneixiem, vam anar a casa d'uns amics i el poble ja va ser una agradable sorpresa i després la visita al castell impressionant!

Una abraçada

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Un lloc realment interessant Maria, que veig que veu gaudir d'allò més. Alguna de les teves fotografies gairebé que la tinc "duplicada", de quan vam anar-hi a passejar la dona i jo el juny del 2010, i és que determinats angles obliguen, més que conviden, a ser captats.
Potser encara hi ha un bar-restaurant?. Tenien una taula molt llarga a la sala gòtica, que ja vas veure que és molt bella, per a grups. Ara, recordo que ens van "canar" a nosaltres dos. Per bé que dinéssim sota una reproducció del magnífic gravat de Langlois, no s'ho valia.
Per cert, una entrada al blog del Camí Ral de l'any passat reprodueix el gravat. El tens aquí: http://bit.ly/16olWb8
Salutacions.

maria moncal ha dit...

Moltes gràcies Josep per l'enllaç al blog del Camí Ral, m'ha semblat molt interessant i ha ampliat força el coneixement d'aquest indret, l'he afegit al blog per completar la informació.
Tens raó quan dius que hi ha angles que obliguen a ser captats i si que tenen taules a la sala gòtica del castell, nosaltres no hi vam dinar només ens ho van ensenyar.
Salutacions

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Un afegitó sense importància, Maria: no em faria res dir-me com el pare de Jesús, però no em dic Josep.
Salutacions.

maria moncal ha dit...

perdona però ja t'havia batejat, no sé com, potser m'havia fixat en algún comentari al teu blog que et deien per aquest nom, però està clar que anava errada.
salutacions

entrades al bloc