dijous, 18 de juny de 2015

De Llo a Sant Feliu de Castellvell per les gorges del Segre



     Fem camí arran de les gorges del Segre, de Llo fins a les runes de l'ermita de Sant Feliu de Castellvell.

   És una ruta circular que iniciem a l'entrada de Llo, al costat de les termes, seguim per les Gorges del Segre pel camí que va vorejant el riu.
   El roc de vidre és un penyal agut que s’aixeca a les gorges de Llo, segons sembla, el nom li ve de la lluentor que li donen alguns materials del qual és compost
   Passem pel costat de l'entrada de la via ferrata i sota el mas Patiràs, travessem un pont i agafem el camí de l'esquerra que ens porta fins les runes de l'ermita de Sant Feliu.
   Arribem a Sant Feliu de Castellvell on hi ha les restes de l’ermita (s. XI) i una torre del primitiu castell de Llo. L’ermita sense sostre, conserva els murs de la nau, amb restes d’opus spicatum, i la volta de l’absis, així com les dues columnes del campanar de cadireta.
  Aquest lloc és una bona atalaia on es divisa la vall de la Cerdanya, des de la serra de Cadí al Carlit i el Puig Peric, i poblacions com Sallagossa, Llívia, Puigcerdà i Font-romeu; cap al sud, podem veure la capçalera de la vall de Llo, amb el pic de Finestrelles i el Puigmal de Llo.
 Al costat de les restes del temple acaba la via ferrada de les Escaldilles que ve de Llo i que s’obre damunt de les gorges de Segre.
   Dalt del turó, les excavacions arqueològiques dutes a terme els anys 70-80 posaren al descobert un assentament humà de més de 3.000 anys d’antiguitat, entre el neolític i l’època romana, i també durant l’edat mitjana.
   Baixem cap a Llo per un camí molt dret que ens porta en poca estona a la part alta de Llo, trobem diversos elements de fortificació medieval
   La torre del Vaqueró, antic lloc de guàrdia no gaire lluny del Castell de Llo, amb les seves tres torres truncades
   El poble de Llo es troba enlairat a la sortida de la vall, a la dreta del Segre i al vessant del turó de Sant Feliu
   Acabem l’itinerari davant de l’església parroquial de Sant Fructuós, edifici romànic del s. XII, és un dels millors exemples del romànic cerdà tardà.
    El seu element de més valor és el portal, amb quatre arquivoltes sostingudes per quatre columnes de granit amb capitells de marbre on hi ha esculpits diversos motius.
* * * *

6 comentaris:

El pare ha dit...

Una altre fantàstica descoberta a casa teva Maria.
Les primers fotografies, molt refrescants, amb el primer pla de fulles i/o flors amb el riu darrera són precioses. La portalada de l'església de Sant Fructuós és una meravella. També m'ha cridat positivament l'atenció la cura en el poble de Llo, no hi ha pràcticament cap cable a la vista, n'hem d'aprendre força.
Gràcies per tan bona proposta.
Una abraçada

Josep Balius Planellas ha dit...

Molt bon reportatge i excursió Maria, hi han tants llocs per veure i descobrir que no cal sortir de nostre terra, lo que la curiositat es algo amb el que no hi podem fer res. Una abraçada i endavant.

Marta Dachs ha dit...

Molt bonic i molt bon reportatge!

maria moncal ha dit...

Tens tota la raó Manel qualsevol poblet conserva força bé la seva personalitat i no s'hi han fet edificis que desdibuixin la seva personalitat i referent als cables d'electricitat he anat comprovant que per senzill que sigui la població no es veuen els fils elèctrics enlloc.
Una abraçada

maria moncal ha dit...

Si Josep i per aquest motiu sortim a cercar els molt que encara no coneixem.
Una abraçada

maria moncal ha dit...

Gràcies Marta

entrades al bloc