dilluns, 11 de novembre de 2013

De Valmanya a Pinós, al cor de Catalunya



   Fem via cap al santuari de Pinós on es troba el centre geogràfic de Catalunya, sortim de Valmanya  i fem una ruta circular que ens portarà de nou al lloc d’inici.


   El recorregut és a través de boscos de pi, roure.. i d’extensos camps de blat i d'ordi que tenen el color torrat de la tardor, en algun camp ja despunta el verd després de la sembra.

    Iniciem el camí a Valmanya i seguim el barranc de cal Xonic que després deixem  En un coll al mig dels camps, al tossal de Puigferrers s’alça La Sala una masia d’origen medieval imponent que es veu des de molts punts del recorregut.


  Ens endinsem al bosc i aviat retrobem el barranc de cal Xonic que ara seguim per dalt i a la dreta.
  Deixem el camí principal per acostar-nos a la font d’en Codina, l’aigua es recull en una bassa.
   Arribem a Pinós que està situat dalt d’un turó de 828 metres d’alçada i dona nom a tot el municipi que està format per cinc pobles:Ardèvol, Sant Just, Matamargó, Pinós, Valmanya i Malagarriga. Al cim del turó hi ha les restes de l’antic castell
     Ara seguim el GR7 que ens porta fins a dalt del santuari de Pinós que s’alça als vessants septentrionals de la mateixa serra, a 904 m d’altitud, dominant una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny.
   El santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers.
   Trobem aquí l’Hostal de Pinós, el més antic de Catalunya, s.XVI El llindar de la porta és ple d’inscripcions d’origen medieval.
   Ens acostem a la Rosa dels Vents que simbolitza el centre geogràfic de Catalunya
    Deixem el santuari i tornem per una pista asfaltada que amb un pendent pronunciat ens fa perdre alçada ràpidament, arribem cap el tard a Valmanya, pel camí hem anat veient el perfil de Pinós que es retallava al cel del capvespre.
    Valmanya és al peu de la serra de Pinós i de la riera de Vallmanya, al voltant de l’església de Sant Pere, un edifici d’origen romànic però que ha sofert diverses reformes fins al segle XIX.
   El lloc és esmentat ja el 951 en un document on el rei Lluís confirma a l’abat de Montserrat la possessió del lloc. El castell de Vallmanya pertanyé fins al segle XIV a la baronia de Pinós; fou després de Bernat de Boixadors i consta més tard com a senyoria de Montserrat.

   Se'ns ha fet de nit visitant el poble de Valmanya, els colors del capvespre acaben de perfilar aquest paisatge que ja ens és familiar.
   Trobareu  més informació i sortides al llibre: Camins del Solsonès - 15 itineraris per la plana i la muntanya - de Marcel Camps i Josep Ferrandiz.

4 comentaris:

El pare ha dit...

Un altre interessantíssim itinerari d'una zona a la que fa molts anys que no hi he estat i que bé mereix tornar-hi.
De l'alt nivell de les imatges, em permeto destacar els contrallums de gran bellesa.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

gràcies Manel,
La veritat és que és un indret molt interessant per la seva història i bellesa
Una abraçada

Marina A.F. ha dit...

Sembla una zona preciosa, i amb uns pobles amb molt d'encant, d'aquests que et transporten en el temps. Bon recull fotogràfic, com sempre. Ens feu venir ganes de sortir a caminar avui mateix! Petons

maria moncal ha dit...

doncs si Marina val la pena acostar-s'hi! petons

entrades al bloc