dimecres, 2 de gener de 2013

De Maçanet de Cabrenys a Sant Llorenç de Cerdans

L'endemà arribem a Maçanet de Cabrenys, municipi situat a 370 metres d'altitud. Avui bufa la tramuntana i ens deixa un cel clar i nítid que afavoreix la captació d'imatges amb el mòbil.
El caràcter de Maçanet el defineix la situació geogràfica és a l’Empordà però no a la plana, sinó a les Garrotxes. És al nord de la Catalunya del Sud, però a tocar de la del Nord. El Vallespir és a dues passes, a l’altra banda de les muntanyes. És ben bé al mig de  dos punts de referència cabdals: el Canigó i el cap de Creus.


Limita amb quatre municipis sud-catalans (Albanyà, Sant Llorenç de la Muga, la Vajol i Darnius) i sis de nord-catalans (Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Reiners, els Banys d'Arles, Ceret, i Morellàs i les Illes). Això fa que, a Maçanet, la influència francesa hi sigui ben palpable. El poble està envoltat per les muntanyes més altes de l’Empordà. Des del puig Moixer --de 1.450 metres d’alçada-- s'observa bona part de la Catalunya del Nord, de la plana empordanesa i de la badia de Roses, que, des de Maçanet, és un festival de llums en la llunyania. Destaca l'església de Sant Martí al centre de la població.
Projectede Camí de la Retirada, entre el Vallespir i l'Alt Empordà

Els senders de muntanya que uneixen els pobles de Maçanet de Cabrenys, Costoja i Sant Llorenç de Cerdans, passant per Tapis, van tenir una funció important ara fa 70 anys. Al gener i  principi de febrer del 1939 arriba a Maçanet una allau de refugiats que fugen del nou règim franquista i travessen el Pirineu. 
Durant la postguerra el contraban es converteix en un mitjà bàsic de supervivència. 
Al llarg de la segona guerra mundial arriben a Maçanet molts refugiats europeus fugits del nazisme, que volen arribar al nord d’Àfrica.  

Nosaltres seguim el camí avui dia asfaltat que uneix les dues poblacions. Arribem a Sant Llorenç de Cerdans, 680 m alt, és un municipi del Vallespir, terra de forjadors i artesans, és situat a la dreta del riu de Sant Llorenç sota el Montcapell.
Els orígens de Sant Llorenç es remunten a temps dels íbers amb la presència dels ceretans a la zona de la Cerdanya i l’alta vall del Tech, cosa que justificaria el topònim de Sant Llorenç de Cerdans.
El nucli vell  es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Llorenç, durant el període medieval, va estar sota la tutela de l’abadia benedictina d’Arles de Tec fins a la Revolució francesa al s XVIII.

L'abril de 1793 hi tingué lloc un avalot amb motiu de la prohibició, per part de la Convenció, de la processó de dijous sant; hi hagué una cruel repressió i els veïns demanaren auxili al general Ricardos, aleshores capità general de Catalunya, un dels fets que originà la Guerra Gran.
La Casa del Patrimoni i de la Memòria d’André Abet és un espai de memòria col•lectiva situat dins els murs d’una antiga fàbrica. Els treballs de ferro (reconstrucció d’una antiga forja), de fusta, de tints de teixits , fabricació d’espardenyes es mostren en l’espai com a record de la memòria del poble. 
Deixem Sant Llorenç i fem via cap a Prats de Molló i passat el coll de la Cella i el coll d'Ares arribar a Molló.

*

4 comentaris:

El pare ha dit...

Maria,
Aquesta zona sí que la conec, hi he anat amb una certa freqüència, ja des d'abans de que hi hagués la carretera asfaltada entre Maçanet i Costoja. Per cert que a Tapis hi he menjat sempre força bé.
M'ha agradat l'alternança de fotografies en color i blanc i negre.
Desitjo que hagueu començat bé l'any.
Una abraçada.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bell país aquell. L'atri de l'església de Sant Llorenç em va impressionar especialment.
Com sempre, gran reportatge el teu.

maria moncal ha dit...

gràcies Manel!
Doncs jo no la coneixia i m'ha sorprés gratament, tenim intenció de tornar-hi per fer algunes excursions.
Jo també desitjo que tingueu un bon any!
Una abraçada

maria moncal ha dit...

gràcies josep!
A mi la que em va sorprendre i agradar és la de sant Martí, per les figures arcaiques i tan expressives de l'arc exterior del portal!

entrades al bloc