L'endemà arribem a Maçanet de Cabrenys, municipi situat a 370 metres
d'altitud. Avui bufa la tramuntana i ens deixa un cel clar i nítid que afavoreix la captació d'imatges amb el mòbil.
El caràcter de Maçanet el defineix la situació geogràfica és a l’Empordà però no a la plana, sinó a les Garrotxes. És al nord de la Catalunya del Sud, però a tocar de la del Nord. El Vallespir és a dues passes, a l’altra banda de les muntanyes. És ben bé al mig de dos punts de referència cabdals: el Canigó i el cap de Creus.
Projectede Camí de la Retirada, entre el Vallespir i l'Alt Empordà
El caràcter de Maçanet el defineix la situació geogràfica és a l’Empordà però no a la plana, sinó a les Garrotxes. És al nord de la Catalunya del Sud, però a tocar de la del Nord. El Vallespir és a dues passes, a l’altra banda de les muntanyes. És ben bé al mig de dos punts de referència cabdals: el Canigó i el cap de Creus.
Limita amb quatre municipis sud-catalans (Albanyà, Sant Llorenç de la Muga, la Vajol i Darnius) i sis de nord-catalans (Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Reiners, els Banys d'Arles, Ceret, i Morellàs i les Illes). Això fa que, a Maçanet, la influència francesa hi sigui ben palpable. El poble està envoltat per les muntanyes més altes de l’Empordà. Des del puig Moixer --de 1.450 metres d’alçada-- s'observa bona part de la Catalunya del Nord, de la plana empordanesa i de la badia de Roses, que, des de Maçanet, és un festival de llums en la llunyania. Destaca l'església de Sant Martí al centre de la població. | |
Els senders de muntanya que uneixen els pobles de Maçanet de Cabrenys,
Costoja i Sant Llorenç de Cerdans, passant per Tapis, van tenir una
funció important ara fa 70 anys. Al gener i principi de febrer del 1939
arriba a Maçanet una allau de refugiats que fugen del nou règim franquista i
travessen el Pirineu.
Durant la postguerra el contraban es converteix en un
mitjà bàsic de supervivència.
Al llarg de la segona guerra mundial arriben a Maçanet molts refugiats europeus fugits
del nazisme, que volen arribar al nord d’Àfrica.
*
4 comentaris:
Maria,
Aquesta zona sí que la conec, hi he anat amb una certa freqüència, ja des d'abans de que hi hagués la carretera asfaltada entre Maçanet i Costoja. Per cert que a Tapis hi he menjat sempre força bé.
M'ha agradat l'alternança de fotografies en color i blanc i negre.
Desitjo que hagueu començat bé l'any.
Una abraçada.
Bell país aquell. L'atri de l'església de Sant Llorenç em va impressionar especialment.
Com sempre, gran reportatge el teu.
gràcies Manel!
Doncs jo no la coneixia i m'ha sorprés gratament, tenim intenció de tornar-hi per fer algunes excursions.
Jo també desitjo que tingueu un bon any!
Una abraçada
gràcies josep!
A mi la que em va sorprendre i agradar és la de sant Martí, per les figures arcaiques i tan expressives de l'arc exterior del portal!
Publica un comentari a l'entrada