divendres, 25 de gener de 2013

D'Avinyonet de Puigventós a Llers


Avinyonet i Llers, dues poblacions situades al cor de l'Empordà però mirant cap a la Garrotxa i el Pla de l'Estany per causa de les vies de comunicació que divideixen la comarca. Són dues viles de gran importància històrica 

Avinyonet de Puigventós. El diminutiu Avinyonet es va començar a utilitzar probablement des del segle XIV per l'envergadura que anava adquirint la ciutat occitana d'Avinyó, que era seu papal.
Algunes troballes arqueològiques als voltants demostren que el lloc estava habitat a l'època romana, encara que es va fundar a l'edat mitjana. La ciutat va créixer prop d'un castell que pertanyia a l'ordre militar de l'Hospital.
Castell de la Comanda Hospitalera d'Avinyonet és un conjunt arquitectònic, en resten diverses construccions que foren edificades en moments diferents.
L’església de Sant Esteve es troba dins d'aquest recinte, és un edifici d'una nau, de planta rectangular, de murs emmerlats. Fou reconstruït al segle XV, època de la fortificació i reformat al segle XVIII.


El terme municipal de Llers és força extens i accidentat per turons i serralades de poca elevació. Són els darrers contraforts prepirinencs de formació calcària, que assenyalen el límit nord-occidental de la plana. Hi ha nombrosos torrents, on conflueixen les conques del Manol i la Muga.
 A la banda de llevant hi passava la Via Romana que durant l'Edat Mitjana va ser anomenada camí del Francès i que servia de límit dels antics comtats de Besalú i Empúries.
Aquesta situació de frontera durant l'Edat Mitjana va fer de Llers la zona més fortificada de l'Empordà. La vila tenia un castell baronial del qual en depenien onze més. El terme del castell era molt més extens que l'actual municipi.

Del castell de Llers, documentat el 1021, resta, la torre mestra cilíndrica, de gran diàmetre i murs molt gruixuts, envoltada per una muralla.
La fotografia de la torre pertany a Albert Sarola i és d'abans que comencés el procés de rehabilitació, que ens impedeix veure com era en orígen.
 Carles Fages de Climent va publicar el 1924 el poemari Les bruixes de Llers, amb il·lustracions d'un encara desconegut Salvador Dalí.

4 comentaris:

El pare ha dit...

Maria,
Quines fotografies més bones!
Aquesta zona la tinc en cartera per també mostrar-la en el meu bloc, ja que és segurament la part de l'Empordà menys coneguda. Esperaré una temporada, que no et vull fer la competència, hahaha.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

Gràcies Manel, però no triguis gaire perquè segur que aprendre molt dels detalls i les explicacions que ens tens acostumats!
Una abraçada

reimeu ha dit...

Hola Maria !
Com va tot ?
Te vull fer una pregunta. El castell de Llers està dintre del poble, o és pels voltants ??
Les fotos molt maques i el blog molt bé, m'agrada molt.
Salutacions !!
Vicenç

maria moncal ha dit...

Hola Vicenç!
gràcies!
El castell està dins el poble.
salutacions

entrades al bloc