dilluns, 31 de desembre de 2012

De Sant Llorenç de la Muga a Albanyà

La vila de Sant Llorenç de la Muga, a 173 m d'altitud, és un municipi de l’Alt Empordà. Està situat a la vall alta del riu Muga que l'envolta a migdia i a llevant. Rodejat de muntanyes i boscos de pins, alzines i roures.
És trist arribar el capvespre a una vila tan bonica i de sobte adonar-te que la màquina de fotografiar s'ha declarat en vaga, bé no ben bé així, la bateria exhausta i la seva germana que dorm al fons de la bossa també. Gairabé no sé mirar sino és a través de l'ull de la càmera i després de comprovar que no hi ha solució m'avinc a fer-ho a través del mòbil, però no és ben bé el mateix, ni de bon tros, no puc jugar amb la profunditat de camp, ni la llum i les imatges queden planes, fosques, mogudes...bé doncs tornarem de nou amb temps, claror i piles.

El segle X Sant Llorenç apareix documentat amb el nom Santi Laurenti de Sambuca, situat ben probablement sobre un assentament romà. De la població fortificada dels segle XIV i XV se'n conserva encara el traçat medieval.
El recinte emmurallat d'època medieval destaca pel seu bon estat de conservació, així com la majoria de les cases del casc antic. Passejant pel centre de Sant Llorenç trobem racons molt agradables que formen part de la història del poble. La muralla configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, diferents torres circulars o de base quadrada ubicades al mig de la muralla, l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de rec que travessa el casc antic pel nord de la muralla on s'hi conserven rentadors públics i també alguns de privats.
Sota el regnat de Carles III, el segle XVIII, per ser terreny de mines de ferro i plom s'hi van fundar diverses fargues. La més famosa va ser la Farga Reial de Sant Sebastià, dedicada a fer munició. El maig del 1794 va ser destruïda a la batalla de Sant Llorenç de la Muga, durant la Guerra Gran. Ara, les ruïnes d'aquesta fosa les cobreix l'aigua del pantà de Boadella.
 *
Arribem de nit a Albanyà i fem un tomb pel casc antic, es fa evident que hi hem de tornar de nou per descobrir tot el que amaga. És un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a 239 metres d'altitud. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i del PEIN de l'Alta Garrotxa. La zona és habitada des de temps prehistòrics. Ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi.
Portal d'Albanyà, porta antiga de la muralla de la població del segle XII, declarat Bé cultural d'interès nacional (BCIN).
En el primer mil·lenni de la nostra era hi varen arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada -amb el nom d'Albanianum- el 844, en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l'abat Dòmnul, que hi va fundar el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d'Albanyà, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d'Arles (Vallespir).
*

entrades al bloc