dijous, 6 de desembre de 2012

De Montsonís a Salgar

Un bell recorregut per un indret que conserva tot l'encant d'un passat medieval i  on sembla que el temps s'hagi aturat. El poble de Montsonís, està situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m), a l'esquerra del Segre. La població conserva restes de fortificacions dels segles XIII i XIV, pertanyents a l'antic castell romànic. Hi ha també, al cim del pujol, l'antiga església parroquial romànica de Sant Urbà de Montsonís, que ha estat remodelada. Altres edificis tenen finestrals ogivals.
L’encant de Montsonís és, precisament, l’ambient medieval que s’hi respira. Part de la muralla que devia protegir el poble s’ha convertit ara en murs i parets de vàries cases; i encara queden en peu algunes antigues torres de defensa, convertides amb el pas del temps en dipòsits de vi o d’aigua.
A la part alta del poble hi ha el Castell de Montsonís, construït l'any 1024 per ordre del Comte d'Urgell, Va estar en mans de diversos llinatges, fins a arribar a Carles de Montoliu, Baró de l'Albi, trentè Senyor de Montsonís i actual propietari del castell. És un castell habitat, per aquest motiu la bandera segueix onejant a la Torre de l’Homenatge i algunes de les habitacions són d’ús privat.


Crida l'atenció la magnífica façana exterior, la torre d'homenatge de nova construcció, el finestral d'estil gòtic, l’oratori privat amb accés directe a la capella per a seguir la missa i no barrejar-se amb el poble, el celler d'on parteix el subterrani secret que es comunicava amb l'església romànica de Salgar (en estat semi ruïnós), el forn de pa, el poble estava obligat a fer-lo en el forn del castell i donar-ne una part al senyor, la sala d'armes antigues, la complerta cuina, la presó...
Baixem caminant fins a Santa Maria de Salgar i ens sorprèn la bellesa de l’indret, és un paratge engorjat sobre el Segre, un congost espectacular ple de coves i balmes.
El nom de Salgar procedeix de l’àrab algar , que significa cova, en una clara referència a aquest indret on el Segre passa per un congost on les aigües han anat excavant balmes a la roca. Hi ha constància arqueològica de l’ocupació d’aquesta zona en època ibèrica. En el mateix congost, a l’altra banda del riu, s’aixecava el castell de Malagastre.
L’edifici és, fonamentalment, una obra barroca que aprofita parts de les estructures de l’alta edat mitjana. El lloc apareix referenciat per primera vegada el 1054 en una dotació d’Arnau Mir de Tost a la canònica de Montmagastre. Originàriament era un ermitatge. El 1404 degut l'abandó del lloc es cedit als carmelitans, que hi basteixen un convent i amplien l'església romànica. El 1530 edifiquen el claustre renaixentista i el completen amb  altres construccions sota la balma. Els monjos foren exclaustrats el 1835 i el lloc venut, bé que continuà com a santuari.
Durant la guerra civil de 1936-39 els edificis foren malmesos, però posteriorment el culte fou restaurat i el 1972 l'església fou arranjada. El convent conserva la façana però l’interior està en runes.

5 comentaris:

Francesc Cladellas ha dit...

com sempre un reportatge insuperable com ja ens tens acostumats
aquest magnific castell vaig tenir l'ocasió de visitar-lo fa uns anys, (be solament la part que mostraban en les visites guiades)i el que varem veure va ser molt interessant, especialment els comentaris que ens donava el guia
salut !!!

maria moncal ha dit...

gràcies Francesc!
Aquests paratges són magnífics, continuen fent visites guiades al castell però el que t'aconsello és la visita al santuari bastit sota la balma d'un paratge engorjat.

molts records i bones descobertes!

Marta Dachs ha dit...

Hola Maria,
Fantàstiques fotos i reportatge! Aquest estiu vam estar a Montsonís i ens va encantar, llàstima que no anéssim a Santa Maria del Salgar...

maria moncal ha dit...

gràcies Marta!
És ben cert que té molt encant, et recomano anar a Santa Maria de Salgar a la tardor quan els arbres ran de riu mostren tots els tons daurats.

Fuetimate ha dit...

Si voleu poder fer una ruta una mica més ampliada, però sense gaire dificultat. La ruta de la Serra de Mur, el camí comença a la carretera que uneix Foradada amb Montsonís, poc abans de la creu de terme, passa per un búnquer de la Guerra Cívil i es dirigeix fins al poble abandonat de Rubió de Baix. Desprès es segueix la carretera asfaltada del Santuari i cap a Montsonís. A Wikilok ho trobareu molt ben explicat.
Mentres fem el blog de Catalunya us deixem l'enllaç del d'Argentina
Fuet-i-Mate

entrades al bloc