passeig per les cales aprop de Cap Roig

Havíem fet aquest recorregut de Cap Roig  - Calella de Palafrugell - a la platja del Castell – Palamós – que transcorre per l’interior dins del GR92 i ara tornàvem per descobrir les possibilitats de fer-ho arran de la costa.

Aparquem el cotxe a Cap Roig i després de deixar els jardins busquem camins que ens portin fins arran de mar, fa calor i la sequera del bosc amb els pins convertits en gairebé llenya ens decepciona i desespera en part.

Seguim el camí i veiem que tot són parcel·les la majoria sense construccions però que ens impedeix baixar al mar.

Per fi un camí ens hi acosta i ens animem, a partir d’aquest punt pugem i baixem per petites cales, ens trobem amb alguna esllavissada que s’ha endut el camí i ens mena cap al mig d’una finca que ens impedeix el pas amb amenaces de gossos ferotges. La tarda avança i la calor s’apaivaga, ens banyem a la cala Canyers on hi arribem just quan els últims ocupants l’abandonen, és una delícia el bressol de l’aigua amb els colors del capvespre i la pau i bellesa del racó.

De De Cap Roig al Castell

Un llagut transporta gent fins a les Illes Formigues, uns pescadors busquen el millor indret per llençar la xarxa i una colla busca recer per passar la nit sota els estels. Tornem feliços travessant les caletes de nou i amb els ànims renovats d’haver aconseguit el que modestament ens havíem proposat.
*

El Puig Dormidor entre la Fenolleda, el Conflent i el Pays de Sault

Fem via cap a la Fenolleda històrica a l'Alta Vall de l'Aude per pujar al Puig Dormidor i de tornada visitar alguns municipis: Conòsols, Roquefort de Sault, el Bosquet i Escolobre.

Des de Formiguera anem direcció a Quilhan, abans dels banys d' Escolobre agafem a la dreta la D-17 cap al poble del mateix nom. A continuació travessem els municipis de Bosquet i Rocafort de Sault, després d'aquest últim poble, a 1km. la D-84 ens porta fins al Coll de Jau, on deixem el cotxe i iniciem l'ascensió al cim del Puig Dormidor.

Des del Coll de Jau pugem a través dels prats. De seguida veiem el perfil arrodonit del Puig Dormidor, envoltat d'extensos prats florits. Caminem al costat d'una tanca que travessa tota l'extensió de la muntanya per la meitat, nosaltres caminem deixant a la nostra dreta la tanca fins a arribar al cim.

La Fenolleda en occità: Fenolhedés o la Fenolheda; és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc. Inclou les Corberes (divides entre el Rosselló i la Fenolleda), les Valls i l'Altiplà de Sornià o Aspres.
Actualment se situa administrativament en el departament francès dels Pirineus Orientals amb les cinc comarques nord-catalanes, i per tant a vegades apareix en mapes de les comarques dels Països Catalans.

Fenolleda històrica (departament de l'Aude) Municipis de l'Alta vall de l'Aude: Conòsols, Santa Coloma de Rocafort, Atsat i Sant Martí de L

Conòsols o Conòsol  és un municipi  situat al departament de l’Aude i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. Comprèn gairebé tota l'alta vall de l'Aigueta, afluent del riu Aude.
La descoberta d'aquests indrets poc coneguts ens sorpren i ens agrada aquests pobles, la seva forma de vida  on sembla que el temps s'hagi aturat i el seu encant natural i autèntic.
*
*

La marxa popular de les Valls d'Àneu

La marxa popular de les Valls d’Àneu ha estat una caminada fantàstica pel paisatge, el bon temps que ens ha acompanyat, la verdor intensa dels prats amb el contrapunt de flors escampades arreu, els arbres que ens han protegit de la solellada, la remor de l’aigua baixant per torrents, rierols i rius i...la bona companyia.

De marxa popular de les Valls d'Àneu

La caminada s’inicia a Esterri d’Àneu amb un recorregut de 20Km. amb desnivells de no massa dificultat (500m.) i amb un terreny del tipus corriol de muntanya en quasi tot el recorregut, tret de la sortida i l’arribada i alguns trams en que creuem la carretera.

De marxa popular de les Valls d'Àneu

Iniciem la marxa al Poliesportiu d’Esterri, sortint en direcció al Pont Romànic i allà enfilem el camí vell cap a Isavarre, on seguim cap a Sorpe, poc després, ens endinsem a la Mata de València, seguim fins al final del bosc i desprès per la solana cap a Son, a continuació passem molt a prop de Jou i, finalment, cara avall cap a Esterri de nou.

De marxa popular de les Valls d'Àneu

* *

Les Valls dÀneu - d'Esterri a Son

Hem anat a les Valls d'Àneu per participar a la marxa popular, el dia abans però ens hem acostat a les Planes de Son que celebraven l'aniversari i convidaven tothom que si vulgués apuntar, a la tarda hem disfrutat de l'actuació del Pont d'Arcalís.
El centre Les Planes de Son està situat en unes pastures properes al poble de Son (Pallars Sobirà) Son, a 1.393 m d'altitud, és un dels pobles més alts de les valls d'Àneu. Es troba a 7 km d'Esterri d'Àneu.

La seva fesomia, lleugerament esglaonada es caracteritza per la silueta de l'església romànica de Sant Just i Sant Pastor.Son es troba en una de les regions dels Pirineus més ben conservades, les valls d'Àneu.
 *
Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu.
Està situada en una ampla vall d'origen glacial, en el primer eixamplament que troba la Noguera Pallaresa en deixar enrere la tancada Vall d'Isil. La població es troba en una zona plana entre la Noguera Pallaresa i el Riu de Son.
 Esterri d'Àneu té el nucli antic a banda i banda de la Noguera Pallaresa; la major part de la vila és a la dreta del riu, però a l'esquerra hi ha un dels barris més vells de la vila. L'església parroquial de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu és a la dreta, com la Casa de la Vila i l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Conserva una creu de terme al capdamunt del Carrer Major que, segons la tradició, data del 1633, feta pels francesos. També hi ha el Pont d'Esterri d'Àneu, romànic, de dos ulls, damunt de la Noguera Pallaresa.

Monestir de Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l’Estany és una joia del romànic català, fou una de les principals abadies del país.

El segle X s’establí una petita comunitat de canonges per viure seguint la Regla de sant Agustí.

L’església de Santa Maria, del segle XII, conserva el mateix estil primitiu simple i auster: planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transsepte i acabada amb tres absis. Cal destacar-ne l'escultura de la Verge, Marededéu gòtica, d’alabastre del segle XIV.

Des de fa més de tres segles, el monestir és la seu de la parròquia de Santa Maria de l’Estany. Del monestir medieval en resten l’església, les sales del museu i, sobretot, l’extraordinari claustre romànic, una joia de l’escultura religiosa de nivell internacional..


En les dependències del monestir s’hi conserva un important arxiu històric. En ell s'hi guarda una part de la documentació de l'antic monestir -compres, vendes, testaments, capbreus, etc-, d'entre la qual es pot remarcar una bona sèrie de pergamins dels segles XII, XIII i XIV. També s'hi guarden els llibres sagramentals -batejos, casaments, defuncions- de la parròquia de Santa Maria, així com diversos llibres notarials.

El poble ha crescut a redós del monestir i de l’estany que li donà nom.

El Dolmen, el Puig Rodó i la Mina de Santa Maria de l'Estany

Anem a Santa Maria de l'Estany, per veure la Mina, pujar al cim del Puig Rodó, accedir al Dolmen del mateix nom i retornar, tot voltant el turó, al poble de nou.

L'antic Estany que dóna nom al poble, afavoria la caça, la pesca i també l'agricultura, però per altra banda, era un focus de mosquits, d'infecció, de paludisme... que, segons moltes referències històriques, era el mal endèmic de l'Estany. Per aquest motiu va ser dessecat per ordre de l'abat Carles de Cardona, el segle XVI
El mestre d’obres va ser Joan Burdó de Sant Feliu de Torelló, mitjançant la construcció d'una mina que encara avui es conserva, de 12 pams d’alçada per 6 d’amplada que anava del Pontarró – boca nord, on s’inicia un torrent que desguassa a la Gavarresa – a l’estany.
El cost de l'obra va ser de 135 lliures. L’obra va ser ampliada el 1735 fins al mig del prat.
L’estany encara es pot apreciar parcialment en èpoques de pluges notables quan el drenatge de la mina no dona a l’abast i es forma novament un embassament temporal.

El Pontarró, del qual es conserva solament el nom, és ara la boca nord de la Mina, i sobre ell passa el camí cap a puig Rodó. El Padró del Pontarró és un monument recordatori erigit per Guillem de Rocafort el 1668, en agraïment per no haver-se fer mal en caure daltabaix del Pontarró una nit que tornava de Barcelona.
Des de dalt del turó es gaudeix en dies clars d’una vista extraordinària del Bages amb els cingles de Bertí, Sant Llorenç i Montserrat al fons en direcció sud, al nord la vegetació impedeix la visió de la serralada Pirinenca. Ruta circular, veurem el Padró, la Mina, el Puig Rodó, el Dolmen del mateix nom, alguns camps, masies i la Font Vella. Malgrat que es pot fer a peu, és aconsellable en bicicleta, ja que és força planer excepte el tram inicial i la pujada curta al turó que cal fer a peu per un corriol.

Les fonts a l'entorn de Navarcles

La ruta de les Fonts és un itinerari circular que permet recórrer les més importants de la rodalia de Navarcles. Les últimes pluges han fet reviure el riu Calders que baixa ple de vida i les fonts que ragen a cor que vols.

De passeig arran del Calders - les fonts de Navarcles

Sortim del poble seguint el curs de la riera de Navarcles per després retornar pel GR3, a l'alçada de la masia i font de l'Angle ens desviem i deixem el camí per seguir arran de l'aigua amb la sorpresa que l'hem de creuar fins a quatre vegades, l'aigua baixa neta i fresca però el llot i verdet del fons fan venir esgarrifances, és molt bonic l'itinerari però no té sortida, al menys quan ha plogut molt, és aconsellable doncs no deixar el GR3.

Font Vella i la font de la Mina  Al Parc de la Font Vella, són les fonts més populars i visitades de Navarcles.  
Font dels Sobreixidors Al passeig de les Fonts. Quan el 1899 els navarclins van fer la primera canalització de l'aigua al pou de Solervicens per fer-la arribar a petites fonts escampades pel poble, van haver de fer un sobreeixidor per deixar anar l'aigua sobrant, d'aquí el nom de Sobreeixidors.
 
Font Nova. L'espai és fresc i obac i hi ha taules per poder-hi fer pícnic.  
Font de Solervicens. És una font molt antiga que devia proporcionar aigua al mas que li dóna nom; la data de 1818 inscrita damunt la font recorda una gran secada que hi va haver, segons es pot llegir de la història del mas.

Font de l'Angle Es troba al vessant que aboca damunt del riu Calders, una zona molt abundant en fonts; és una font situada dins una barraca i raja des de temps immemorials.  
Font dels Boixadors  Cal relacionar el seu nom amb la presència abundant d'aquest arbust a la zona.  
Font de la Cura Situada en començar el parc del Llac de Navarcles, documentada per primera vegada el 1891.

mar d'ordi - les onades que fa el vent en els camps d'ordi ens recorden a un mar de silenci i pau.
*
*