dilluns, 4 de juny de 2012

El Dolmen, el Puig Rodó i la Mina de Santa Maria de l'Estany

Anem a Santa Maria de l'Estany, per veure la Mina, pujar al cim del Puig Rodó, accedir al Dolmen del mateix nom i retornar, tot voltant el turó, al poble de nou.
L'antic Estany que dóna nom al poble, afavoria la caça, la pesca i també l'agricultura, però per altra banda, era un focus de mosquits, d'infecció, de paludisme... que, segons moltes referències històriques, era el mal endèmic de l'Estany. Per aquest motiu va ser dessecat per ordre de l'abat Carles de Cardona, el segle XVI
El mestre d’obres va ser Joan Burdó de Sant Feliu de Torelló, mitjançant la construcció d'una mina que encara avui es conserva, de 12 pams d’alçada per 6 d’amplada que anava del Pontarró – boca nord, on s’inicia un torrent que desguassa a la Gavarresa – a l’estany.
El cost de l'obra va ser de 135 lliures. L’obra va ser ampliada el 1735 fins al mig del prat.
L’estany encara es pot apreciar parcialment en èpoques de pluges notables quan el drenatge de la mina no dona a l’abast i es forma novament un embassament temporal.
El Pontarró, del qual es conserva solament el nom, és ara la boca nord de la Mina, i sobre ell passa el camí cap a puig Rodó. El Padró del Pontarró és un monument recordatori erigit per Guillem de Rocafort el 1668, en agraïment per no haver-se fer mal en caure daltabaix del Pontarró una nit que tornava de Barcelona.
Des de dalt del turó es gaudeix en dies clars d’una vista extraordinària del Bages amb els cingles de Bertí, Sant Llorenç i Montserrat al fons en direcció sud, al nord la vegetació impedeix la visió de la serralada Pirinenca. Ruta circular, veurem el Padró, la Mina, el Puig Rodó, el Dolmen del mateix nom, alguns camps, masies i la Font Vella. Malgrat que es pot fer a peu, és aconsellable en bicicleta, ja que és força planer excepte el tram inicial i la pujada curta al turó que cal fer a peu per un corriol.

4 comentaris:

El pare ha dit...

El fenomen de dessecar estanys i aiguamolls com a mitjà per a combatre el paludisme i guanyar terres de conreu va ser habitual a molts indrets del país, avui en dia la tendència en a anar-los recuperant pel seu valor mediambiental i ecològic.
Avui ens proposeu una caminada molt atractiva amb unes vistes precioses.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

gràcies Manel, si que es veritat que es recuperen vells estanys i fa goig de passejar-hi , sense anar més lluny el de Sils que aquesta tardor passada estava pletòric, amb molta aigua i ple de vida.
una abraçada

Francesc Cladellas ha dit...

tenia "in mente" fer un tomb per L'Estany peró amb aquest reportatge podré posposar-lo, ja que com ens tens acostumats és molt bonic
salut

maria moncal ha dit...

ei, Francesc!, gràcies, però fes el tomb que segur que descobreixes alguna cosa que jo no he vist!
bona vesprada

entrades al bloc