dilluns, 1 d’octubre del 2012

passeig per les cales aprop de Cap Roig



Havíem fet aquest recorregut de Cap Roig  - Calella de Palafrugell - a la platja del Castell – Palamós – que transcorre per l’interior dins del GR92 i ara tornàvem per descobrir les possibilitats de fer-ho arran de la costa.
Aparquem el cotxe a Cap Roig i després de deixar els jardins busquem camins que ens portin fins arran de mar, fa calor i la sequera del bosc amb els pins convertits en gairebé llenya ens decepciona i desespera en part.
Seguim el camí i veiem que tot són parcel·les la majoria sense construccions però que ens impedeix baixar al mar.


Per fi un camí ens hi acosta i ens animem, a partir d’aquest punt pugem i baixem per petites cales, ens trobem amb alguna esllavissada que s’ha endut el camí i ens mena cap al mig d’una finca que ens impedeix el pas amb amenaces de gossos ferotges. La tarda avança i la calor s’apaivaga, ens banyem a la cala Canyers on hi arribem just quan els últims ocupants l’abandonen, és una delícia el bressol de l’aigua amb els colors del capvespre i la pau i bellesa del racó.
De De Cap Roig al Castell
Un llagut transporta gent fins a les Illes Formigues, uns pescadors busquen el millor indret per llençar la xarxa i una colla busca recer per passar la nit sota els estels. Tornem feliços travessant les caletes de nou i amb els ànims renovats d’haver aconseguit el que modestament ens havíem proposat.
*

4 comentaris:

El pare ha dit...

No fa massa vaig anar fins a cala Castells des de la Cala Fosca i ja vaig veure que el camí segui marcat cap a Cap Roig. Pel que dius vosaltres ja l'heu seguit, per dalt.
Les fotografies amb que il·lustres aquest reportatge són precioses, la llum és fantàstica.
Una abraçada,

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Manel,la veritat és que aquestes cales tenen molt encant malgrat que alguna part del camí de ronda s'ha esfondrat i et barra el pas.
una abraçada
maria

Joan X ha dit...

QUins records! Vaig estar vivint uns anys a St. Antoni de Calonge i vaig gaudir molt d'aquella zona. A cala estreta (platja nudista) hi havia una caset de pescadors on podies dur el menjar i la llenya per fer-hi una graellada a peu de platja.

Racons de la nostra terra ha dit...

Doncs estic d'acord amb tu Joan, és un racó idíl·lic!

entrades al bloc