Turó de Bell.lloc

Ascensió a un magnífic mirador de la plana de la Cerdanya. Al cim hi ha el monestir de Bell·lloc del qual es conserva l'església, que ha estat reconstruïda.

De turó de Bell·lloc

Santuari de Bell·lloc (1.685 m). Antic monestir. L’església, romànica (s. XII), ha estat restaurada en part. La marededéu bruna es conserva a Dorres. Hi ha el costum, entre els devots que pugen a Bell·lloc, de deixar un tros de pissarra sobre l’altar de la Verge a canvi d’una petició. Des del cim podem contemplar tota la plana de la Cerdanya i la carena de muntanyes que l'envolta.

De turó de Bell·lloc

Ens dirigim cap el coll del Jovell. Des d'aquest punt veiem les poblacions de Brangolí, Feners i el santuari de Bell·lloc que hem deixat al fons.

De turó de Bell·lloc

Tornem pel torrent de Jovell, el camí és ombrívol i està ben glaçat. Veiem al fons Dorres, entre verns i freixes, és un indret caòtic format per grans blocs de granit arrossegats per antigues glaceres. A la dreta destaca el serrat dels Llops.

De turó de Bell·lloc

Al capvespre ens acostem a Bena i de tornada veiem com el sol es pon i ens mostra el perfil del santuari de Bell·lloc retallat al fons de la carena dels cims nevats. És doncs un itinerari senzill i molt recomanable. *

2. De Badalona a Montgat - passeig arran de mar

Sortim de Badalona en el punt on vam acabar l’anterior tram, és una passejada molt agradable que no seria possible a l’estiu per la multitud que envaeix la platja i el passeig.

De de Badalona a Mongat

Seguim un camí arran de la via del tren, que limita l’accés a la platja del barri de Les Mallorquines, antigament industrial i avui dia majoritàriament residencial i que forma un continu urbà amb Badalona.

De de Badalona a Mongat

Arribem al turó de Montgat on el camí es desdibuixa a L'Esplanada del Polvo, tal com li diuen al terreny que va quedar buit quan es van desmantellar les fàbriques Lejía Conejo i Explosivos Río Tinto.
Resta la xemeneia i impresiona pensar com devia ser la fàbrica en plena activitat arran de mar.
A l’estiu és a vessar de vehicles de la gent que va a la platja però ara és una gran esplanada gairabé desértica.
Hi ha un cartell que enuncia un futur passeig marítim, però no s’hi veu cap moviment, deu ser en motiu de la crisi.

De de Badalona a Mongat

El Turó de Montgat és el punt geogràfic més emblemàtic del municipi, és l’origen del nom i del nucli de població. S’ha trobat nombroses restes, tan del assentament ibèric com del romà, parets, sitges, tègules, monedes i abundant ceràmica.
A l'època romana trobem documentat el Turó de Montgat amb el nom de Promonturium Lunarium. El terme era aleshores travessat per la Via Augusta.
A l'edat mitjana el castell tingué un paper destacat, però Felip V després de la Guerra de Successió el va fer enderrocar, malgrat tot no trigà a ser reconstruït.

De de Badalona a Mongat

Torre de guaita i defensa del segle XVI que formava part de l'antiga masia de Ca n'Alzina, enderrocada el 1987.


Tot i les lluites que en el decurs dels anys malmeteren les pedres del Turó, la destrucció més important no va ser per causa de la guerra, sinó pel que anomenem "civilització". Així l’any 1848, amb l’arribada del ferrocarril es va foradar el turó per fer-hi el túnel i es va iniciar l’extracció sistemàtica de pedra, amb la pèrdua de més de la meitat de la muntanya, l’enderroc del castell, de la capella de Sant Joan i la pèrdua de gairebé la totalitat de les restes ibèriques, romanes i medievals dels nostres avantpassats.
El 26 de novembre del 1876, un grup de joves amants de la natura feren una excursió al cim del Turó. Un cop a dalt decidiren fundar l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques; fou l’embrió del futur Centre Excursionista de Catalunya.

De de Badalona a Mongat

Com a curiositat cal apreciar que es veuen les torres de la Sagrada Família i l'estadi olímpic Lluís Companys.
*
*

Bon Nadal !

De nadal

De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

Una ruta interessant per les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat, tot i que avui la boira ens amaga en part l’esplèndid paisatge del fons de les valls.

De De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

Fem una caminada circular sortint de Can Maçana, la pista és ample amb una forta pujada que ens mena al Collet de Guirló, agafem el camí cap al pas de la Portella, pugem la canal i arribem al Refugi de Vicenç Barbé, passem pel Pas del Príncep, la Font de l’Esllavissada fins al Coll de Porc que és quan passem al costat exterior de les Agulles.


Al fons veiem la Roca Foradada, quan estem quasi a sota ens enfilem per un torrent que no està indicat amb una forta pendent, anem pujant i arribem a la Foradada, l’esforç val la pena, ja que des d’aquí podem contemplar unes espectaculars vistes a banda i banda.
De tornada i poc abans d'arribar a Can Maçana ens desviem i pugem a les runes de l'ermita de Sant Pau Vell i veiem de lluny el que queda del Castell de la Guàrdia.

Acabada l’excursió dinem a la Vinya Nova al Bruc, en un lloc assolellat i arrecerat del fred i vent.


*
*

Monestir de Sant Pere de Casserres

Hem arribat al peu del monestir que se’ns presenta altiu i majestuós encimbellat al capdemunt de la roca que li dona suport.
Sant Pere de Casserres és un antic monestir Benedictí, un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI., situat a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

De Sant Pere de Casserres

Un document de l'any 898 ens parla d'un castell en aquest indret anomenat Castroserras, situat dins el terme de la ciutat de Roda i la propietat del qual era dels comtes de Barcelona. Un segle més tard passà a mans dels vescomtes d'Osona-Cardona.
Aquest castell tenia una església dedicada a sant Pere, al voltant de la qual hi havia un nucli urbà i un cementiri amb tombes antropomorfes. De l'església i del poble no ens ha arribat cap resta, ni tampoc de castell, només un fragment de muralla que envoltava a la població i algunes tombes antropomorfes dels segles IX i X.
A principis del segle XI es comença a edificar l'actual conjunt monàstic.

Sant Pere de Casserres

L'església del monestir, amb paraules d'Antoni Pladevall, és un edifici impressionat de planta quadrada, excepcionalment més ampla que llarga, amb una disposició espacial d'una simplicitat extraordinària; té 32 metres de llargada, 24 d'amplada i 19 d'alçada. Forma una enorme massa de pedra, sense cap ornamentació escultural però d'una gran bellesa de línies. Els dos pilars centrals de separació de les naus són massissos i severs, i quatre portals de perfecte tècnica romànica hi donen accés. (...) Els tres absis en què acaben les naus es troben gairebé a plom del precipici, i tenen tots els elements característics de la decoració llombarda.
*

Per la riba del pantà de Sau fins a Casserres

Fem camí per sobre del meandre més gran i sinuós que el riu Ter descriu a la plana de Vic d’una sèrie de més de vint giravolts abans d’encaixar-se i convertir-se en el pantà de Sau.
Seguim el tram final del sender de petit Recorregut PRC-40, iniciant la caminada al parador de Sau. Ens enfilem pel frondós i obac camí envoltat de vegetació que ens abraça per totes bandes, tot deixant escletxes entre els arbres per fer el tafaner i contemplar a sota el mirall de l’aigua que roman estancada.
Predominen les alzines i els roures, amb el suau ventijol, els arbres deixen caure les fulles que formen una catifa que cruix al nostre pas; a dalt el cel, la claror queda mitigada per la fresca ombrel•la de les branques que s’abracen.

De camí al monestir de Sant Pere de Casserres

Hem fet el camí abans de les pluges i per aquest motiu veiem al mig d’una llesca de terra una masia mig enrunada que apareix quan les aigües baixen i la deixen al descobert, és trist i ens preguntem com deuria ser la vida ran de riu abans que la presa ho inundés tot.

Cap llevant divisem la torre del campanar de l’antiga parròquia de Sau, avui sota les aigües.
A la riba contrària on som, hi hagué en altre temps una ermita romànica del s.XI anomenada Sant Vicenç de Verders, que a l’inundar el territori fou desmuntada a peces i reconstruïda al parc de can Deu, a Sabadell.
Voltem el turó del Quintà i rodegem el serrat dels Moros.
De cop se’ns apareix lluny encara el monestir i ja no el perdrem de vista fins al final del sender.

Hem arribat al final del recorregut i ja som al peu del monestir. Descobrirem la història i els racons que s’amaguen darrera les parets d’aquest indret meravellós.
*
*

d'Axat a Sant Pau de Fenollet, un passeig per la Fenolleda

Teniem la idea d’acostar-nos fins a Sant Pau de Fenollet per visitar l’antic monestir i el seu famós Capitell o Chapitre (campanar poligonal) i també descobrir la Fenolleda o Fenollet, que havia format part del comtat d’Urgell i de Cerdanya.

De Sant Pau de Fenollet

Al 990 La Fenolleda va passar a ser vescomtat sota vassallatge dels comtes de Besalú, en repartir-se els dominis d'Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i posteriorment dels comtes de Barcelona. Amb el tractat de Corbeil del 1258, la Fenolleda va passar definitivament a la corona francesa.

Pel camí ens aturem a Axat ja en el límit de la Fenolleda.
El poble està envoltat de muntanyes boscoses i barrancs que formen un anell de color verd, en un estret corredor pel qual passa la carretera, el tren i el riu Aude sota una façana de penya-segats.

De Axat - Aude - Occitània

Ens enfilem fins a les ruïnes del castell, on hi ha l'església situada sobre un aflorament rocós que ofereix una perspectiva extraordinària sobre el poble. Era un lloc estratègic que controlava la capçalera del riu, i l’accés a la Fenolleda i el Capcir.

El Pont Vell, en perfecte estat, demostra la importància dels fluxos de trànsit en els segles XVI i XVII,
Un ferrocarril de 100 anys d'edat, el "Pays Cathare Tren Turístic"
Seguint el riu Aude veiem de cop el castell de Puilaurens encimbellat dalt d’un turó d’agulles de pedra, es pot veure des de bastant lluny fàcilment, ja que queda enfilat dalt d'una muntanya rocosa que ocupa tot el cim que el fa bastant espectacular. L'accés està rodejat de bosc fins a arribar a les escales del castell, on es pot comprovar que havia de ser molt difícil de conquerir ja que només es pots passar per un únic lloc.

De castell de Piularens - Occitània

Puilaurens pertanyia a l’antic vescomtat de Fenolleda. Va resistir a Simó de Montfort i als seus successors, fins el final de la croada. Molts diaques càtars, es van refugiar en aquest castell després de la caiguda de Montsegur.
La frontera entre la Fenolleda i el Rosselló s'ha mantingut històricament estable. Durant cinc segles, des del tractat de Corbeil fins al tractat dels Pirineus, va ser la frontera política entre el Regne de França i el Principat de Catalunya. Lingüísticament també ha estat la frontera entre l'occità i el català.
La Fenolleda i les seves arrels (Renada-Laura Portet - 28/08/1927)
La Renada, que va néixer a Sant Pau de Fenollet (la Fenolleda), explica el significat del seu nom, recorda les seves arrels i la vida al poble.
La Fenolleda pertany a Occitània , però a vegades la trobem com si formés part dels Països Catalans, el motiu és perquè ja fa uns anys la divisió administrativa francesa l'inclou juntament amb tots els territoris de la Catalunya Nord dins la regió dels Pirineus Orientals.

Un altre poble amb encant, Caudiers de Fenolleda, en occità Caudièrs de Fenolhet,
era una antiga vil•la romana i el seu nom original Calders, degut probablement a les surgències d’aigua de les fonts termals.

De Caudiers de Fenolleda

Els carrers i carrerons ens mostren imatges de cases antigues que han sobreviscut al pas del temps entre elles la torre del veguer del segle XIII

Arribem a Sant Pau de Fenollet (Fenolleda) i busquem l’edifici més emblemàtic – l’Abadia benedictina i més tard col•legiata, situada a la vila que fou cedida a l'abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l'any 1000 perquè hi edifiqués un monestir.
El 1078 el comte Bernat II de Besalú l'uní a l'abadia de Moissac, a la qual pertanyé tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda i altres indrets del Rosselló.

De Sant Pau de Fenollet

busquem el Capitell o campanar que creiem ha de sobresortir d’entre les cases, ens hi apropem tot buscant la porta d’entrada, però en el seu lloc hi ha un centre d’informació turística, que al mateix temps és l’accés al monestir, ens atenen molt bé i fem una llarga i completa visita, el més interessant és el Chapitre o Capitell

De Sant Pau de Fenollet

està ben restaurat i des de dalt del campanar poligonal, el famós Chapitre, és veu una vista complerta del poble i les vinyes que l’envolten. Ens hi estem una bona estona i després a la planta baixa veiem el que queda de l’església, d’estil gòtic tardà, molt enrunada, composta d'una nau amb capelles laterals i absis pentagonal amb unes bigues que li donen suport, també la transformació d'una part de la colegiata, que durant la revolució francesa va ser venuda com a propietat nacional i es convertí en apartaments privats, que avui dia formen part del museu històric i de la vida rural.
El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l'antiga abadia.

Ens ha quedat gust de poc i tornarem perquè ens queden molts indrets i històries per descobrir.
*
*