diumenge, 11 de desembre de 2011

Monestir de Sant Pere de Casserres

Hem arribat al peu del monestir que se’ns presenta altiu i majestuós encimbellat al capdemunt de la roca que li dona suport.
Sant Pere de Casserres és un antic monestir Benedictí, un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI., situat a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
De Sant Pere de Casserres
Un document de l'any 898 ens parla d'un castell en aquest indret anomenat Castroserras, situat dins el terme de la ciutat de Roda i la propietat del qual era dels comtes de Barcelona. Un segle més tard passà a mans dels vescomtes d'Osona-Cardona.
Aquest castell tenia una església dedicada a sant Pere, al voltant de la qual hi havia un nucli urbà i un cementiri amb tombes antropomorfes. De l'església i del poble no ens ha arribat cap resta, ni tampoc de castell, només un fragment de muralla que envoltava a la població i algunes tombes antropomorfes dels segles IX i X.
A principis del segle XI es comença a edificar l'actual conjunt monàstic.
Sant Pere de Casserres
L'església del monestir, amb paraules d'Antoni Pladevall, és un edifici impressionat de planta quadrada, excepcionalment més ampla que llarga, amb una disposició espacial d'una simplicitat extraordinària; té 32 metres de llargada, 24 d'amplada i 19 d'alçada. Forma una enorme massa de pedra, sense cap ornamentació escultural però d'una gran bellesa de línies. Els dos pilars centrals de separació de les naus són massissos i severs, i quatre portals de perfecte tècnica romànica hi donen accés. (...) Els tres absis en què acaben les naus es troben gairebé a plom del precipici, i tenen tots els elements característics de la decoració llombarda.
*

entrades al bloc