dimarts, 23 de maig del 2017

Ruta dels 3 pantans i castell de Sant Iscle a Vidreres


   Ruta circular que recorre, primer per zona agrícola i desprès per una agradable zona de bosc mediterrani, diferents punts interessants com són el Castell de Sant Iscle, els pantans d’en Llobet i les restes d’un aqüeducte
   Iniciem la ruta molt a prop del mas de La Torre d'en Llobet, que és una masia fortificada amb una torre de defensa de quatre plantes i amb un molí modernista, de torre hexagonal.
    Ens trobem envoltats de grans camps de conreu i bosc d’alzines i de ribera amb canyissars al voltant dels pantans de Llobet.
    Seguim el camí molt ombrívol a través d’un bosc d’alzines esplèndid i molt ben conservat, amb la nostra riera de Llobet a la dreta, i el canal que duia l'aigua dels pantans fins a la casa, a la nostra esquerra.
    Diversos cursos d’aigua que neixen en aquest espai i, passant per la plana agrícola de Vidreres, acaben desembocant a l’Estany de Sils. En concret la riera d’en Llobet desguassa al riu Reclar que al mateix temps alimenta l’estany de Sils
   Els pantans es troben a 500 metres de la torre d’en Llobet. Aquests pantans foren construïts per la família Llobet a la riera del mateix nom, per regar els camps.
   Voregem per l’esquerra el primer pantà. El primer pantà és força gran, i està gairebé ple d'aigua, procedent de tots els petits torrents que el nodreixen.
   Trobem restes de la conducció d’aigua que s’utilitzava antigament, un petit aqüeducte de poc més de sis metres de longitud fet amb maó i pedra, amb un únic pilar intermedi. A la part superior encara es pot observar el canal que transportava l’aigua.
    A poca distància trobem ja el segon pantà. Travessem el segon pantà amb molt de compte passant per damunt la paret.
   Després del segon pantà, busquem de nou el camí per enfilar-nos fins al castell de St. Iscle passant per davant de Cal Morell. En aquest punt es perd el camí que retrobem de nou tot travessant un camp
     Ens apareix de sobte el perfil del castell amb la seva torre d’homenatge, la part més antiga, datada dels segles XI - XII en primer terme, que s'alça uns 15m. en tres pisos.
    El castell es tracta d'una fortificació feudal, pertanyent als bescomptes de Cabrera com la majoria de castells que es troben per aquestes contrades.
    Darrere el castell hi ha les restes de l'església de St. Iscle i Sta. Victòria, molt deteriorada, on es pot apreciar una petita part de l'absis.
   S’hi poden veure dues fases en la seva construcció. La primera del S.XI-XII amb la torre, els murs adossats, la cisterna i la capella dedicada a Sant Iscle i santa Victòria.
  Una segona fase del S.XIV amb la resta de les torres, murs atalussats i el revestiment de murs antics.
    Retornem al punt d’inici per un altre camí que tanca la ruta circular.
      A Vidreres hi ha la fira del tractor
   A la tarda el grup Trementinaires ens va fer ballar amb la seva música i va tancar una jornada complerta de descoberta al matí i de festa a la tarda.
* * *

4 comentaris:

El pare ha dit...

No coneixia res de tot això... i no ho tinc pas tan lluny!
Gràcies doncs per mostrar-ho amb unes imatges tan boniques com engrescadores.
Una abraçada.

Josep Balius Planellas ha dit...

Una excursió força entretinguda, bon reportatge Maria, aquest castell de Vidreres el desconeixia, serà qüestió d'acostar-mi un dia, gracies per la informació. Una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

Manel, Ara que he canviat el format veig que no puc contestar personalment.
Per nosaltres també´va ser una agradable sorpresa
una abraçada

Racons de la nostra terra ha dit...

Serà una bona idea Josep, crec que val la pena!
El castell i l'entorn bé s'ho val!

entrades al bloc