dilluns, 16 de desembre de 2013

D'Eina fins al Circ de Cambra d'Ase

   Sortim d'Eina amb l'intenció d'acostar-nos fins les parets que tanquen el Circ de Cambra d'Ase en una ascensió constant, al final serà d'uns 600 metres de desnivell.
 

   Anem fins al Pla i enfilem la fi de l'últim telesquí, el mític Les Pioches, un remuntador a l'antiga que permet pujar dues persones alhora, tenim la sort de veure que no funciona, aquest fet fa més agradable l'ascensió per altra banda prou pronunciada.

   Al capdemunt seguim un camí a la dreta que s'enfila muntanya amunt, ens endinsem en un bonic bosc d'avets, la quantitat i qualitat de la neu és impressionant i gaudim de l'ascens.


   Quan arribem al peu del circ, veiem com les parets majestuoses ens encerclen, és un racó magnífic des d'on contemplem unes vistes espléndides dels murs verticals per una banda i per l'altra la vall de la Cerdanya amb els Perics i el Carlit al fons.
   
  


   Situat a la part dreta de la cara nord del circ, el popular corredor Vermicelle és la canal més freqüentada, segurament perquè és una de les vies més assequibles però que vista d'aprop impressiona per la seva pronunciada verticalitat.

   Els últims raigs de sol que s'amaguen darrera del circ ens indiquen que em d'empendre el camí de tornada que fem tot lliscant.


   Al final del recorregut comentem que ha valgut la pena la passejada i que ha estat millor del que pensàvem, l'estat de la neu ha tingut un paper important també.




8 comentaris:

Marina A.F. ha dit...

Precioses imatges d'un paisatge ben nevat, veig. I quina impressió, com dius, la verticalitat del corredor Vermicelle! Recordo haver pujar al Carlit a la primavera, quan tot aquest paistage té un aspecte ben diferent al d'ara... preciós en ambdues estacions, axiò sí. Aquest cap de setmana nosaltres hem raquetejat per la Cerdanya, no tan nevada però gaudint d'un dia esplèndit de sol, també. Petons

maria moncal ha dit...

Aquest recorregut el vam fer a principis de desembre i feia poc que havia nevat. En aquest indret de Cambres d'Ase s'acumula força neu que queda protegida per les parets que la tanquen i l'orientació nord.
Petons

El pare ha dit...

No m'estranya tanta neu, has vist la primera fotografia... no para de nevar!. L'efecte és fantàstic, quan ens veiem ja me n'explicaràs el secret.
La caminada en un dia tant bo ha d'haver estat fantàstica i acabar-la amb el sol a contrallum, fotogràficament parlant, és tot un luxe,
M'ha agradat acompanyar-vos.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

Si que va ser una bonica passejada.
No hi ha cap secret Manel, és una aplicació automàtica del goggle+ que em va sorpendre a mi també.
Una abraçada

Laia ha dit...

Quin tou de neu!! Quin relax que transmeten les fotos... I les que són en blanc i negre semblen ben bé de fa uns anyets eh! :)

Josep Balius Planellas ha dit...

Senzillament fantàstic, una excursió preciosa i amb la neu fa que gaudeixis d'uns paisatges diferents, com per fer postals nadalenques. Maria, desitjo que passis unes bones festes nadalenques, una abraçada i endavant.

maria moncal ha dit...

Ben cert Laia, és tal com tu dius un autèntic regal pels sentits.
Les fotografies en B/N sempre tenen aquest aire,oi?
Petons

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep, la neu vesteix els paisatges i els amoroseix, oi?
Jo també et desitjo que passis unes felices festes i bones caminades!

entrades al bloc