Rodal de Castellar - Castellar Vell i castell de Clasquerí

   Fem un tomb pels rodals de Castellar que ens acosta primer a Castellar Vell i després al castell de Clasquerí i de tornada pel pont Vell fins arribar al punt d’inici.

   Sortim davant de la xemeneia, i passem per darrera de l'IES Castellar, continuem en direcció a Can Carner.

   Passem pel costat de la masia de Ca n'Oliver,

   baixem per un corriol a l'esquerra per dins del bosc molt malmès per la gran ventada de l’any passat que va tombar molts pins sobretot.

  Creuem una pista forestal i baixem els graons que ens porten fins al punt on es creua el riu.

   El camí s'endinsa al torrent, creuem un corriol i pugem per la costa d'en Jan on trobem una barraca de vinya restaurada

   Arribem a Sant Esteve de Castellar Vell que està situat entre els torrents de Miralles i de Sant Antoni, a la riba dreta del Ripoll.

   La banda de ponent de la nau, a l’igual que la capçalera es considera pre-romànic. La volta de canó del segle XI, mentre que la nau de llevant amb creuer, capçalera i la base del campanar es daten entre els segles XII i XIII. Finalment, el cos del campanar es del segle XVI.

    Els estudis de restes arqueològiques han permès saber que des d’època alt-medieval existia un nucli de població al lloc anomenat Puig Castellar, la plana de davant de l’església. S’han trobat igualment les sepultures d’una necròpolis de la mateixa època.

   Travessem l'esplanada i baixem pel camí ample, a mà esquerra trobem la font de Sant Antoni. Fem la petita pujada que hi ha al costat de la font i de seguida tornem a baixar pel camí de la Penitenta

    Entrem al torrent Mitger. Observem la Paret de les Teranyines.

   Continuem pel torrent fins que arribem al pla, on agafem el camí que puja a l'esquerra. Arribem al Castell de Castellar o Clasquerí.

   El Castell de Clasquerí és d'origen romànic, amb successives modificacions d'estil gòtic i amb remodelacions diverses després. El seu emplaçament equivalia a una defensa natural. El conjunt arquitectònic està format pel castell, la capella de Santa Bàrbara, la zona de l’aqüeducte i la zona de la masoveria.

   L'Aqüeducte menava l'aigua des de la zona posterior de la masoveria fins a la bassa del castell.

   La masoveria és una masia de grans dimensions de planta baixa i dues plantes, la primera planta amb un mur de contenció que presenta continuïtat amb l'aqüeducte.

   Passem per sota aqüeducte i continuem pel camí carreter, entre plataners. En els marges d'aquest camí era típica l'extracció de la terra d'escudella. Arribem a la carretera de Castellar a Terrassa, sota la masia de Can Riera, del segle XV.

  Seguim una pista que surt a mà dreta i que transcorre entre horts. Al final del camí ample, trobem un corriol que baixa entre les alzines fins arribar a la font de Can Pèlecs.

  A l’altra banda del riu veiem l’antiga fàbrica Tolrà

     Creuem el riu Ripoll pel Pont Vell  

  i seguim per la carretera que ve de Terrassa fins el primer trencall a a mà dreta, pugem pel camí que ens mena al peu de la xemeneia de Can Barba de nou, on acabem el nostre recorregut.

* * *

Powered by Wikiloc

De Rocabruna a Beget pel coll de Malrem

   Fem una circular pel Ripollès a tocar de la Garrotxa, a Rocabruna ens enfilem al coll de Malrem, baixem pel camí dels contrabandistes fins a Beget i tornem arran de la riera fins al punt d’inici a Rocabruna

   A la sortida el poble caminem uns metres per la carretera fins a trobar a ma esquerra el coll de Samola on comença el camí que va paral·lel al torrent de les Arçoles

   És un camí assolellat, en alguns punts ha patit alguna esllavissada, tenim una vista de les feixes de vinya abandonades i aviat arribem al collet de Bocabertella, al fons de la vall hi ha la masia del mateix nom

   Aquest punt hi ha la línia fronterera amb França que parteix el nostre país, a dalt d’un turó s’aprecia el perfil de les torres de Cabrenys.

   Ens acostem al coll de Malrem on veiem el camí a Lamanera al Vallespir que forma part del camí dels contrabandistes

   Busquem el camí cap a Beget al principi en una forta pendent que mes tard se suavitza

       El camí anomenat dels Contrabandistes és fresat i ombrívol

       Bordeja la masia enrunada de Bocabartella

       El panorama és esplèndid

     Ens aturem a l’oratori de Sant Antoni de Can França.

   El descens ara és més vertical i podem veure Beget des del mirador

   Un cop a Beget, fem un tomb pel poble que està dividit en tres barris, separats per la riera del Trull, que baixa de la propera muntanya del Comanegre, i per la riera de Beget. Els tres sectors estan units per dos ponts.
   El pont de Beget, segle XIV, uneix el camí de França i el de la Font.

  i anem fins a l’imponent església romànica de de l'església de Sant Cristòfor que roman tancada. 

   Sortim de Beget per un camí arran de la riera que més amunt es converteix en el torrent de Rocabruna, pel GR-11

   És un corriol estret i fresat, al principi del recorregut hi ha alguns despreniments de roques que dificulten el pas.

   El camí arran de riera és frondós i agradable amb una vista al fons entre la vegetació del curs i els salts d’aigua.

   Seguim paral·lels a la carretera, el camí queda tallat dues o tres vegades per aquest vial, l’última la creuem i abandonem la riera per seguir el torrent de Rocabruna

   Passem per alguna masia enrunada fins al molí d'en Sorolla on seguim el PR 187 fins al castell de Rocabruna

   A aquest punt si seguíssim rectes arribaríem en poca estona a Rocabruna nosaltres però seguim pel camí marcat i ens enfilem cap el castell de Rocabruna, on passem pel costat sense aturar-nos ja que comença a fer-se fosc

   S’ha fet de nit quan arribem Rocabruna, poble situat a la capçalera de la riera de Rocabruna, al vessant sud del Montfalgars.

   Abans de marxar però anem a visitar l’església romànica de Sant Feliu de Rocabruna del segle X  que  estava vinculada a la Seu de Girona i al domini del senyor del castell de Rocabruna

   El campanar de torre coberta amb teulada és accessible des de l’exterior del temple, primitivament era d'espadanya de dos ulls, aquesta conversió es degué a la necessitat de disposar d’un lloc permanent de guàrdia, que reforçava les funcions que s’exercien des del castell

  Ha estat una sortida complerta i molt recomanable Marxem amb la idea de tornar per fer una visita al castell i pujar al Comanegre