dimecres, 30 de desembre de 2015

Un tomb per la riba del Puigbalador



    Tornem al Capcir amb la intenció d‘acostar-nos als llacs de Rabassoles però davant la dificultat de l’aproximació per culpa del glaç en les vies d’accés decidim canviar de plans i fer un tomb pels voltants de Puigbalador que ja coneixem però aquesta vegada farem la volta al llac o pantà.
   La plana del Capcir, constituïda per la capçalera de l'Aude, és l’altiplà més alt dels Països Catalans. Està situada entre 1.400 i 1.700 metres d’altitud i voltada de muntanyes. S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d'un seguit d'esglaons i replans d'origen glacial, mentre que a llevant s'interromp sobtadament davant l'escarpament de falla del roc de Madres (2 471 m), partió d'aigües amb el riu  La Tet
    El terme municipal de Puigbalador o Puigbaladó s’extén a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Donasà (País de Foix) i el País de Salt (Llenguadoc).
   Puigbalador és un municipi nordcatalà de la comarca del Capcir. El nucli (1.460 m) entre la carretera i el pantà en un petit turó, format per un petit agrupament de cases i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. Queden poques restes visibles de l’antic castell de Puigbalador o de Mont-real, que dominava el poble i controlava el pas al País de Foix..
   Sortim del poble de Puigbalador i ens dirigim cap a la presa, a l’altra banda el paisatge canvia ja que la neu s’acumula a les raconades obagues en aquest punt.
   El pantà de Puigbalador va ser construït el 1929 sobre l’aiguabarreig del riu Aude amb la Galba, per regular i alimentar les centrals elèctriques llenguadocianes.
   Les aigües quietes de l’estany avui fan de mirall perfecte que multiplica la bellesa del lloc
   Una destral de sílex i algunes restes de ceràmica neolítica recollida durant una dragat del pantà, són els indicis més antics d’ocupació del Capcir. El castell de Mont-real (Mons Regalis) bastit sobre el Puig Baladós al territori de Riutort pel rei Alfons I vers el 1190, és l’origen d’aquesta població.
Abans d’arribar a Ral trobem un observatori d’aus a la vora de l’estany. Ral és el municipi més petit del Capcir, es troba a la dreta de l’Aude i del pantà de Puigbalador. Comprèn el nucli de Ral (també escrit Real), Odelló i els desapareguts de Querramat i Anglars
    Ral (1.445 m) és el cap del municipi i està format per un agrupament de cases separades de l’església parroquial de Sant Romà. El lloc apareix citat per primer cop el 908 en un document de Carles el Simple en el qual confirmava a l’abadia de Sant Jaume de Jocó la possessió de l’església de Sant Romà de Ral (eccl. S. Romanus de Real).
    El testament del comte Guifré (futur bisbe de Girona) llega al seu fill, Berenguer, la muntanya del Capcir (ipsa montania) amb les “villae” pròximes a l’Aude (flumen Ataze) anomenades Creu (ara Matamala) i Ral (Crucem i Ral)

   Deixem Ral enrere i travessem l’Aude que en aquest punt s’eixampla per entrar al pantà.
   Tornem per l’altra riba i tenim una perspectiva diferent. Ens aturem una estona tot contemplant la imatge de Ral des d’un altre angle
   Travessem una zona pantanosa de mulleres. Han construït una sèrie de ponts de fusta que ens faciliten el pas
   Al final del trajecte la Galba entra per un altre punt al pantà.
   S’acaba el camí i en lloc de seguir per la carretera ho fem per sobre de camps i a prop de la riba del pantà. El darrer tram el fem tot grimpant fins al poble de Puigbalador on acabem el recorregut
   De tornada ens acostem a Odeillo i veiem com el sol es pon darrera del cim de Puigbalador
    Els camps estan coberts d’una fina capa de neu
   Odeillo (1.510 m) al nord del nucli de Ral, abans d’integrar-se en la senyoria de Ral depenia de Sant Miquel de Cuixà. El menhir de Querramat o Queramat molt a prop de Puigbalador, seria un indici d’una ocupació prehistòrica de la zona.
   i al capvespre anem fins Vilanova de Formiguera poble del municipi de Formiguera, a la dreta de l’Aude, entre Matamala i Ral.
   L’antic lloc esmentat ja el 1087 (Villa nova ) a la dreta de l’Aude ha desaparegut i tan sols resta la seva església i actual santuari de la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir. És un petit edifici d’una nau dels segle XVIII amb campanar d’espadanya que conserva un bonic retaule barroc i imatge de Maria.
   A prop, a la riba esquerra de l’Aude el bastiment d’un barri nou a pres el nom de barri Vilanova o Cases d’Amunt.
   Ja s'ha fet fosc i el fred és viu, deixem enrere doncs el Capcir fins a la propera ocasió.
*
*

3 comentaris:

El pare ha dit...

Aquesta zona la coneixeu força bé i jo que la gaudeixo a través de la teva mirada.
Què bones les fotografies amb els reflexos a l'aigua de l'embassament.!
Bon 2016, família.

maria moncal ha dit...

Va ser una sorpresa aquest recorregut poc freqüentat i ens va agradar fer-hi un tomb tot contemplant el paisatge a través dels reflexes en l'aigua.
Feliç any nou!
Una abraçada

Josep Balius Planellas ha dit...

Bon reportatge i bona excursió Maria, et desitjo un bon 2016 i que segueixis ensenyant-nos les teves aventures. Una abraçada i endavant.

entrades al bloc