Ulldecona - la Foradada i el Castell

   Anem fins Ulldecona per enfilar-nos a la Foradada a la serra del Montsià, sense oblidar el paisatge que conformen les oliveres i també visitar Ulldecona i el seu castell.

  La Serra del Montsià és l’àrea més muntanyosa d’Ulldecona, el GR-92 la travessa i en destaquen el seu cim més alt, la Torreta i la Foradada, un peculiar forat a la pedra des d’on es pot contemplar els Parcs Naturals del Delta de l'Ebre i els Ports de Beseit

   A Ulldecona trobem la major concentració coneguda d’Oliveres Mil•lenàries de tot el Món

   De baixada ens aturem davant d’algunes oliveres imponents que ens mostren en els troncs clivellats el que han viscut, és una mostra de com l’agricultura tradicional mil•lenària ha superat el pas del temps.

   Fa més de dos mil•lennis, durant l'edat de ferro, va ser introduït el cultiu de les oliveres a la península Ibèrica, es va ampliar amb l'arribada dels fenicis, dels grecs i dels romans, però van ser els àrabs els qui van consolidar aquest conreu aplicant noves tècniques de cultiu revolucionaris per l'època.

   Visitem el Castell d’Ulldecona que ha deixat empremta al llarg de la Història.Els ibers ja es van establir al capdamunt del turó, la part nord del recinte emmurallat data de fa més de dos mil•lennis.

   Són visibles els vestigis de l’ocupació àrab del segle VIII al XI.. L’Ordre de l’Hospital edificà sobre l’anterior fortificació musulmana i formà part del límit entre els regnes cristians i musulmans.

   Una passejada pel centre històric d’Ulldecona que conserva nombroses construccions de diferents èpoques, destaca l’Església de Sant Lluc, d’estil gòtic català que s’alça imponent al centre de la vila

   Les nombroses cases senyorials com ara la Casa de l’Encomanda. Un seguit de construccions barroques del S. XVII – XVIII amb interessants portalades. També trobem escampades tant dintre com fora del casc antic tot un seguit de cases noucentistes i modernistes destacant, la Casa de la Feligresa, l’antiga Església del Roser i l’antic Convent de Sant Domènech, l’actual Ajuntament

   A les afores del poble, el riu de la Sénia, antigament anomenat riu d'Ulldecona fa de límit amb el país Valencià.

     És el punt final del GR92 per terres catalanes. El pont medieval el travessa i seguirem la ruta en una altre ocasió. * *

De Llo a Sant Feliu de Castellvell per les gorges del Segre

     Fem camí arran de les gorges del Segre, de Llo fins a les runes de l'ermita de Sant Feliu de Castellvell.

   És una ruta circular que iniciem a l'entrada de Llo, al costat de les termes, seguim per les Gorges del Segre pel camí que va vorejant el riu.

   El roc de vidre és un penyal agut que s’aixeca a les gorges de Llo, segons sembla, el nom li ve de la lluentor que li donen alguns materials del qual és compost

   Passem pel costat de l'entrada de la via ferrata i sota el mas Patiràs, travessem un pont i agafem el camí de l'esquerra que ens porta fins les runes de l'ermita de Sant Feliu.

   Arribem a Sant Feliu de Castellvell on hi ha les restes de l’ermita (s. XI) i una torre del primitiu castell de Llo. L’ermita sense sostre, conserva els murs de la nau, amb restes d’opus spicatum, i la volta de l’absis, així com les dues columnes del campanar de cadireta.

  Aquest lloc és una bona atalaia on es divisa la vall de la Cerdanya, des de la serra de Cadí al Carlit i el Puig Peric, i poblacions com Sallagossa, Llívia, Puigcerdà i Font-romeu; cap al sud, podem veure la capçalera de la vall de Llo, amb el pic de Finestrelles i el Puigmal de Llo.

 Al costat de les restes del temple acaba la via ferrada de les Escaldilles que ve de Llo i que s’obre damunt de les gorges de Segre.
   Dalt del turó, les excavacions arqueològiques dutes a terme els anys 70-80 posaren al descobert un assentament humà de més de 3.000 anys d’antiguitat, entre el neolític i l’època romana, i també durant l’edat mitjana.

   Baixem cap a Llo per un camí molt dret que ens porta en poca estona a la part alta de Llo, trobem diversos elements de fortificació medieval

   La torre del Vaqueró, antic lloc de guàrdia no gaire lluny del Castell de Llo, amb les seves tres torres truncades

   El poble de Llo es troba enlairat a la sortida de la vall, a la dreta del Segre i al vessant del turó de Sant Feliu

   Acabem l’itinerari davant de l’església parroquial de Sant Fructuós, edifici romànic del s. XII, és un dels millors exemples del romànic cerdà tardà.

    El seu element de més valor és el portal, amb quatre arquivoltes sostingudes per quatre columnes de granit amb capitells de marbre on hi ha esculpits diversos motius.

* * * *

De Can Robert a la Mola de Sant Llorenç del Munt

   Pugem per enèsima vegada al cim de la Mola, 1.105 metres, el punt més alt del Vallès Occidental, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

   És una de les ascensions típiques dels vallesans, un cim emblemàtic per nosaltres ja que forma part del nostre paisatge i història. Aquesta vegada ho fem tot passejant i a l’hora documentant l’itinerari per compartir-lo

   El paisatge de Sant Llorenç del Munt és format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc, la vegetació es troba a les valls i als indrets on l'acumulació de terres permet que hi creixin els pins i les alzines.

   Uns tres quilòmetres i mig després d'haver passat Matadepera, a mà esquerra, hi ha una pista, força practicable amb cotxe, que ens porta a Can Robert on comença l’itinerari.

   És una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. A la façana principal presenta portal adovellat i finestres de llinda recta, una d'elles decorada. Al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagès. La masia està documentada amb aquest nom des del segle XVIII però és probable l'existència d'un assentament anterior, d'època medieval.

    Des de Can Robert agafem un corriol que ens permet anar guanyant alçada. Passem per davant la necròpolis de Can Robert que correspon al període de transició entre l'època romana i la medieval, datada entre els segles VII i IX

   El camí dels Monjos és la ruta més habitual per pujar a la Mola, es tracta d'un camí carener que comença a Sant Cugat del Vallès i porta a la Mola passant per Sant Quirze, Terrassa i Matadepera, en total, vint-i-set quilòmetres. Nosaltres l'enllaçarem a l’últim tram passat Can Poble quan tan sols faltin uns tres quilòmetres per arribar a dalt del cim.

                                        Can Pobla o de Sant Esteve de la Vall, és el conjunt de cases situat al mig de la Mola, les primeres cases foren bastides als segles X i XI. Els comtes de Barcelona en van fer donació al monestir de Sant Llorenç l'any 1005.

   El camí passa per la dreta de Can Pobla i cap el mig del bosc, creuem un torrent i enllacem amb el camí dels Monjos, seguim muntanya amunt, aviat veiem el monestir de Sant Llorenç al cim de la Mola.

    Passem per l’ Hort dels Monjos, petit i planer bosc d'alzines, on hi ha el que possiblement fou el camí medieval pel qual s'accedia des del monestir a l’hort.. Aquest camí, amb esglaons, és empedrat amb palets de riu; en part és excavat a la roca, i forma la canal que s'enfila pel cingle. Montserrat a ponent ens ha seguit tota l’estona

   Gairebé a dalt, veiem tot el sector del riu Ripoll i el magnífic espadat de les roques de la Castellassa, de can Torres i del Dalmau.

   Dalt del cim una panoràmica que abasta tota la comarca i la Catalunya Central, des dels Pirineus fins al mar.

   I un conjunt de feixes que en el seu moment devien formar els camps de conreu del monestir. Els cantons del nord i de llevant, per contra, no tenen feixes, potser perquè els forts pendents no ho permeten o potser perquè l'erosió s'ha endut les que en un altre temps hi devia haver.

   Visitem el monestir de Sant Llorenç, malmès durant l'ocupació francesa d'inicis del segle XIX, però posteriorment consolidat, és un exemple valuós del romànic llombard.

    Recorrem tots els racons de dalt del cim i tornem pel mateix camí fins a Can Robert on acabem el recorregut