dissabte, 24 de gener del 2015

Fem un tomb per la serra de Rubió als peus de Montserrat



   Fem una volta per la serra de Rubió, és un contrafort de Montserrat que s’allarga des de Collbató fins a Esparreguera.
  Sortim de la Colònia Sedó, visitem Santa Maria del Puig i de tornada, una petita ermita romànica Santa Margarita del Cairat o sa Planca, penjada a un cinglera sobre congost del Cairat, a la dreta del Llobregat.
   En lloc d’anar-hi directament seguint el GR6, fem una volta cap a Collbató i tornem per aquest tram que ara és una pista asfaltada. Iniciem la caminada a prop de la Colònia Sedó des de dalt s’aprecia l’aqüeducte construït per subministrar energia a la fàbrica.
    Anem cap a l’ermita de santa Maria del Puig, que s'aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat. És una església romànica construïda durant els segles X-XI (nau) i XII (capçalera, absis i cimbori). El campanar és posterior. Va resultar molt malmesa amb els terratrèmols del segle XV, després es van fer les ampliacions i reformes.
    El 1982 es constitueix "Amics de Santa Maria del Puig" per fer-se càrrec de la restauració, manteniment i divulgació del monument.
   Fou la parròquia del terme del castell fins el 1612 A prop hi ha les runes del que queda del castell d’Esparraguera.
    Seguim en direcció Nord cap a Collbató, agafem un sender de forta pendent tot passant pel costat de les Roques Blaves situades entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral, són el resultat d’un procés de deformació de gran magnitud.

    És l’únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials d’origen tectònic.
   Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla, la qual es formà a partir de la trituració d’esquists de l’Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades.

    Al mirador fem camí per una pista ampla fins arribar al poble de Collbató.
   Al peu de Montserrat ens dirigim cap a la font Closa per un corriol ombrívol, anem paral•lels a unes feixes ara densament poblades de vegetació i travessem dos torrents fins que arriba un punt que el camí es fa impracticable.
    De lluny veiem Ca l’Estruc Vell que és allà on ens dirigim.
    i reculem fins al peu de l’ermita de la Salut, continuem per un camí fins a la font del mateix nom que es troba mig abandonada, situada a l'ombra d'un immens plataner.
    baixem pel mateix torrent i a estones per un camí paral•lel, que en cas de pluges deu ser impracticable també.
    al final del camí per una pista asfaltada que ens porta a Ca l’Estruc Nou i poc després l’ermita de Santa Margarida del Cairat que es troba situada damunt d’un espadat, a tocar del congost del Cairat.

   L’ermita és un excel·lent mirador sobre el riu, on s’aprecia la represa anomenada justament del Cairat, que subministrava d’aigua la Colònia tèxtil Sedó
   Formada per una nau i un absis, estructura molt habitual en el període preromànic a banda i banda dels Pirineus.
    El camí de tornada és seguint la mateixa pista tot travessant algunes masies i amb una vista panoràmica impressionant del mateix massís de Montserrat, del riu i l’autovia que el circumda.
   i de Sant Salvador de les Espases a l’altra banda del riu
   Arribem al capvespre a una urbanització a les afores d’Olesa i a la Colònia Sedó d’Esparraguera d’on hem sortit.
Aquesta caminada l’hem fet gràcies a la lectura del bloc d’un bon excursionista que ens va descobrir aquest indret Xiruquero Kumbaià
9835
De Santa Maria del Puig a Santa Margarida del Cairat

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Un recorregut molt ben triat, Maria. Disculpa'm una petita correcció: crec que la del Cairat és Santa Margarida, també dita Santa Margarida sa Palanca.
Que ens tinguis acostumats a molt bones fotografies no m'eximeix de dir-t'ho avui també.

Racons de la nostra terra ha dit...

Oi tant, fas molt bé de dir-m'ho i t'ho agraeixo de veritat que no sé com se m'havia passat per alt aquest error ara ja rectificat.

El pare ha dit...

Una altra proposta interessant. M'ha agradat especialment la imatge i les explicacions de les Roques Blaves, veritablement singular.
Bon cap de setmana.

Racons de la nostra terra ha dit...

Nosaltres coneixíem les Ribes Blaves d'Olesa i primer ens va sorprendre la similitud amb les Roques Blaves que contemplàvem per comprova més tard que formen part del mateix fenomen geològic.
Una abraçada

entrades al bloc