Fem un tomb per la serra de Rubió als peus de Montserrat

   Fem una volta per la serra de Rubió, és un contrafort de Montserrat que s’allarga des de Collbató fins a Esparreguera.

  Sortim de la Colònia Sedó, visitem Santa Maria del Puig i de tornada, una petita ermita romànica Santa Margarita del Cairat o sa Planca, penjada a un cinglera sobre congost del Cairat, a la dreta del Llobregat.

   En lloc d’anar-hi directament seguint el GR6, fem una volta cap a Collbató i tornem per aquest tram que ara és una pista asfaltada. Iniciem la caminada a prop de la Colònia Sedó des de dalt s’aprecia l’aqüeducte construït per subministrar energia a la fàbrica.

    Anem cap a l’ermita de santa Maria del Puig, que s'aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat. És una església romànica construïda durant els segles X-XI (nau) i XII (capçalera, absis i cimbori). El campanar és posterior. Va resultar molt malmesa amb els terratrèmols del segle XV, després es van fer les ampliacions i reformes.

    El 1982 es constitueix "Amics de Santa Maria del Puig" per fer-se càrrec de la restauració, manteniment i divulgació del monument.
   Fou la parròquia del terme del castell fins el 1612 A prop hi ha les runes del que queda del castell d’Esparraguera.

    Seguim en direcció Nord cap a Collbató, agafem un sender de forta pendent tot passant pel costat de les Roques Blaves situades entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral, són el resultat d’un procés de deformació de gran magnitud.

    És l’únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials d’origen tectònic.

   Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla, la qual es formà a partir de la trituració d’esquists de l’Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades.

    Al mirador fem camí per una pista ampla fins arribar al poble de Collbató.

   Al peu de Montserrat ens dirigim cap a la font Closa per un corriol ombrívol, anem paral•lels a unes feixes ara densament poblades de vegetació i travessem dos torrents fins que arriba un punt que el camí es fa impracticable.

    De lluny veiem Ca l’Estruc Vell que és allà on ens dirigim.

    i reculem fins al peu de l’ermita de la Salut, continuem per un camí fins a la font del mateix nom que es troba mig abandonada, situada a l'ombra d'un immens plataner.

    baixem pel mateix torrent i a estones per un camí paral•lel, que en cas de pluges deu ser impracticable també.

    al final del camí per una pista asfaltada que ens porta a Ca l’Estruc Nou i poc després l’ermita de Santa Margarida del Cairat que es troba situada damunt d’un espadat, a tocar del congost del Cairat.

   L’ermita és un excel·lent mirador sobre el riu, on s’aprecia la represa anomenada justament del Cairat, que subministrava d’aigua la Colònia tèxtil Sedó

   Formada per una nau i un absis, estructura molt habitual en el període preromànic a banda i banda dels Pirineus.

    El camí de tornada és seguint la mateixa pista tot travessant algunes masies i amb una vista panoràmica impressionant del mateix massís de Montserrat, del riu i l’autovia que el circumda.

   i de Sant Salvador de les Espases a l’altra banda del riu

   Arribem al capvespre a una urbanització a les afores d’Olesa i a la Colònia Sedó d’Esparraguera d’on hem sortit.

Aquesta caminada l’hem fet gràcies a la lectura del bloc d’un bon excursionista que ens va descobrir aquest indret Xiruquero Kumbaià

9835

De Santa Maria del Puig a Santa Margarida del Cairat

De Montellà al Santuari de Bastanist

   Anem a fer un tomb pels rodals de Montellà i decidim acostar-nos al Santuari de Bastanist pel camí que travessa torrents, boscos i camps, tot carenejant a mitja alçada el puig Montellà, en direcció cap a la cara nord del Cadí.

  Sortim del poble de Montellà  per una pista de terra, el GR 150 i el seguim tot el camí. La vila de Montellà de Cadí, fou el centre històric del municipi  Monteliano, al 843. Va pertànyer a la senyoria del capítol d’Urgell i tingué castell. Al fossar destaca l’església romànica, del s. XI, de Sant Genís.

     Al capdamunt d’una forta pujada deixem la pista que segueix cap a Prat d’Aguiló i seguim per un camí que voreja uns camps, fins arribar la masia mig abandonada de Can Bartomeu.

    La vista sobre la paret nord del Cadí, amb la Serra Cabirolera i les canals com la del Cristall és impressionant. A l’altra banda de la vall, per sobre el Torrent de Bastanist, es divisa Estana.

    Voltem la masia per sobre i travessem el torrent que baixa del Puig de Montellà per entremig d’una fageda. El camí s'enfila fins a transformar-se en un corriol a voltes molt estret

      Al fons de la vall veiem les cases i l’ermita de Víllec.

        Entrem al bosc de pi direcció migdia, en lleu pujada, a l’alçada d’Escàs som al punt més alt.

     Ens aturem al mas abandonat i mig ensorrat de les Valls, pocs metres desprès d’una tanca, a ma dreta, un corriol baixa fins al costat del torrent que cal travessar a gual, per arribar a Bastanist

         Veiem Bastanist al fons de la vall. El sol s’ha amagat darrera les parets del Cadí i valorem de fer la tornada pel torrent de Bastanist però des d’aquest punt el veiem glaçat

    Decidim recular pel mateix camí i deixar per un altre dia el Santuari ja que encara està prou lluny, sobretot al fons de la vall i calculem que se’ns faria de nit a la tornada.
   Algun tram del camí és una pista de gel.

      Arribem a Montellà que ja és de nit, els llums de les cases s’encenen tot formant un bonic pessebre.

    Se sent un tractor que s’acosta i de sobte apareixen els tres Reis ben instal•lats al remolc ben guarnit.

      S’hi afegeixen un grup de gent amb torxes per fer el camí fins al poble tot fent una cavalcada que emociona a grans però sobretot als més petits.

   Ha estat un final prou bonic que per sort hem pogut gaudir pel fet d’anar tard i arribar al poble de nit.

De Montellà al Santuari de Bastasnist