dilluns, 17 de març de 2014

Passejada per la Vall de Planès a l'Alta Cerdanya


  

   Passeig per la vall del Riu de Planès, a l’Alta Cerdanya, en una ascensió lenta i constant fins l’estany de Planès. Al final de la vall trobem el Circ de la Conca amb la Torre d’Eina, el Roc del Boc a l’esquerra i la dreta la carena del Cambra d’Ase
   Sortim de Planès de Dalt, al costat de l’església, enfilem per un camí estret, més amunt hi ha una bifurcació, agafem la variant de l’esquerra,  travessem un camí, el GR 10-36, que prové del poble i porta a la vall de la Riberola. Continuem per pendent pronunciat i ens endinsem a la vall de Planès.

   La vall de Planès és una de les més desconegudes de la Cerdanya, els seus aspres vessants rocallosos,  ens recorden altres contrades del Pirineu central. Aquest recorregut finalitza en l’únic estany situat a la baga cerdana, invisible avui sota la neu..
    Creuem el riu, deixem a la dreta la pista que prové de Sant Pere dels Forcats. Seguim el camí, el riu de Planès davalla proper, a la nostra esquerra l'Orri de Planès. Veiem les traces d'algú que ha fet el camí  seguint el curs del riu ja que el camí ha desaparegut sota el gruix de neu.


    Remuntem el curs del riu fins que s'obre en un ampli prat. A la dreta domina el paisatge el pic del Serrat de les Fonts, que separa la part alta de la vall de Planès i la coma Amagada.


   Els Cambres d'Ase destaquen a la dreta. Estany de Planès. Gran solitud. Paisatge impressionant de gran bellesa.
    De tornada baixem per l'altre camí a la dreta del riu. Arribem a Planés quan els últims raigs de sol, que ens han acompanyat tot el camí, s'acomiaden de nosaltres en una bonica posta en mig dels arbres nus.

6 comentaris:

El pare ha dit...

Una caminada amb raquetes, millor dir una altra, a un indret poc conegut i on la solitud i la pau són les protagonistes. Maria, del gruix de bones fotografies destacaré la dels pals clavats a la neu entre llum i ombres, bona i molt original.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

Gràcies Manel, faig moltes fotos del paisatge que em captiva i intento fer-ne algunes en les que destaqui algun detall com les dels pals clavats amb la neu, però en general la vista se'n va cap a l'horitzó.

Una abraçada

Marina A.F. ha dit...

Un preciós indret, sense dubte. La Cerdanya és la meva comarca pirinenca preferida, pels seus paisatges, per la seva vegetació, pels seus racons oblidats... quina bona excursió que vau fer per Planès! Les fotos són precioses, Maria

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Maria, jo en diria d'aquesta excursió "una caminada cap a la pau", senzillament fantàstica. una abraçada i endavant.

maria moncal ha dit...

Gràcies Marina, la veritat és que vam gaudir força de l'excursió ja que és un indret fantàstic i poc conegut i el dia va ser esplèndid!
Una abraçada

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep, crec que has encertat força el títol!
Una abraçada

entrades al bloc