De Madrona a Santes Creus del Bordell

  Al cor de Catalunya, a un extrem de la comarca del Solsonès ens trobem un espai perdut i  poc conegut, format per boscos de pinassa, pi blanc, alzines, planes i camps de conreu que es localitzen a les clarianes de les masies, la majoria deshabitades.

 

  Madrona és un dels cinc nuclis de població del municipi de Pinell a la comarca del Solsonès. El conjunt format per les restes del castell i de l'església romànica s'alça dalt d'una roca que cau amb fort pendent cap al fons de les dues valls que conflueixen cap a ponent.

  A llevant i sota mateix del castell, que és al cim de la roca, i aprofitant el terreny com es va poder, es va aixecar una de les esglésies romàniques més notables del Solsonès, encarant l'absis cap a l'est, no tan sols com a norma de l'època sinó també per raons d'estratègia defensiva. Era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures murals i una cripta.

  El temps va degradant el que queda del castell i l’església malgrat ser declarats Bé Cultural d'Interès Nacional mitjançant un decret publicat al BOE el 5 de maig de 1.949

  Sortim de Madrona per anar a Santes Creus del Bordell i tornar de nou al lloc d’origen. Durant el recorregut i a la vista de les diferents masies que ens anem trobant podem imaginar com era la vida en aquests paratges i la impressió que fa l’abandó en que és troben avui dia.

  Passem per una gran casa de pagès abandonada de nom Cal Masses, des d'allí per un corriol iniciem l'ascens cap al Serrat de les Santes Creus del Bordell. Dalt de turó, situat a 783 metres d'altitud, hi trobem l'ermita que dóna nom a la muntanya.

  Des d'aquí podem veure, mirant cap a ponent, una magnífica vista de la vall de Vilabona i a pocs metres hi trobem la creu dels lladres.       Aquesta creu commemora un fet que va passar fa anys, quan uns lladres van anar a robar a una casa de la zona i fugint del sometent uns quants van perdre la vida en aquest indret. A la creu hi ha informació sobre aquest succés.

  Aquesta excursió l’hem fet seguint l’itinerari que podem trobar en el llibre Camins del Solsonès 15 itineraris per la plana i la muntanya

passeig per les cales aprop de Cap Roig

Havíem fet aquest recorregut de Cap Roig  - Calella de Palafrugell - a la platja del Castell – Palamós – que transcorre per l’interior dins del GR92 i ara tornàvem per descobrir les possibilitats de fer-ho arran de la costa.

Aparquem el cotxe a Cap Roig i després de deixar els jardins busquem camins que ens portin fins arran de mar, fa calor i la sequera del bosc amb els pins convertits en gairebé llenya ens decepciona i desespera en part.

Seguim el camí i veiem que tot són parcel·les la majoria sense construccions però que ens impedeix baixar al mar.

Per fi un camí ens hi acosta i ens animem, a partir d’aquest punt pugem i baixem per petites cales, ens trobem amb alguna esllavissada que s’ha endut el camí i ens mena cap al mig d’una finca que ens impedeix el pas amb amenaces de gossos ferotges. La tarda avança i la calor s’apaivaga, ens banyem a la cala Canyers on hi arribem just quan els últims ocupants l’abandonen, és una delícia el bressol de l’aigua amb els colors del capvespre i la pau i bellesa del racó.

De De Cap Roig al Castell

Un llagut transporta gent fins a les Illes Formigues, uns pescadors busquen el millor indret per llençar la xarxa i una colla busca recer per passar la nit sota els estels. Tornem feliços travessant les caletes de nou i amb els ànims renovats d’haver aconseguit el que modestament ens havíem proposat.
*

El Puig Dormidor entre la Fenolleda, el Conflent i el Pays de Sault

Fem via cap a la Fenolleda històrica a l'Alta Vall de l'Aude per pujar al Puig Dormidor i de tornada visitar alguns municipis: Conòsols, Roquefort de Sault, el Bosquet i Escolobre.

Des de Formiguera anem direcció a Quilhan, abans dels banys d' Escolobre agafem a la dreta la D-17 cap al poble del mateix nom. A continuació travessem els municipis de Bosquet i Rocafort de Sault, després d'aquest últim poble, a 1km. la D-84 ens porta fins al Coll de Jau, on deixem el cotxe i iniciem l'ascensió al cim del Puig Dormidor.

Des del Coll de Jau pugem a través dels prats. De seguida veiem el perfil arrodonit del Puig Dormidor, envoltat d'extensos prats florits. Caminem al costat d'una tanca que travessa tota l'extensió de la muntanya per la meitat, nosaltres caminem deixant a la nostra dreta la tanca fins a arribar al cim.

La Fenolleda en occità: Fenolhedés o la Fenolheda; és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc. Inclou les Corberes (divides entre el Rosselló i la Fenolleda), les Valls i l'Altiplà de Sornià o Aspres.
Actualment se situa administrativament en el departament francès dels Pirineus Orientals amb les cinc comarques nord-catalanes, i per tant a vegades apareix en mapes de les comarques dels Països Catalans.

Fenolleda històrica (departament de l'Aude) Municipis de l'Alta vall de l'Aude: Conòsols, Santa Coloma de Rocafort, Atsat i Sant Martí de L

Conòsols o Conòsol  és un municipi  situat al departament de l’Aude i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. Comprèn gairebé tota l'alta vall de l'Aigueta, afluent del riu Aude.
La descoberta d'aquests indrets poc coneguts ens sorpren i ens agrada aquests pobles, la seva forma de vida  on sembla que el temps s'hagi aturat i el seu encant natural i autèntic.
*
*

La marxa popular de les Valls d'Àneu

La marxa popular de les Valls d’Àneu ha estat una caminada fantàstica pel paisatge, el bon temps que ens ha acompanyat, la verdor intensa dels prats amb el contrapunt de flors escampades arreu, els arbres que ens han protegit de la solellada, la remor de l’aigua baixant per torrents, rierols i rius i...la bona companyia.

De marxa popular de les Valls d'Àneu

La caminada s’inicia a Esterri d’Àneu amb un recorregut de 20Km. amb desnivells de no massa dificultat (500m.) i amb un terreny del tipus corriol de muntanya en quasi tot el recorregut, tret de la sortida i l’arribada i alguns trams en que creuem la carretera.

De marxa popular de les Valls d'Àneu

Iniciem la marxa al Poliesportiu d’Esterri, sortint en direcció al Pont Romànic i allà enfilem el camí vell cap a Isavarre, on seguim cap a Sorpe, poc després, ens endinsem a la Mata de València, seguim fins al final del bosc i desprès per la solana cap a Son, a continuació passem molt a prop de Jou i, finalment, cara avall cap a Esterri de nou.

De marxa popular de les Valls d'Àneu

* *

Les Valls dÀneu - d'Esterri a Son

Hem anat a les Valls d'Àneu per participar a la marxa popular, el dia abans però ens hem acostat a les Planes de Son que celebraven l'aniversari i convidaven tothom que si vulgués apuntar, a la tarda hem disfrutat de l'actuació del Pont d'Arcalís.
El centre Les Planes de Son està situat en unes pastures properes al poble de Son (Pallars Sobirà) Son, a 1.393 m d'altitud, és un dels pobles més alts de les valls d'Àneu. Es troba a 7 km d'Esterri d'Àneu.

La seva fesomia, lleugerament esglaonada es caracteritza per la silueta de l'església romànica de Sant Just i Sant Pastor.Son es troba en una de les regions dels Pirineus més ben conservades, les valls d'Àneu.
 *
Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu.
Està situada en una ampla vall d'origen glacial, en el primer eixamplament que troba la Noguera Pallaresa en deixar enrere la tancada Vall d'Isil. La població es troba en una zona plana entre la Noguera Pallaresa i el Riu de Son.
 Esterri d'Àneu té el nucli antic a banda i banda de la Noguera Pallaresa; la major part de la vila és a la dreta del riu, però a l'esquerra hi ha un dels barris més vells de la vila. L'església parroquial de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu és a la dreta, com la Casa de la Vila i l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Conserva una creu de terme al capdamunt del Carrer Major que, segons la tradició, data del 1633, feta pels francesos. També hi ha el Pont d'Esterri d'Àneu, romànic, de dos ulls, damunt de la Noguera Pallaresa.

Monestir de Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l’Estany és una joia del romànic català, fou una de les principals abadies del país.

El segle X s’establí una petita comunitat de canonges per viure seguint la Regla de sant Agustí.

L’església de Santa Maria, del segle XII, conserva el mateix estil primitiu simple i auster: planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transsepte i acabada amb tres absis. Cal destacar-ne l'escultura de la Verge, Marededéu gòtica, d’alabastre del segle XIV.

Des de fa més de tres segles, el monestir és la seu de la parròquia de Santa Maria de l’Estany. Del monestir medieval en resten l’església, les sales del museu i, sobretot, l’extraordinari claustre romànic, una joia de l’escultura religiosa de nivell internacional..


En les dependències del monestir s’hi conserva un important arxiu històric. En ell s'hi guarda una part de la documentació de l'antic monestir -compres, vendes, testaments, capbreus, etc-, d'entre la qual es pot remarcar una bona sèrie de pergamins dels segles XII, XIII i XIV. També s'hi guarden els llibres sagramentals -batejos, casaments, defuncions- de la parròquia de Santa Maria, així com diversos llibres notarials.

El poble ha crescut a redós del monestir i de l’estany que li donà nom.

El Dolmen, el Puig Rodó i la Mina de Santa Maria de l'Estany

Anem a Santa Maria de l'Estany, per veure la Mina, pujar al cim del Puig Rodó, accedir al Dolmen del mateix nom i retornar, tot voltant el turó, al poble de nou.

L'antic Estany que dóna nom al poble, afavoria la caça, la pesca i també l'agricultura, però per altra banda, era un focus de mosquits, d'infecció, de paludisme... que, segons moltes referències històriques, era el mal endèmic de l'Estany. Per aquest motiu va ser dessecat per ordre de l'abat Carles de Cardona, el segle XVI
El mestre d’obres va ser Joan Burdó de Sant Feliu de Torelló, mitjançant la construcció d'una mina que encara avui es conserva, de 12 pams d’alçada per 6 d’amplada que anava del Pontarró – boca nord, on s’inicia un torrent que desguassa a la Gavarresa – a l’estany.
El cost de l'obra va ser de 135 lliures. L’obra va ser ampliada el 1735 fins al mig del prat.
L’estany encara es pot apreciar parcialment en èpoques de pluges notables quan el drenatge de la mina no dona a l’abast i es forma novament un embassament temporal.

El Pontarró, del qual es conserva solament el nom, és ara la boca nord de la Mina, i sobre ell passa el camí cap a puig Rodó. El Padró del Pontarró és un monument recordatori erigit per Guillem de Rocafort el 1668, en agraïment per no haver-se fer mal en caure daltabaix del Pontarró una nit que tornava de Barcelona.
Des de dalt del turó es gaudeix en dies clars d’una vista extraordinària del Bages amb els cingles de Bertí, Sant Llorenç i Montserrat al fons en direcció sud, al nord la vegetació impedeix la visió de la serralada Pirinenca. Ruta circular, veurem el Padró, la Mina, el Puig Rodó, el Dolmen del mateix nom, alguns camps, masies i la Font Vella. Malgrat que es pot fer a peu, és aconsellable en bicicleta, ja que és força planer excepte el tram inicial i la pujada curta al turó que cal fer a peu per un corriol.