Del Pla de l'Anyella al Cap de Comella

Un d’aquests primers dies de maig ens vam acostar al Pla de l’Anyella, la vam trobar coberta d’una recent i copiosa nevada.

Semblava talment un dia d’hivern si no fos per l’espectacle dels castells de núvols i boires que passaven arrauxats sota un cel d’un blau intens, típic de l’estació primaveral que ja feia dies que havíem encetat.

Des del Pla de l’Anyella ens vam enfilar per les pistes desertes de la Molina amb l’intenció d’arribar al Puigllançada, no va ser possible per manca de temps i ens vam limitar a passejar pel pla de la Comella tot contemplant la plana Cerdana i els cims de la carena Pirinenca.

Pessebre a la Perxa - Alta Cerdanya

Passejant pel pla de la Perxa, ens la trobem emblanquinada per l'última nevada que ha convertit els pobles i camps que l'envolten en un bonic pessebre.

El coll de la Perxa és un dels llocs de pas tradicionals del Pirineu, (1.579 m. d'altitud) obert al pla de la Perxa a l’alta Cerdanya que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.

De coll de la Perxa

El pla de la Perxa situat entre les dues alineacions pirinenques: la del Carlit al nord, i la del Puigmal al sud.

La importància estratègica del pla de la Perxa, en les comunicacions pirinenques ve d’antic, ja hi passà una via romana, seguida després per una estrada franca. Aquesta via medieval és la base de la carretera actual de Puigcerdà a Perpinyà i hi passa el ferrocarril de via estreta – Tren Groc – de Tor de Querol a Prada

De coll de la Perxa

Bolquera (1.608 m), és a la solana de l’Alta Cerdanya, a l’altiplà de la Perxa al costat del riu Bolquera i vora el camí dels Capcinesos, tradicional via d’unió entre Cerdanya i Carcassona. 

L’església s’emplaça al lloc de l’antic castell i la seva torre de defensa s’aprofita, ara, com a campanar.

El tren Groc passa a migdia del poble, tocant al límit amb la Cabanassa, i l’estació es troba a 1.593 m d’altitud. 

De coll de la Perxa

El poble de Sant Pere dels Forcats (1.571 m) es localitza en un turó, al pla de la Perxa. El nucli del Molí o Riufred és a migdia d’aquest, i es troba documentat des del s. XI.
Ès un indret d’excel·lent situació com a nus de comunicacions vers el Capcir, el Conflent i la resta de Cerdanya i també d'excursions i ascensions als cims pirinencs del sud.

De coll de la Perxa

La Cabanassa localitzada a la baga cerdana, al pla de la Perxa i a la dreta de la Tet, es tracta d’un petit municipi, proper al terme de Montlluís. La carretera que ressegueix part del traçat de l’antiga Strata Ceretana dels romans, travessa el sector sud del terme. Al s. X, la Cabanassa s’anomenava Caselles, i el nom evolucionà vers Ces Cases, Cabana, Cabanas de Perticha, fins l'actual, a partir de 1570. El topònim i el lloc de pas on està situat el poble fa pensar en l’existència d’un possible alberg o hostal.
*
*.

Travessa dels llacs de la Pera aquesta Primavera

Hem tornat als llacs de la Pera, en orígen Pedra. Hi havíem pujat aquestes vacances de Pasqua, i ara hi tornàvem per fotografiar la bellesa incomparable de l'indret, amb la sort que havia nevat de nou i força.

De Travessa dels llacs de la Pera

El passeig va ser un goig ja que travessant el bosc i prats tan sols es sentia les nostres passes que xafaven la neu flonja i els ocells que malgrat el temps apuntaven que la Primavera havia arribat.
S'acostava una tormenta que no ens va impedir que un cop arribats al llac situat  més alt, ens enfilèssim fins trobar una roca i  treure'ns les raquetes i la motxilla per gaudir de la pau, el silenci i la bellesa del indret.

De Travessa dels llacs de la Pera

La visió de l'Estany desaparegut sota la neu, integrat en el paisatge i custodiat pel Monturull i el Perafita, convida a quedar-se i deixar anar els sentits.

Sortim del refugi del Fornell, estació d'esquí nòrdic d'Aransa, i enfilem pel mig del bosc fins al pla de les Pollineres, a partir d'aquest punt fem drecera atravessant sovint la pista principal, per camins visibles marcats en prats i boscos.

*
*

Ascensió al Turó del Punçó

Avui ens decidim fer l'ascensió amb raquetes al Turó del Punçó ja que fa un dia magnífic amb un cel molt clar que ens permet contemplar amb claredat diàfana les muntanyes nevades de l'entorn que ens envolta.

De el Mirador d'Aransa

 Podem apreciar el Pic del Monturull 2761m, el Pic del Perafita 2752m, el Pic de Sirvent 2836m i la Tossa Plana de Lles 2916m. Aquest circ de muntanyes forma una conca que comença als Estanys de la Pera i desaigua, travessant la vall cap el riu Segre.

*


Sortim del Fornell -Aransa - i ens enfilem per dins del bosc fins al Mirador 2150m, tot travessant de tan en tan el circuit d'esquí nòrdic d'Aransa. Després ens acostem al coll de Queralt, tot enfilant cap el coll de Dalt,  la font d’Aristot i finalment arribem al cim del turó Punçó on contemplem una magnífica panoràmica de l'entorn.
*         
*

D'Aransa a Travesseres, suau descens cap a la plana Cerdana

Fent camí d’Aransa a Travesseres es poden apreciar unes magnífiques vistes de la vall de la Llosa i de la Serra del Cadí.

De D'Aransa a Travesseres

Arànser o Aransa és un poble del municipi de Lles, situat a 1 493 m. d'altitud, al fons de la vall del riu del Molí, que baixa dels estanys de la Pera, en un espadat format per la confluència dels torrents de la Verneda i del Clot de Setut, que donen origen al riu d'Arànser.
El castell va ser una de les fortaleses dels comtes de Foix al s. XII.. L’església romànica està dedicada a Sant Martí, es va trobar una Mare de Déu policromada que es conserva al Museu d'Art de Girona.
Arànser és conegut per la seva estació d'esquí nòrdic.

*

De D'Aransa a Travesseres

Travesseres és a 1.150 m.d'alçada. Està situat al darrer replà del contrafort que baixa de la Tossa Plana de Lles. L’església parroquial de Sant Jaume d’origen romànic, era una de les parròquies del bisbat d’Urgell segons l’Acta de Consagració de la catedral de La Seu (s. IX). La talla policromada romànica que representa una Majestat és al Museu d’Art de Catalunya. Cal destacar-hi les cases, moltes amb cobertes de teula i bells portals. Es conserven les restes de l'antic castell de Miralles que pertangué al vescomtat de Castellbò esmentat als s. XIII i XIV. Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers, on brollen aigües minerals de cinc fonts.
*
*
*

De Dorres a Brangolí tot voltant el turó de Bell·lloc

Anem a Brangolí amb la idea de fer una circular pel peu del turó de Bell·lloc. Sortim del poble de Dorres, deixem a l'esquerra la pista asfaltada que va al monestir i ens enfilem per un camí ample i empedrat en part, al costat del torrent de Jovell.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

Coll de Jovell. Contemplem al fons el Canigó i veiem més endavant els masos de Brangolí i Feners. Passat el coll ens desviem a la dreta i deixem el santuari a l’esquerra i anem cap a Brangolí per una forta baixada, cal anar en compte ja que el camí està molt erosionat.

Boscos i prats s’esmunyen per entre els grans blocs granítics del terreny.. Freixes, verns, pollancres i altres arbres de ribera segueixen el curs dels recs i torrents.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

Arribem a Brangolí, veïnat del municipi d'Enveig (Alta Cerdanya), a 1 521 m d'altitud, sota la muntanya de Bell·lloc, a l'esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís del Carlit i s'uneix a Ur al riu d'Angostrina, i formen el Raür.

El seu nom podria derivar d’un genitiu germànic d’on evolucionaria vers Vilangolí, Verangolí i finalment Brangolí. Es relaciona amb un fundus o propietat rural romana.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

L’església de Sant Fructuós, originàriament romànica, que va patir però, modificacions i reformes l’any 1850, actualment es seu de la parròquia que integra els altres dos nuclis propers de Bena i Feners.

Deixem Brangolí i tot travessant el riu i camps donem la volta al turó de Bell·lloc per tornar a Dorres, cal dir que no està gens indicat i ens orientem per la intuïció tot travessant camps de conreu abandonats, fins trobar un camí que revolta i ens condueix sota l’ermita de Bell·lloc.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

Des del camí veiem el poble d’Ur (1.206 m) és a la confluència dels rius d’Angostrina i Brangolí, prop de l’aiguabarreig per formar el riu d’Ur - més conegut per Raür. L’església de Sant Martí és un dels més bells exemples del primer romànic cerdà.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

Finalment arribem a Dorres (1.431 m) està localitzat al vessant sud del massís del Carlit.

Dorres ha estat bressol dels picapedrers de granit per les pedreres properes de que gaudeix, i de les quals van sortir importants obres viàries i arquitectòniques.

 Les fonts d’aigües sulfuroses termals que els romans coneixien prou bé, són abundoses al terme. Als Banys de Dorres, fa uns anys hi foren localitzats vestigis d’ocupació prehistòrica, i de l’edat del bronze datables del 1500 aC.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí  * *

Travessa integral de Montserrat

Tornem de nou a Can Maçana, aquest cop per fer la travessa integral de Montserrat.

De travessa Montserrat - De Can Maçana a Collbató

El camí és llarg doncs va de ponent a llevant al llarg de la serralada. El paisatge és fantàstic malgrat la boira que l’embolica, i del fred que no notem doncs ens atipem de pujar i baixar canals. Durant l’itinerari cal tenir en compte que sovintegen els canvis de nivell per la complexa orografia de la zona, que ens mena baixar diversos cops al fons d’una canal per passar d’una carena a l’altra.

De travessa Montserrat - De Can Maçana a Collbató

Conèixer be la zona o estar ben atent del mapa o el GPS és bàsic, doncs és fàcil fer marrada prenent un camí equivocat per la coincidència de diversos viaranys i trencalls al llarg de la ruta. Caminem doncs tot el dia, parem a esmorzar al refugi de Vicenç Barbé i dinem arran del camí que mena a Sant Jeroni, llavors tot serà una plàcida baixada i passeig fins arribar a Collbató