Ascensió al Turó del Punçó

Avui ens decidim fer l'ascensió amb raquetes al Turó del Punçó ja que fa un dia magnífic amb un cel molt clar que ens permet contemplar amb claredat diàfana les muntanyes nevades de l'entorn que ens envolta.

De el Mirador d'Aransa

 Podem apreciar el Pic del Monturull 2761m, el Pic del Perafita 2752m, el Pic de Sirvent 2836m i la Tossa Plana de Lles 2916m. Aquest circ de muntanyes forma una conca que comença als Estanys de la Pera i desaigua, travessant la vall cap el riu Segre.

*


Sortim del Fornell -Aransa - i ens enfilem per dins del bosc fins al Mirador 2150m, tot travessant de tan en tan el circuit d'esquí nòrdic d'Aransa. Després ens acostem al coll de Queralt, tot enfilant cap el coll de Dalt,  la font d’Aristot i finalment arribem al cim del turó Punçó on contemplem una magnífica panoràmica de l'entorn.
*         
*

D'Aransa a Travesseres, suau descens cap a la plana Cerdana

Fent camí d’Aransa a Travesseres es poden apreciar unes magnífiques vistes de la vall de la Llosa i de la Serra del Cadí.

De D'Aransa a Travesseres

Arànser o Aransa és un poble del municipi de Lles, situat a 1 493 m. d'altitud, al fons de la vall del riu del Molí, que baixa dels estanys de la Pera, en un espadat format per la confluència dels torrents de la Verneda i del Clot de Setut, que donen origen al riu d'Arànser.
El castell va ser una de les fortaleses dels comtes de Foix al s. XII.. L’església romànica està dedicada a Sant Martí, es va trobar una Mare de Déu policromada que es conserva al Museu d'Art de Girona.
Arànser és conegut per la seva estació d'esquí nòrdic.

*

De D'Aransa a Travesseres

Travesseres és a 1.150 m.d'alçada. Està situat al darrer replà del contrafort que baixa de la Tossa Plana de Lles. L’església parroquial de Sant Jaume d’origen romànic, era una de les parròquies del bisbat d’Urgell segons l’Acta de Consagració de la catedral de La Seu (s. IX). La talla policromada romànica que representa una Majestat és al Museu d’Art de Catalunya. Cal destacar-hi les cases, moltes amb cobertes de teula i bells portals. Es conserven les restes de l'antic castell de Miralles que pertangué al vescomtat de Castellbò esmentat als s. XIII i XIV. Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers, on brollen aigües minerals de cinc fonts.
*
*
*

De Dorres a Brangolí tot voltant el turó de Bell·lloc

Anem a Brangolí amb la idea de fer una circular pel peu del turó de Bell·lloc. Sortim del poble de Dorres, deixem a l'esquerra la pista asfaltada que va al monestir i ens enfilem per un camí ample i empedrat en part, al costat del torrent de Jovell.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

Coll de Jovell. Contemplem al fons el Canigó i veiem més endavant els masos de Brangolí i Feners. Passat el coll ens desviem a la dreta i deixem el santuari a l’esquerra i anem cap a Brangolí per una forta baixada, cal anar en compte ja que el camí està molt erosionat.

Boscos i prats s’esmunyen per entre els grans blocs granítics del terreny.. Freixes, verns, pollancres i altres arbres de ribera segueixen el curs dels recs i torrents.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

Arribem a Brangolí, veïnat del municipi d'Enveig (Alta Cerdanya), a 1 521 m d'altitud, sota la muntanya de Bell·lloc, a l'esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís del Carlit i s'uneix a Ur al riu d'Angostrina, i formen el Raür.

El seu nom podria derivar d’un genitiu germànic d’on evolucionaria vers Vilangolí, Verangolí i finalment Brangolí. Es relaciona amb un fundus o propietat rural romana.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

L’església de Sant Fructuós, originàriament romànica, que va patir però, modificacions i reformes l’any 1850, actualment es seu de la parròquia que integra els altres dos nuclis propers de Bena i Feners.

Deixem Brangolí i tot travessant el riu i camps donem la volta al turó de Bell·lloc per tornar a Dorres, cal dir que no està gens indicat i ens orientem per la intuïció tot travessant camps de conreu abandonats, fins trobar un camí que revolta i ens condueix sota l’ermita de Bell·lloc.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

Des del camí veiem el poble d’Ur (1.206 m) és a la confluència dels rius d’Angostrina i Brangolí, prop de l’aiguabarreig per formar el riu d’Ur - més conegut per Raür. L’església de Sant Martí és un dels més bells exemples del primer romànic cerdà.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí

Finalment arribem a Dorres (1.431 m) està localitzat al vessant sud del massís del Carlit.

Dorres ha estat bressol dels picapedrers de granit per les pedreres properes de que gaudeix, i de les quals van sortir importants obres viàries i arquitectòniques.

 Les fonts d’aigües sulfuroses termals que els romans coneixien prou bé, són abundoses al terme. Als Banys de Dorres, fa uns anys hi foren localitzats vestigis d’ocupació prehistòrica, i de l’edat del bronze datables del 1500 aC.

De volta al turó de Bell·lloc - Brangolí  * *

Travessa integral de Montserrat

Tornem de nou a Can Maçana, aquest cop per fer la travessa integral de Montserrat.

De travessa Montserrat - De Can Maçana a Collbató

El camí és llarg doncs va de ponent a llevant al llarg de la serralada. El paisatge és fantàstic malgrat la boira que l’embolica, i del fred que no notem doncs ens atipem de pujar i baixar canals. Durant l’itinerari cal tenir en compte que sovintegen els canvis de nivell per la complexa orografia de la zona, que ens mena baixar diversos cops al fons d’una canal per passar d’una carena a l’altra.

De travessa Montserrat - De Can Maçana a Collbató

Conèixer be la zona o estar ben atent del mapa o el GPS és bàsic, doncs és fàcil fer marrada prenent un camí equivocat per la coincidència de diversos viaranys i trencalls al llarg de la ruta. Caminem doncs tot el dia, parem a esmorzar al refugi de Vicenç Barbé i dinem arran del camí que mena a Sant Jeroni, llavors tot serà una plàcida baixada i passeig fins arribar a Collbató

Turó de Bell.lloc

Ascensió a un magnífic mirador de la plana de la Cerdanya. Al cim hi ha el monestir de Bell·lloc del qual es conserva l'església, que ha estat reconstruïda.

De turó de Bell·lloc

Santuari de Bell·lloc (1.685 m). Antic monestir. L’església, romànica (s. XII), ha estat restaurada en part. La marededéu bruna es conserva a Dorres. Hi ha el costum, entre els devots que pugen a Bell·lloc, de deixar un tros de pissarra sobre l’altar de la Verge a canvi d’una petició. Des del cim podem contemplar tota la plana de la Cerdanya i la carena de muntanyes que l'envolta.

De turó de Bell·lloc

Ens dirigim cap el coll del Jovell. Des d'aquest punt veiem les poblacions de Brangolí, Feners i el santuari de Bell·lloc que hem deixat al fons.

De turó de Bell·lloc

Tornem pel torrent de Jovell, el camí és ombrívol i està ben glaçat. Veiem al fons Dorres, entre verns i freixes, és un indret caòtic format per grans blocs de granit arrossegats per antigues glaceres. A la dreta destaca el serrat dels Llops.

De turó de Bell·lloc

Al capvespre ens acostem a Bena i de tornada veiem com el sol es pon i ens mostra el perfil del santuari de Bell·lloc retallat al fons de la carena dels cims nevats. És doncs un itinerari senzill i molt recomanable. *

2. De Badalona a Montgat - passeig arran de mar

Sortim de Badalona en el punt on vam acabar l’anterior tram, és una passejada molt agradable que no seria possible a l’estiu per la multitud que envaeix la platja i el passeig.

De de Badalona a Mongat

Seguim un camí arran de la via del tren, que limita l’accés a la platja del barri de Les Mallorquines, antigament industrial i avui dia majoritàriament residencial i que forma un continu urbà amb Badalona.

De de Badalona a Mongat

Arribem al turó de Montgat on el camí es desdibuixa a L'Esplanada del Polvo, tal com li diuen al terreny que va quedar buit quan es van desmantellar les fàbriques Lejía Conejo i Explosivos Río Tinto.
Resta la xemeneia i impresiona pensar com devia ser la fàbrica en plena activitat arran de mar.
A l’estiu és a vessar de vehicles de la gent que va a la platja però ara és una gran esplanada gairabé desértica.
Hi ha un cartell que enuncia un futur passeig marítim, però no s’hi veu cap moviment, deu ser en motiu de la crisi.

De de Badalona a Mongat

El Turó de Montgat és el punt geogràfic més emblemàtic del municipi, és l’origen del nom i del nucli de població. S’ha trobat nombroses restes, tan del assentament ibèric com del romà, parets, sitges, tègules, monedes i abundant ceràmica.
A l'època romana trobem documentat el Turó de Montgat amb el nom de Promonturium Lunarium. El terme era aleshores travessat per la Via Augusta.
A l'edat mitjana el castell tingué un paper destacat, però Felip V després de la Guerra de Successió el va fer enderrocar, malgrat tot no trigà a ser reconstruït.

De de Badalona a Mongat

Torre de guaita i defensa del segle XVI que formava part de l'antiga masia de Ca n'Alzina, enderrocada el 1987.


Tot i les lluites que en el decurs dels anys malmeteren les pedres del Turó, la destrucció més important no va ser per causa de la guerra, sinó pel que anomenem "civilització". Així l’any 1848, amb l’arribada del ferrocarril es va foradar el turó per fer-hi el túnel i es va iniciar l’extracció sistemàtica de pedra, amb la pèrdua de més de la meitat de la muntanya, l’enderroc del castell, de la capella de Sant Joan i la pèrdua de gairebé la totalitat de les restes ibèriques, romanes i medievals dels nostres avantpassats.
El 26 de novembre del 1876, un grup de joves amants de la natura feren una excursió al cim del Turó. Un cop a dalt decidiren fundar l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques; fou l’embrió del futur Centre Excursionista de Catalunya.

De de Badalona a Mongat

Com a curiositat cal apreciar que es veuen les torres de la Sagrada Família i l'estadi olímpic Lluís Companys.
*
*

Bon Nadal !

De nadal