De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

Una ruta interessant per les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat, tot i que avui la boira ens amaga en part l’esplèndid paisatge del fons de les valls.

De De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

Fem una caminada circular sortint de Can Maçana, la pista és ample amb una forta pujada que ens mena al Collet de Guirló, agafem el camí cap al pas de la Portella, pugem la canal i arribem al Refugi de Vicenç Barbé, passem pel Pas del Príncep, la Font de l’Esllavissada fins al Coll de Porc que és quan passem al costat exterior de les Agulles.


Al fons veiem la Roca Foradada, quan estem quasi a sota ens enfilem per un torrent que no està indicat amb una forta pendent, anem pujant i arribem a la Foradada, l’esforç val la pena, ja que des d’aquí podem contemplar unes espectaculars vistes a banda i banda.
De tornada i poc abans d'arribar a Can Maçana ens desviem i pugem a les runes de l'ermita de Sant Pau Vell i veiem de lluny el que queda del Castell de la Guàrdia.

Acabada l’excursió dinem a la Vinya Nova al Bruc, en un lloc assolellat i arrecerat del fred i vent.


*
*

Monestir de Sant Pere de Casserres

Hem arribat al peu del monestir que se’ns presenta altiu i majestuós encimbellat al capdemunt de la roca que li dona suport.
Sant Pere de Casserres és un antic monestir Benedictí, un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI., situat a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

De Sant Pere de Casserres

Un document de l'any 898 ens parla d'un castell en aquest indret anomenat Castroserras, situat dins el terme de la ciutat de Roda i la propietat del qual era dels comtes de Barcelona. Un segle més tard passà a mans dels vescomtes d'Osona-Cardona.
Aquest castell tenia una església dedicada a sant Pere, al voltant de la qual hi havia un nucli urbà i un cementiri amb tombes antropomorfes. De l'església i del poble no ens ha arribat cap resta, ni tampoc de castell, només un fragment de muralla que envoltava a la població i algunes tombes antropomorfes dels segles IX i X.
A principis del segle XI es comença a edificar l'actual conjunt monàstic.

Sant Pere de Casserres

L'església del monestir, amb paraules d'Antoni Pladevall, és un edifici impressionat de planta quadrada, excepcionalment més ampla que llarga, amb una disposició espacial d'una simplicitat extraordinària; té 32 metres de llargada, 24 d'amplada i 19 d'alçada. Forma una enorme massa de pedra, sense cap ornamentació escultural però d'una gran bellesa de línies. Els dos pilars centrals de separació de les naus són massissos i severs, i quatre portals de perfecte tècnica romànica hi donen accés. (...) Els tres absis en què acaben les naus es troben gairebé a plom del precipici, i tenen tots els elements característics de la decoració llombarda.
*

Per la riba del pantà de Sau fins a Casserres

Fem camí per sobre del meandre més gran i sinuós que el riu Ter descriu a la plana de Vic d’una sèrie de més de vint giravolts abans d’encaixar-se i convertir-se en el pantà de Sau.
Seguim el tram final del sender de petit Recorregut PRC-40, iniciant la caminada al parador de Sau. Ens enfilem pel frondós i obac camí envoltat de vegetació que ens abraça per totes bandes, tot deixant escletxes entre els arbres per fer el tafaner i contemplar a sota el mirall de l’aigua que roman estancada.
Predominen les alzines i els roures, amb el suau ventijol, els arbres deixen caure les fulles que formen una catifa que cruix al nostre pas; a dalt el cel, la claror queda mitigada per la fresca ombrel•la de les branques que s’abracen.

De camí al monestir de Sant Pere de Casserres

Hem fet el camí abans de les pluges i per aquest motiu veiem al mig d’una llesca de terra una masia mig enrunada que apareix quan les aigües baixen i la deixen al descobert, és trist i ens preguntem com deuria ser la vida ran de riu abans que la presa ho inundés tot.

Cap llevant divisem la torre del campanar de l’antiga parròquia de Sau, avui sota les aigües.
A la riba contrària on som, hi hagué en altre temps una ermita romànica del s.XI anomenada Sant Vicenç de Verders, que a l’inundar el territori fou desmuntada a peces i reconstruïda al parc de can Deu, a Sabadell.
Voltem el turó del Quintà i rodegem el serrat dels Moros.
De cop se’ns apareix lluny encara el monestir i ja no el perdrem de vista fins al final del sender.

Hem arribat al final del recorregut i ja som al peu del monestir. Descobrirem la història i els racons que s’amaguen darrera les parets d’aquest indret meravellós.
*
*

d'Axat a Sant Pau de Fenollet, un passeig per la Fenolleda

Teniem la idea d’acostar-nos fins a Sant Pau de Fenollet per visitar l’antic monestir i el seu famós Capitell o Chapitre (campanar poligonal) i també descobrir la Fenolleda o Fenollet, que havia format part del comtat d’Urgell i de Cerdanya.

De Sant Pau de Fenollet

Al 990 La Fenolleda va passar a ser vescomtat sota vassallatge dels comtes de Besalú, en repartir-se els dominis d'Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i posteriorment dels comtes de Barcelona. Amb el tractat de Corbeil del 1258, la Fenolleda va passar definitivament a la corona francesa.

Pel camí ens aturem a Axat ja en el límit de la Fenolleda.
El poble està envoltat de muntanyes boscoses i barrancs que formen un anell de color verd, en un estret corredor pel qual passa la carretera, el tren i el riu Aude sota una façana de penya-segats.

De Axat - Aude - Occitània

Ens enfilem fins a les ruïnes del castell, on hi ha l'església situada sobre un aflorament rocós que ofereix una perspectiva extraordinària sobre el poble. Era un lloc estratègic que controlava la capçalera del riu, i l’accés a la Fenolleda i el Capcir.

El Pont Vell, en perfecte estat, demostra la importància dels fluxos de trànsit en els segles XVI i XVII,
Un ferrocarril de 100 anys d'edat, el "Pays Cathare Tren Turístic"
Seguint el riu Aude veiem de cop el castell de Puilaurens encimbellat dalt d’un turó d’agulles de pedra, es pot veure des de bastant lluny fàcilment, ja que queda enfilat dalt d'una muntanya rocosa que ocupa tot el cim que el fa bastant espectacular. L'accés està rodejat de bosc fins a arribar a les escales del castell, on es pot comprovar que havia de ser molt difícil de conquerir ja que només es pots passar per un únic lloc.

De castell de Piularens - Occitània

Puilaurens pertanyia a l’antic vescomtat de Fenolleda. Va resistir a Simó de Montfort i als seus successors, fins el final de la croada. Molts diaques càtars, es van refugiar en aquest castell després de la caiguda de Montsegur.
La frontera entre la Fenolleda i el Rosselló s'ha mantingut històricament estable. Durant cinc segles, des del tractat de Corbeil fins al tractat dels Pirineus, va ser la frontera política entre el Regne de França i el Principat de Catalunya. Lingüísticament també ha estat la frontera entre l'occità i el català.
La Fenolleda i les seves arrels (Renada-Laura Portet - 28/08/1927)
La Renada, que va néixer a Sant Pau de Fenollet (la Fenolleda), explica el significat del seu nom, recorda les seves arrels i la vida al poble.
La Fenolleda pertany a Occitània , però a vegades la trobem com si formés part dels Països Catalans, el motiu és perquè ja fa uns anys la divisió administrativa francesa l'inclou juntament amb tots els territoris de la Catalunya Nord dins la regió dels Pirineus Orientals.

Un altre poble amb encant, Caudiers de Fenolleda, en occità Caudièrs de Fenolhet,
era una antiga vil•la romana i el seu nom original Calders, degut probablement a les surgències d’aigua de les fonts termals.

De Caudiers de Fenolleda

Els carrers i carrerons ens mostren imatges de cases antigues que han sobreviscut al pas del temps entre elles la torre del veguer del segle XIII

Arribem a Sant Pau de Fenollet (Fenolleda) i busquem l’edifici més emblemàtic – l’Abadia benedictina i més tard col•legiata, situada a la vila que fou cedida a l'abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l'any 1000 perquè hi edifiqués un monestir.
El 1078 el comte Bernat II de Besalú l'uní a l'abadia de Moissac, a la qual pertanyé tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda i altres indrets del Rosselló.

De Sant Pau de Fenollet

busquem el Capitell o campanar que creiem ha de sobresortir d’entre les cases, ens hi apropem tot buscant la porta d’entrada, però en el seu lloc hi ha un centre d’informació turística, que al mateix temps és l’accés al monestir, ens atenen molt bé i fem una llarga i completa visita, el més interessant és el Chapitre o Capitell

De Sant Pau de Fenollet

està ben restaurat i des de dalt del campanar poligonal, el famós Chapitre, és veu una vista complerta del poble i les vinyes que l’envolten. Ens hi estem una bona estona i després a la planta baixa veiem el que queda de l’església, d’estil gòtic tardà, molt enrunada, composta d'una nau amb capelles laterals i absis pentagonal amb unes bigues que li donen suport, també la transformació d'una part de la colegiata, que durant la revolució francesa va ser venuda com a propietat nacional i es convertí en apartaments privats, que avui dia formen part del museu històric i de la vida rural.
El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l'antiga abadia.

Ens ha quedat gust de poc i tornarem perquè ens queden molts indrets i històries per descobrir.
*
*

passeig per l'estany de Sils

Han tornat de nou les pluges i una passejada per l’estany de Sils es fa molt agradable ja que l’aigua com a font de vida li ha tornat tot l’esplendor que aquest final d’estiu li havia negat.

De Estany de Sils

Aquesta tarda de diumenge ens trobem el centre d’informació tancat i fem una volta tranquil·la, molts espais estan inundats fins i tot un camí que no ens permet fer la volta circular al final, però com que el trajecte no és gaire llarg tornem pel mateix camí que ara té una altra perspectiva.

De Estany de Sils

La tarda es fon i la llum del sol s’amaga darrera dels arbres tot creant un ambient nou d’ombres i reflexes  com a contrapunt final de comiat.

Al llarg del passeig es pot observar moltes de les espècies i dels hàbitats propis de les zones humides, tot alternant-se amb les plantacions de pollancres i plàtans d'índies.

De Estany de Sils

La flora i vegetació: diverses comunitats vegetals de plantes aquàtiques, canyissars, herbassars, prats de dall... La fauna:  diversitat d'espècies d'ocells com el martinet blanc o el bernat pescaire.

De Estany de Sils

Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. La necessitat de noves terres de conreu i de pastura, així com la lluita contra la malària van propiciar diversos intents de dessecació a partir del segle XIII. que  no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va construir la sèquia que anava a desembocar a la riera de santa Coloma. La dessecació definitiva tingué lloc entre l'any 1845 i el 1850, amb la construcció d'una xarxa de canals de desguàs tributaria d'un rec principal que travessava l'estany, la sèquia de Sils.
Més informació interessant en aquest enllaç sobre la història de l'estany de Sils


*
Antiga cartografia de Catalunya - L’estany de Sils ocupava una superfície aproximada d'uns set kilòmetres quadrats, sovint es veia representat amb unes dimensions més grans que l’estany de Banyoles.
Podeu veure aquest llac tal com apareix en el mapa   "Cataloniaeprincipatus descriptio nova de Gerard Mercator, 1619",
*
Actualment l'Estany de Sils és dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya que promou la protecció del medi i assegura la convivència harmònica de l’espai natural.
*

Aqüeducte Romà a Ansinyà

Al  mig de vinyes que l'envolten i en un racó del món, a la Fenolleda, ens trobem aquest espectacular aqüeducte que ha sobreviscut al pas del temps.

Durant el segle III es construeix un aqüeducte destinat a abastir el poble d’Ansinyà, fent passar un canal sobre el riu Agly dotat d’un pont túnel per a permetre el pas d’animals i persones.

De Aquaducte Roman - Ansignan

*

L’aqüeducte d'Ansinyà està classificat com a monument històric i data del temps romà pel que es refereix a la seva part més antiga, la utilització de maons en l’elaboració de les voltes dels arcs data probablement de mitjans del segle III després de Crist.

L’aqüeducte mesura 170 metres de longitud per 15 metres d’altura en relació al nivell del riu.

Disposa de 29 arcs. dos dels quals franquegen l’Agly. L’amplada de la via de pas és de 2 metres.

*

*

boucle del llac d'Aude

El llac està situat al peu del roc de l'Aude, cim de 2 377 m. d'altitud, és el punt més alt de l'estació dels Angles a prop de l'estany de la Bullosa i la vall de Lladura que forma part del massís del Carlit, entre l'Alta Cerdanya i el Capcir.

De boucle del LLac d'Aude

*
Aquest estany  és el punt del naixement del riu Aude que rep successivament sobre la seva riba esquerra: el Lladure descendent dels llacs de Camporells, la Galba venint de l'estany del Diable, la Bruyante que reuneix les aigües dels llacs del Donezan i el Rebenty.
*
 

Nosaltres vam agafar un trencall, ben indicat, abans d’arribar al pantà de la Bullosa i ens vam enfilar per un camí en mig del bosc, un cop arribats al llac vam continuar, tot passant pel refugi de la Balmetta que hi ha sota els peus del Puig Peric, per deprés travessar la passarel·la de Maurice Marty, un pont de fusta que permet creuar el curs del riu Tet, seguir arrant de la Bullosa, fins arribar al lloc on havíem iniciat el camí.
*

 *

*