diumenge, 2 de novembre de 2014

Castell de So al Donasà - Occitània

    El castell d'Usson en occità: Castel de So - s’alça sobre un esperó de 920 metres sobre el riu Aude, és un emplaçament mil•lenari, una fortalesa inexpugnable que controlava la vall de l'Aude i protegia el país del Donasà de qualsevol incursió.
  
    Anem a Rosa (Rouze) per veure un dels ponts de Vauban que és un  element de la carretera establerta el 1680 entre Quillan i Mont-Louis pel Capcir
    Distingim de lluny el perfil de les ruïnes del Castell de So /Usson i ens hi acostem, deixem el cotxe arran del riu Aude als peus del castell i pugem a peu
   Esmentat per primera vegada a principis del segle XI, era propietat dels comtes de Cerdanya després va pertànyer als comtes de Barcelona i el Regne d'Aragó. El 1208 Pere II d'Aragó va donar el castell i les terres del Donasà a Roger Raymond. darrer Comte de Foix.
   Durant el període dels càtars, marca el límit oriental dels territoris dels comtes de Foix, un lloc avançat inaccessible per a proporcionar socors a altres càtars perseguits, és un dels seus últims reductes a caure. 
        Més tard és reconstruït com a fortalesa en la línia amb la frontera, finalment cau en desús amb la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, on perd el seu posicionament estratègic. Retorna al marquès de Bonnac, Usson que restaura les restes medievals i transforma la residència d’acord a la moda del segle XVIII     La revolució francesa de 1789 és la sentència de mort per a molts castells en poder de la noblesa i Usson és desmantellat pedra a pedra que s’utilitza com a pedrera per als residents de pobles propers.
    No va ser fins 1990 que aquest lloc llegendari és testimoni de les primeres accions per evitar la ruïna total d'ell. El recinte ara alberga la Casa del Patrimoni, construït sobre l'edifici dels antics estables.

6 comentaris:

Setembre Negre ha dit...

Bellíssimes fotografies i una acurada contextualització històrica. Moltes gràcies, Maria!

Josep Balius Planellas ha dit...

Un bon reportatge que ens endinsa cap a l'historia amb unes fotografies molt maques i expressives, molt interessant Maria. Una abraçada i endavant.

El pare ha dit...

Una altre bellíssima i interessant descoberta la què ens proporciones.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

Agraeixo la valoració que en fas.

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep, celebro que t'hagi agradat!

maria moncal ha dit...

Gràcies Manel, és una descoberta feta tot fent camí!

entrades al bloc