dilluns, 13 de gener de 2014

Llac de la Vallserra, Jaça de les Ganyades i runes de Santa Maria Vallem Ursariam - les esglesietes


  
   Sortim dels Angles en direcció al llac de Vallserra per un ampli camí convertit ara en pista d’esquí de fons.
   Voregem una part del llac i enfilem en direcció a la cabana refugi de les Ganyades, punt de partida de l’ascensió al pic del Pam, el paisatge emblanquinat ha canviat substancialment des de l’última vegada que hi vam accedir per pujar el cim.

   Ens aturem prop de la jaça per fer un mos, per poc temps ja que el sol declina i fa un fred que pela per estar-hi gaire estona.
 

  Deixem la Jaça de les Ganyades i baixem cap al fons de la vall per un altre camí amb la pendent més pronunciada amb la intenció de creuar el rierol que surt del llac de Vallserra


   A l’arribar a la vall i prop del riu, un cartell ens explica que en aquest indret hi havia un forn de calç que proveïa de material per la construcció de moltes cases de Formigueres i els Angles.
  A la vall de Vallsera ens trobem les ruïnes de l’antiga parròquia de Santa Maria Vallem Ursariam 1011, a l’indret conegut com Les Iglesiettes,. les esglesietes.
   Aquestes ruines són els vestigis del llogaret de Vallserra i de Son
      Al segle xiv aquest indret va ser desvastat per la pesta negra. La llegenda parla de dues germanes, úniques supervivents del llogaret delmat, que van fer la donació del territori a la població que les va acollir,  però el cert va ser que el 1701 l’abadia de Sant Miquel de Cuixà concedí la devesa de Vallserra a la població dels Angles.

   Creuem el riu per un pont amagat sota un bon tou de neu i pugem fins trobar la pista que ens mena al lloc d’on hem sortit quan ja les ombres del capvespre cobreixen la vall.

  Ha estat una ruta circular prou bonica pel paisatge i interessant per la història que les pedres que queden dempeus ens expliquen.

8 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Per la bellesa transmesa per les fotografies, s'aprecia que bé s'ho val això de fer onze kms amb raquetes. Que deunidó.

El pare ha dit...

I tant bonica que ha de ser aquesta travessa. El parell de fotografies a contrallum, amagant el sol entre les branques de pi, són especialment atractives.
Avui que no acabo d'estar fi del tot, veient aquestes imatges, el fred se'm posa al moll de l'os.
Me'n vaig a preparar una infusió calenta. brrrr.
Una abraçada.

Josep Balius Planellas ha dit...

Fantàstica ruta i millors fotografies, desde lloc que val la pena la caminada, es maravellos contemplar aquests paisatges. Una abraçada i endavant.

maria moncal ha dit...

Si que bé s'ho val la passejada! molt recomanable!

maria moncal ha dit...

Ben cert Manel, no feia pas gaire calor!
Espero que les infusions hagin fet efecte i estiguis del tot recuperat!
Una abraçada

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep, és un racó prou boni i que amb el vestit blanc llueix millor!
Una abraçada

Marina A.F. ha dit...

oh! Jo des d'ara mateix ja m'ho apunto a la llista de pendents, sembla un lloc molt bonic per fer amb raquetes o esquís, oi, Maria! Veig que ja hem trepitjat neu, quina sort, aquest hivern! Petons i... fins aviat! ;-)

maria moncal ha dit...

Ben cert, aquest any sembla bo per disfrutar tot trepitjant paisatges nevats.
El Capcir per l'alçada i clima té molts racons, planes, valls, cims...preciosos!
Una abraçada

entrades al bloc