diumenge, 9 de juny de 2013

Cap al Roc de Madres i el Serrat de l'Ós a la Serra de Madres i visita de Ral al Capcir



Anem fins a Ral al Capcir per pujar al cim del Roc de Madres. La Serra de Madres és un massís del Pirineus  Oriental, situat entre el Capcir, el Conflent, la Fenolleda i el País de Sault al Llenguadoc

 Al nord-oest rau el pic del Dormidor, i entre els dos una depressió anomenada coll de Jau, que és el lloc de pas tradicional des del Conflent fins al País de Sault
Iniciem el recorregut al coll de Sansa per una pista força planera i ampla que deixem aviat per enfilar-nos a través del bosc fins al petit cim de l’Esquena d’Ase on contemplem l’altra vessant. Continuem pel mig de bosc i de prats on veiem multitud d’arbres tombats alguns de soca-rel per la força del vent, no es veu cap camí clar i seguim el que sembla ser un antic camí ramader, per tot arreu es veuen clapes de neu que hem d’anar remuntant algunes  de prou fondes, quan deixem el bosc ens enfilem pel dret cap al cim de l’Ós,
però el pendent és costerut i les clapes de neu fan que l’ascensió sigui delicada perquè és poc estable i rellisquem, a més bufa un fort vent que ho complica encara més, al final desistim d’arribar fins al Roc de Madres quan ja el teníem a tocar ja que el tram final un cop superat aquest cim és una carena planera.

Visitem Ral que és el municipi més petit del Capcir, es troba a la dreta de l’Aude i del pantà de Puigbalador. Comprèn el nucli de Ral Real, Odelló i els desapareguts de Querramat i Anglars.
 El lloc apareix citat per primer cop el 908 en un document en el qual confirmava a l’abadia de Sant Jaume de Jocó la possessió de l’església de Sant Romà de Ral

El testament del comte Guifré, llega al seu fill, Berenguer, la muntanya del Capcir ipsa montania amb les villae pròximes a l’Aude, Creu ara Matamala i Ral Ral. Més endavant passà dels comtes de Cerdanya a ser domini reial i a la fi del segle XV fou adquirit per Joan de Banyuls, senyor de Nyer. Al 1793  durant la Revolució francesa va ser fusionat amb el poble d’Odeillo i la comuna resultant rebé el nom de Realet-Odeillo. Al 1837 és esmentada com a Real et Odeillo  i que és el nom actual.

Ral 1.445 m  és el cap del municipi i està format per un agrupament de carrerons i cases que conserven l’arquitectura tradicional, separades de l’església parroquial de Sant Romà, des d’on podem contemplar una magnífica vista de la plana del Capcir.

4 comentaris:

El pare ha dit...

Maria,
Que boniques aquestes fotografies amb el poble de Ral als peus. La llum reflectida a la superfície del riu forma una grafisme sinuós ben curiós.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

Si que és veritat Manel, semblava un riu de plata, d'aquells del pessebre, oi?
Les fotos de l'excursió no em van sortir tan reixides ja que havia d'estar al cas de no relliscar, a més es veien molts arbres caiguts i feia pena, en conjunt però el paisatge era imponent!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Saps? sempre em crida l'atenció com, just entrar al cantó de França, les cases passen a ser "franceses", amb, entre d'altres característiques, aquestes persianes o porticons exteriors de doble fulla de les finestres.
Una excursió bonica perquè sí.

maria moncal ha dit...

Ben cert, la manca de "progrés" ha preservat els pobles amb les cases que per sort es conserven com abans.

entrades al bloc