dimecres, 19 de juny del 2013

De la Valldora al pla de Busa i Sant Pere de Graudescales



   Ens enfilem al pla de Busa des de Sant Lleïr de la Valldora i tornem arran del riu d'Ora fins al monestir romànic de  Sant Pere de Graudescales.
 
   Sortim de Sant Lleir en direcció al pla de Busa, travessem el pont romànic, en aquest racó trobem la serradora de ca l’Ambrós i l’Estudi, antiga escola reconvertida en museu de la vall d’Ora. Al llarg del riu d’Ora s’hi troben uns quants molins fariners.

   Creuem el Pujol, masia important i arribem al peu del cingle on ens enfilem , seguim un camí mil·lenari que aprofita replans, cornises i canals per anar guanyant alçada, arribem a la Balma Roja on ens aturem per esmorzar.

   Al cap de poc som al peu d’una escala 1200 m  Ens hi enfilem  i després per la canal amb l’ajuda d’uns graons de fusta ben encaixats a la roca i un cable per ajudar-nos a salvar un tram força vertical.


    Des del pla de Busa caminem pel costat dels penya-segats amb impressionants vistes de la vall.
Arribem al Mirador al pla de Busa on tenim una amplia vista, en direcció nord veiem la Serra del Verd, el Cadí, el Pedraforca, Ensija, els Rasos de Peguera.
   Passem arran de cingle pel grau de l’Esguerrat el camí és aeri, en alguns trams la baixada és sobtada, al fons de la vall podrem veure la palanca sobre el riu Aigua d’Ora i l’església de Sant Pere. La pluja ens acompanya cap al final

  Sant Pere de Graudescales és una església romànica situada a la Valldora a la falda dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora, solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural, al municipi de Navès. És l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins.
El monestir va ser consagrat l'any 913 i a l'any 960 s'hi erigí el monestir dels benedictins. La comunitat benedictina va decaure al segle XIII però fins a l'any 1504 no hi va desaparèixer el culte. Cap el 1680 s'ensorrà la part de ponent de la nau, cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per aïllar la part sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere fou traslladat a la parròquia de Busa. L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna.
Als anys 60 es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als anys 80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes de construccions annexes que enlletgien el conjunt i mig l’amagaven.

La tornada a Sant Lleïr la fem creuant la palanca per la pista que segueix el marge esquerra del riu Aigua d’Ora, coincident amb un tram del GR 1, convenientment marcat amb senyals blancs i vermells. Arribats a Sant Lleïr passem pel costat de l’ermita i accedim al punt d’inici de la nostra excursió.

Més informació de la ruta i d'altres itineraris pel Solsonès al llibre Camins del Solsonès


8 comentaris:

El pare ha dit...

Aquesta caminada és espectacular, amb uns quants elements que la fan singular. La pujada per l'escala, els cingles i les balmes, el pla d'una gran bellesa i més en aquesta època amb molta flor, i unes vistes sorprenents.
Fantàstica.
Una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

gràcies manel, fins i tot la pluja ens feia sentir bé!
una abraçada

Tapa't de tapes ha dit...

Quin paisatge, Maria, i quins monestirs, i quines roques més espectaculars! Em guardo la ruta, que sempre és fantàstic seguir nous senders. I més si tenim ressenyes tan ben documentades com la teva. Petons!

Josep Balius Planellas ha dit...

María, quina excursio, segur que quan ets dalt de les cingleres sembla tal-ment com si estiguesis tocant el cel, es una sensacio marevellosa, els paisatges magnifics, no tinc paraules, felicitats per l'article i endevant, una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

gràcies Marina celebro que et sigui útil i que el puguis disfrutar! val la pena!Petons!

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Josep,és ben cert que aquesta és una excursió magnífica en tots els aspectes! una abraçada!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Magnífica excursió tanmateix. Suposo que coincidirem que Busa no s'oblida mai. Salutacions.

Racons de la nostra terra ha dit...

Ben cert, mai! i sempre al tornar-hi descobrirem racons nous!
salutacions

entrades al bloc