dilluns, 19 de novembre de 2012

Cambrils - Del Racó al Salí



Fem un recorregut pels voltants de Cambrils on visitem dues ermites, un salt i una surgència d’aigua, a més una antiga explotació de sal.
A ponent del municipi d’Odèn hi ha l’antic terme i poble de Cambrils. Està format per dos petits grups de cases, Cambrils i Llinars, i per diverses masies escampades; entre aquestes destaquen les del Racó, on també es troben les capelles de Santa Bàrbara, edifici del segle XVII i de Sant Quintí, romànica.

 
Santa Barbara, ermita del segle XVII, restaurada, seguint el camí que passa per sota de l'ermita podem veure el curs d’aigua que després de travessar uns camps per sota, per dins d’un tunel,  cau per un cingle en un bonic salt.

De Cambrils - Del Racó al Salí


Ermita romànica de Sant Quintí, construïda amb pedra tosca, abundant a la zona. És d'una sola nau amb àbsis. La seva amplada és d'uns cinc metres  No hi ha mobiliari, excepte un petit altar. L'ermita romàn tancada però té una petita obertura a la porta des de la que es pot mirar l'interior.






Un curiós gran roc el Codró de l’Elefant

 i una surgència d’aigua, possiblement la més cabalosa de la comarca - Sant Quintí.

El Salí de Cambrils és una antiga explotació datada documentalment del 1.780, ubicada a un lloc escarpat. El sistema d’obtenció de la sal era artesanal. L’aigua salada s’emmagatzemava en grans basses i des d’aquestes basses es transportava a les eres o bancals d’evaporació amb un sistema de canals de fusta, recs i regueres.

Les eres o bancals d’evaporació eren construïts amb rajoles d’argila perquè l’aigua no s’hi filtrés, i s’omplien amb uns tres centímetres d’aigua salada. Es necessitaven tres dies de bon temps perquè s’evaporés l’aigua, i després feien munts amb la sal i es posava en uns estenedors. Per acabar el procés, amb uns sistema de rails i vagonetes, es transportava fins el magatzem, on es molia i es guardava per portar-la a vendre.

La densitat de l´aigua que brolla de les fonts salades és deu vegades superior que la del mar, i això fa que de seguida es formin cristalls de sal al llarg dels conductes.
A la font de la Mosquera travessem de nou la riera, passem pel costat del pavelló esportiu descomunal i trobem la carretera que seguim amunt per arribar al lloc on hem sortit.
 *



3 comentaris:

El pare ha dit...

Maria,
Aquest és un (un altre) indret absolutament desconegut per a mi. Abans d'escriure he cercat la seva situació al Solsonès. Podria ser doncs que l'origen de la sal fos el mateix que a Cardona, no?
La proposta em sembla interessantíssima.

Una abraçada

maria moncal ha dit...

Manel,
M'alegra saber que t'agrada la proposta, val molt la pena, quan hi vam anar nosaltres havia plogut moltíssim i les fonts rajaven a cor que vols, com mai, en canvi les acumulacions de sals que hi ha en els conductes havien desaparegut per la pluja.
No sé si és el mateix origen que a Cardona, podria ser no ho sé del cert, jo també he buscat informació, en aquest document explica la seva formació - http://www.sedpgym.es/descargas/libros_actas/SORT_2001/13.SORT_2001.pdf -

una abraçada

Josep Balius Planellas ha dit...

Un lloc preciós i força interessant María, sembla mentida que en tan poc espai s'hi trobin tantes coses. Una abraçada i endavant.

entrades al bloc