Bon Nadal !

De nadal

De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

Una ruta interessant per les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat, tot i que avui la boira ens amaga en part l’esplèndid paisatge del fons de les valls.

De De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

Fem una caminada circular sortint de Can Maçana, la pista és ample amb una forta pujada que ens mena al Collet de Guirló, agafem el camí cap al pas de la Portella, pugem la canal i arribem al Refugi de Vicenç Barbé, passem pel Pas del Príncep, la Font de l’Esllavissada fins al Coll de Porc que és quan passem al costat exterior de les Agulles.


Al fons veiem la Roca Foradada, quan estem quasi a sota ens enfilem per un torrent que no està indicat amb una forta pendent, anem pujant i arribem a la Foradada, l’esforç val la pena, ja que des d’aquí podem contemplar unes espectaculars vistes a banda i banda.
De tornada i poc abans d'arribar a Can Maçana ens desviem i pugem a les runes de l'ermita de Sant Pau Vell i veiem de lluny el que queda del Castell de la Guàrdia.

Acabada l’excursió dinem a la Vinya Nova al Bruc, en un lloc assolellat i arrecerat del fred i vent.


*
*

Monestir de Sant Pere de Casserres

Hem arribat al peu del monestir que se’ns presenta altiu i majestuós encimbellat al capdemunt de la roca que li dona suport.
Sant Pere de Casserres és un antic monestir Benedictí, un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI., situat a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

De Sant Pere de Casserres

Un document de l'any 898 ens parla d'un castell en aquest indret anomenat Castroserras, situat dins el terme de la ciutat de Roda i la propietat del qual era dels comtes de Barcelona. Un segle més tard passà a mans dels vescomtes d'Osona-Cardona.
Aquest castell tenia una església dedicada a sant Pere, al voltant de la qual hi havia un nucli urbà i un cementiri amb tombes antropomorfes. De l'església i del poble no ens ha arribat cap resta, ni tampoc de castell, només un fragment de muralla que envoltava a la població i algunes tombes antropomorfes dels segles IX i X.
A principis del segle XI es comença a edificar l'actual conjunt monàstic.

Sant Pere de Casserres

L'església del monestir, amb paraules d'Antoni Pladevall, és un edifici impressionat de planta quadrada, excepcionalment més ampla que llarga, amb una disposició espacial d'una simplicitat extraordinària; té 32 metres de llargada, 24 d'amplada i 19 d'alçada. Forma una enorme massa de pedra, sense cap ornamentació escultural però d'una gran bellesa de línies. Els dos pilars centrals de separació de les naus són massissos i severs, i quatre portals de perfecte tècnica romànica hi donen accés. (...) Els tres absis en què acaben les naus es troben gairebé a plom del precipici, i tenen tots els elements característics de la decoració llombarda.
*

Per la riba del pantà de Sau fins a Casserres

Fem camí per sobre del meandre més gran i sinuós que el riu Ter descriu a la plana de Vic d’una sèrie de més de vint giravolts abans d’encaixar-se i convertir-se en el pantà de Sau.
Seguim el tram final del sender de petit Recorregut PRC-40, iniciant la caminada al parador de Sau. Ens enfilem pel frondós i obac camí envoltat de vegetació que ens abraça per totes bandes, tot deixant escletxes entre els arbres per fer el tafaner i contemplar a sota el mirall de l’aigua que roman estancada.
Predominen les alzines i els roures, amb el suau ventijol, els arbres deixen caure les fulles que formen una catifa que cruix al nostre pas; a dalt el cel, la claror queda mitigada per la fresca ombrel•la de les branques que s’abracen.

De camí al monestir de Sant Pere de Casserres

Hem fet el camí abans de les pluges i per aquest motiu veiem al mig d’una llesca de terra una masia mig enrunada que apareix quan les aigües baixen i la deixen al descobert, és trist i ens preguntem com deuria ser la vida ran de riu abans que la presa ho inundés tot.

Cap llevant divisem la torre del campanar de l’antiga parròquia de Sau, avui sota les aigües.
A la riba contrària on som, hi hagué en altre temps una ermita romànica del s.XI anomenada Sant Vicenç de Verders, que a l’inundar el territori fou desmuntada a peces i reconstruïda al parc de can Deu, a Sabadell.
Voltem el turó del Quintà i rodegem el serrat dels Moros.
De cop se’ns apareix lluny encara el monestir i ja no el perdrem de vista fins al final del sender.

Hem arribat al final del recorregut i ja som al peu del monestir. Descobrirem la història i els racons que s’amaguen darrera les parets d’aquest indret meravellós.
*
*