solstici d'estiu al Canigó

De capvespre als Cortalets

*
Capvespre als Cortalets

El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus degut el gran i sobtat desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes.



Després d'haver passat la nit al refugi dels Cortalets, enfilem muntanya amunt de bon matí, la vista és fantàstica, el dia molt bo.
Fem una ruta circular. Pugem per l'esquerra del Canigó, camí del Barbet, el rodegem pel sud fins a trobar el camí que ve del refugi de Mariailles i ens enfilem per la xemeneia, que no presenta gaires dificultats. La primera meitat està formada per una mena de graons que es pugen amb facilitat, són excepcionals les vistes dels gendarmes i les parets de pedra que l'envolten, fa impressió veure l'estimbat als nostres peus. Els darrers metres d'ascens són els més drets però en sortir descobrim que ja som al cim del Canigó (2784m), un cop dalt disfrutem d'haver aconseguit el cim sense cap problema i baixem per l'altra banda que és com un passeig.

tot enfilant el Canigó
*
*
El Canigó muntanya d'un alt valor simbòlic per als catalans. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no era França. El Canigó simbolitza el naixement de la nació i llengües catalanes. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.
El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons com Muntanyes de Canigó,
*
i també el poema Canigó, de Verdaguer.
*
*
*