Sant Marçal

camí a Sant Marçal


Sant Marçal es troba entre Les Agudes i el massís del Matagalls, a 1140 m. d'altitud. Pocs metres cap avall, hi ha una font, al mig de la fageda. La Font Bona, que és el naixement de la Tordera,
L'ermita romànica data de l'any 1058 i consta que ja hi havia una petita comunitat de monjos i un prior que posteriorment esdevindria abat coincidint amb la consagració de la capella l'any 1066.



Les Guilleries i al fons els Pirineus des de Sant Marçal

Al costat nord de l'ermita, hi ha un petit cementiri i al costat sud el casal de l'antic priorat, que durant molts anys ha estat refugi d'excursionistes i amants de la natura. Actualment és un hotel de luxe.
*

*

Hi vam accedir pel camí forestal que comença el km 20 de la carretera de Palautordera a Seva. Vam deixar el cotxe a un camping, estava tot glaçat però la caminada s’ho va valdre ja que travessa suaument boscos de faig, roures i castanyers..., no perdent de vista el turó de les Agudes, quan vam arribar a Sant Marçal com que s’hi accedeix en cotxe estava ple de gent, però a poques passes a dins del bosc no hi havia ningú. de tornada vam passar per la Fàbrica, el Puig, i can Tarrés... i vam tenir el goig de trepitjar neu verge que ens arribava fins al turmell.


.......................................................................................

Sant Miquel del Fai

La singularitat del paisatge de Sant Miquel del Fai és deguda sobretot a l'efecte de l'aigua sobre l'espai. D'una banda els rius Rossinyol i Tenes (riu) l'envolten i el travessen, i d'altra banda l'aigua de les pluges i del desglaç es filtra per tots els racons de la roca.
L'aigua és la responsable de les coves i de les curioses formacions rocoses del Fai, creant una simfonia de salts d'aigua i petits llacs.

Construït allà on hom no podia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai es troba dins la vall de Riells, forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l’església romànica construïda en una profunda balma.
El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI.
L’any 1835 va abolir-se totalment el priorat, quedant la seva propietat situada damunt del cenobi, en poder dels amos del mas Torras, situat prop del molí de Llobateres, i que eren arrendataris perpetus de Sant Miquel des de feia uns quants segles.
Tradicionalment, ha estat la frontera dels bisbats de Barcelona i de Vic, així com la dels antics comtats de Barcelona i Osona. Aquest límit passava per la balma sota la qual s’amaga el temple troglodític de Sant Miquel.
*
*

*
*
En aquest entorn natural es pot gaudir també de paratges inoblidables, com les belles coves de Sant Miquel i les Tosques, o descobrir l’espectacular salt d’aigua del riu Tenes, que s’obre camí entre la vegetació. Darrera la primera cascada del Tenes, hi ha l’antiga porta que indicava que allà s’acabava el recinte monàstic. Passat això, el paisatge s’eixampla i després de caminar una estoneta arribem a l’ermita romànica de Sant Martí.
*
*
*


....................................................................................

La Sauva Negra

Si voleu fer una excursió que us agradarà molt, no cal que aneu lluny, aquí a prop de casa als límits del Vallès, dins del Moianès,al municipi de Castellcir, podeu visitar la Sauva Negra que és una fageda de singular bellesa, protegida dins del Pla d’Espais d’Interès Natural.



Aquest paratge desconegut atresora un dels boscos més bonics que he vist . És un bosc de faig però també hi ha, roures, avellaners.. i una gran diversitat d’arbres caducifolis, que donen color a la tardor en aquesta fondalada.
 

Per arribar-hi sortirem des de Castellcir, agafant el camí que baixa fins la riera de Castellcir. Sense travessar aquesta, s’ha d’anar seguint riera amunt, fins el fons de la vall de la riera de Castellcir, pujar fins la masia anomenada Casa Nova del Castell i seguir un camí de bosc que ens portarà fins a la font.

La Font de la Sauva Negra, fa honor al seu nom doncs està situada en un lloc obac, hi vam arribar una tarda freda de tardor i la impressió va ser de joia al descobrir un lloc de somni, poder trepitjar aquella catifa de fulles acabades de caure i la simfonia de colors dels arbres, amb la pau i silenci que hi havia ens va corprendre i enamorar.Espero tornar-hi de nou a la primavera quan els arbres iniciïn el cicle de nou per veure tots els colors del verd.

Can Coll - Lliçà de Vall

Can Coll és una antiga casa senyorial, fortificada.
Situada dins del municipi de Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

Es tracta d’una construcció quadrada de quatre pisos, amb teulada a quatre vessants, coronada amb una majestuosa torre de guaita i campanar d’espadanya amb una inscripció que diu que fou edificada per Pere Coll el 1576.

Palausolità i Plegamans

Palau-solità i Plegamans és format històricament per dos nuclis de població o dues parròquies, per una part, Palau-solità i per l'altre, Plegamans.

El topònim de Palau-solità ja el trobem al Cartolari del Monestir de Sant Cugat l'any 955 i el de Plegamans l'any 962. Ramon Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis)

L'església de Santa Maria és d'estil romànic, del segle XII. A la façana principal, hi ha una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. La pica de batejar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir de nou. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés, pintor anònim de l'escola valenciana que el va pintar amb dos deixebles seus. Aquest retaule es va salvar del foc perquè l'any 1936 van considerar que era l'església dels pobres. El Castell és un edifici que presideix, des de la serra, tota la plana de Palau-solità i Plegamans. És un gran casal gòtic dels segles XIV i XV que, posteriorment, ha sofert moltes modificacions. La torre de la cantonada nord-oest es considera la part més antiga del castell (segle XI), feta amb codols de riera presos amb calç. És la seu de l'escola Municipal de Música. A la planta baixa hi ha un auditori, on s'hi programen concerts. A la planta noble, hi ha instal·lat el museu arxiu de la Fundació Folch i Torres.

origen de Castellar del Vallès

Castell de Clasquerí en primer terme i Castellar Vell al fons

Castell de Clasquerí. Està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés. De planta trapezoïdal, té un pati central, en aquest s’hi troba un pou i les escales que donen accés al primer pis, i està tancat per dues ales afegides i per una torre. Consta de planta baixa i dos pisos. La primera referència que tenim és de l’any 912 en una acte de donació del castrum kastellare, i no sabem si fa referència al castell pròpiament dit, o bé a la unitat territorial que acabaria sent Castellar.

Castellar Vell. A la riba dreta del riu Ripoll, entre els torrent de Miralles i de Sant Antoni, hi trobem l’antic edifici que acollia la parròquia de sant Esteve de Castellar que era on es situava l’antic nucli de població de Castellar del Vallès. Sabem que des d’època altmedieval existia un nucli de població al lloc anomenat Puig Castellar. Excavat a finals del segle XX va ser datat en època carolíngia entre els segles IX i XI. Es va localitzar i excavar un cementiri amb 250 enterraments dels segles XI, XII i XIII, així com altres troballes que permeten afirmar que va haver activitat humana fins al seu abandonament en el segle XVIII en el que es va traslladar a l'any 1773 a l'emplaçament actual.

la catedral del Vallès

L'església de Sant Esteve és anomenada la catedral del Vallès per les seves dimensions

Els orígens es remunten a finals del segle XVIII quan els castellarencs van demanar que l'església fos traslladada de la riba dreta a l’esquerra del Riu Ripoll, ja que era on es trobava el nucli urbà.

El primer edifici era d'estil barroc, s'havia construït sobre la capella de Sant Iscle i Santa Victòria.

Més tard va ser substituït per l´actual, aixecat entre els anys 1885 i 1892, promogut per Emília Carles-Tolrà, propietària de l´empresa Tolrà, posteriorment nomenada Marquesa de Sant Esteve de Castellar. L'arquitecte va ser Joan Martorell i Montells seguint el gust Neogòtic afrancesat del moment.

Durant la guerra civil, es van cremar a la Plaça Major els elements decoratius i es va convertir en mercat municipal, per acabar sent el 1938 seu de les cinc casernes del Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar.

El 1984 es van restaurar el rellotge i el campanar i recuperar els vitralls, així com el seu aspecte general.

Donades les seves extraordinàries dimensions, la gent del municipi i de la comarca la coneix com a la Catedral del Vallès.