El Taga des de Coll de Jou

    Anem a Sant Martí d’Ogassa al Ripollès amb la intenció de pujar el Taga,

  Quan arribem a Sant Martí no hi ha cap espai per aparcar i decidim buscar un lloc tot pujant per la carretera que mena a Coll de Jou.

    Al final fem el trajecte al revés del que havíem pensat i en lloc de pujar per la Portella d’ Ogassa ho fem pel Coll de Jou.

    Coll de Jou uneix el Puig de Sant Amanç al sud amb el Taga, La seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la serra Cavallera.

  Des de Coll de Jou és el camí més curt i en una forta pujada ens mena en poca estona a dalt del cim.

   El fet d’haver escurçat el trajecte ens permet tenir més temps a dalt del cim per gaudir de les magnífiques vistes

    La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca. A més, és un mirador excel•lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó.

   La vista és fantàstica, és un bon lloc i val la pena estar una estona, contemplant el paisatge que tenim al voltant. La Vall de Núria i el cim de les Àligues al fons el coll d’Eina.

   Pardines situat en un dels límits de la vall del Segadell.

    El Pedraforca i la serralada del Cadí ens acompanya durant tot el recorregut.

  A l'edat antiga es va establir un poble preindoeuropeu de nom Sorotàptics en grec, Camps d’Urnes en català. Sembla que en aquest idioma, el terme Taga significava roquisser enlairat o muntanya envoltada d’abismes
     La tornada la fem per la mateixa carretera que comunica Ogassa i Ribes de Freser, però en direcció a Ribes, és una carretera molt estreta i obaga que ens regala una simfonia de colors del bosc a la tardor

   Abans d’arribar a Ribes ens aturem a Bruguera que mostra una bella estampa situat al peu del Taga.

* * *

La fageda de la Grevolosa a la serra de Llancers

   Anem a descobrir la fageda de la Grevolosa ara que som al punt més àlgid de la tardor amb la idea de passejar pel bosc sota els faigs centenaris abans que perdin del tot les seves fulles.

   Seguim la nova carretera C37 que permet estalviar uns quants quilòmetres de revolts sortint per sant Andreu de la Vola, just abans del túnel de Bracons   

   Arribem al Coll de Bracons que uneix les dues comarques, la Vall d'en Bas a la Garrotxa amb Sant Pere de Torelló a Osona.

    Aquest punt és l'inici de l'itinerari més conegut per pujar al Puigsacalm. Al davant s'alça la Serra de Llancers, que amaga alguns racons preciosos, com la Fageda de la Grevolosa o el barranc del riu Fornés

    És dissabte i la carretera està abarrotada de cotxes a una banda i una altra. La majoria de la gent se'n va pel camí que puja al Puigsacalm per la Roca del Corb

   Nosaltres en canvi ens dirigim per un camí ample que baixa cap a sant Nazari però de seguida girem per un corriol cap a l’esquerra que ens mena cap a la Serra de Llancers.

    Des del collet dels Rabadans que ens mostra una panoràmica del sud

    Seguim per la falda de la carena de la serra de Llancers, aquí la majoria dels imponents faigs han perdut les fulles tot deixant una tupida catifa al terra i mostrant al mateix temps el seu perfil esvelt.

    La fageda de la Grevolosa és un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’1 metre i més de 40 metres d’alçada, tres dels quals estan catalogats com a arbres monumentals

    Ens enfilem fins dalt de la carena per veure davant nostre el Puigsacalm i la vall d’en Bas i part del Pirineu oriental.

   Comencem a baixar per un camí més assolellat que corre paral·lel a l’anterior i ara caminem entre rouredes i avellaners. Arribem a un punt on baixem pel dret cap el torrent, on seguim un camí que baixa cap a Sant Nazari que és allà on ens dirigim.

   L'ermita de Sant Nazari està situada al NE del terme de Sant Pere de Torelló a 960 m. d'alçada, situada enmig d'un pla amb una vegetació exuberant i envoltada de roures centenaris. Anomenada ja al segle XIV va ser objecte d'obres d'ampliació a fi efecte d'afegir un estatge per als ermitans cap l´any 1721. Posteriorment ha estat restaurada diverses vegades, la darrera el 2009.

   Les fagedes mesòfiles són boscos densos dominats pel faig, en el cas de la Grevolosa l’estrat arbustiu està format per una densa massa de boix amb presència d’altres especies com el boix grèvol. Vam veure com han fet una neteja del sotabosc on el boix abunda per deixar espai al faig.

   Després de la visita ens enfilem pel camí que segueix paral•lel al torrent fins a trobar un de mes ample que havíem deixat a l’inici de l’itinerari que ens mena de nou al coll de Bracons, on arribem cap el tard quan el sol es pon darrera del Puigsacalm.

* *