Anem a les Gorges de la Fou, és un
congost a la Ribera de la Fou, un afluent
de
Tec
al Vallespir.Trobem les gorges entre els municipis
nord-catalans d'
Arles, d'on surt el
recorregut visitable,
Cortsaví, d'on ve el riu de la Fou i de
Montferrer.
És un passeig de 3 km de longitud, anada i tornada pels canyons de la Fou, coneguts popularment com a Gorges de la Fou. Seguim en tot moment una passarel·la metàl·lica amb baranes
i ben protegida per una lona metàl·lica que impedeix i recull els rocs que es
desprenen.
Les Gorges de la Fou són un canyó de 1.739m de longitud total que l'aigua ha anat excavant a la roca calcària durant centenars de milers d'anys.
La llegenda vinculava aquest lloc amb la presència de bruixes i genis malèfics i no es va explorar el congost durant segles. Als anys 1830-1850, els trabucaires (bandolers de camí ral) s'hi refugiaven dels Miquelets; però no fou fins al 1928 que es documentà per primer cop que un grup de veïns d'Arles travessessin les gorges de cap a cap.
Un cop acabat la passejada per les Gorges hem fet una visita a
Arles-sur-Tech, Arles del Tec en català, és una vila situada a la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord.
El poble està situat a la riba del riu Tec
La població es desenvolupà al voltant de la seva abadia benedictina que té el seu origen en l'antic monestir de Santa Maria d'Arles, el primer monestir que es va aixecar a Catalunya després de l'ocupació sarraïna.
El monestir, s’edificà primer a les parets de les antigues termes romanes "El Banys d'Arles", es transfereix després de la destrucció al lloc actual.
El poble conserva una estructura medieval, amb carrers estrets i edificis de pedra
on destaquen els balcons de forja, que donen testimoni d'una de les activitats tradicionals de la vall: el treball del ferro.
La font de creixement econòmic va ser les riques mines de ferro del Canigó, la producció de carbó vegetal en els vessants boscoses i, en conseqüència, l'alliberament de grans pastures per a la cria d'ovelles.
5 comentaris:
Fa temps vàrem visitar les Gorges, el recorregut és veritablement impressionant.
Amb aquest reportatge he tornat a reviure l'experiència, enriquit a més amb les imatges de la posterior visita a Arles que nosaltres vàrem deixar pendent doncs teniem la tarda compromesa. Ens vàrem quedar amb les ganes de visitar l'abadia.
Una abraçada.
Doncs si Manel, ja vaig veure al teu Bloc la visita que vau fer i les esplèndides imatges que ens va animar a fer el recorregut a nosaltres.
Una abraçada
Hola Maria, es veritat les gorges son un encant, fara un parell d'anys les vaig visitar i val força la pena, també en vaig fer un bloc. Molt bon reportatge, una abraçada i endavant.
Gràcies Josep, les gorges són una mica massa "vestides" i força concorregudes, malgrat tot són de gran bellesa.
Una abraçada
Hola, quisiera saber si en esta excursión se puede ir en autocaravana. Lo digo por la carretera, si es estrecha o hay alguna a piedra que salga más de lo habitual. Espero que alguien me pueda responder, gracias.
Publica un comentari a l'entrada