dimarts, 14 d’abril de 2015

Un tomb per Mijanes al País del Donasà - Occitània



    Volíem pujar al cim del Tarbessó des del coll d'Ascou-Pailhères però ens trobem la carretera D25 que hi accedeix tallada a causa de la neu, canviem de plans i fem un tomb per l’estació Mijanès-Donezan que malgrat  la quantitat i qualitat de la neu està tancada.

     Des d’aquest punt es pot accedir als pics del Tarbésou (2.364m), el Canrusc (2.132m), el pic de la Coumeille de l'Ours (2.217m), el pic de Balbonne (2.305m) o el Roc Blanc (2.542m).
    És una bona àrea per realitzar-hi excursions amb raquetes de neu o esquís ja que la neu acostuma a ser abundant i la orografia suau dels seus cims és ideal. Mijanes també està situat a prop de dos castells càtars, el castell de Quérigut i el castell d'Usson.

    Sortim de l’estació i fem un camí que s’enfila suaument en direcció als cims de Balbonne i Roc Blanc, que veiem al fons, trobem la cabana de la Mire, el paisatge és majestuós, el silenci trencat només pel cant dels ocells que senten a prop la primavera
     De cop apareixen una parella de cervatons, creuem les mirades i en un instants desapareixen lleugers muntanya amunt, comprovem que el camí té sovint unes petjades que el travessen.                                         Arribat al punt més alt del recorregut fem la tornada per un camí ampla que ens mena fins les pistes d’esquí que baixem pel dret fins al punt d’inici.
    Després de l’excursió anem a Mijanes, un petit poble de muntanya situat a l'extrem nord-oriental del país del Donasà, al departament de l'Arieja que forma part d’Occitània. Situada a la solana, les cases estan construïdes est/oest i de cara al sol de migdia, que crea una atmosfera càlida a la qual no es pot restar impassible.
    Per arribar a Mijanes si hi accedim des de la regió del Capcir, a Puigbalador hem d'agafar la D32 fins a Quérigut i des d'aquí anar a Mijanes tot passant per Le Pla.
 
                              El riu Bruyante (sorollós) segueix el peu de la població fent honor al seu nom.
    Després de fer un tomb pel poble que s’enfila muntanya amunt acabem contents del que hem descobert i gaudit
*
*

4 comentaris:

El pare ha dit...

Les fotografies són esplèndides, el paisatge, els contrallums, els joc d'ombres dels arbres damunt el blanc de la neu...
Heu gaudit d'una bona passejada i me l'heu fet gaudir també a mi.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

Gràcies Manel. La veritat és que si, va ser una bona descoberta d'un indret fantàstic!
Una abraçada

Josep Balius Planellas ha dit...

Una bona excursió Maria, força ben detallada i amb unes fotografies fantàstiques, un lloc molt bonic. Una abraçada i endavant.

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep, primer ens va frustrar no poder arribar al Tarbessó però després en part va ser una sort perquè l'itinerari que vam seguir ens va agradar molt.

entrades al bloc