dijous, 12 de setembre del 2013

El llac del Diable i la Peira Escrita a la Vall de la Galba



Tornem a la Vall de la Galba amb la intenció d’arribar fins a la seva capçalera, passant pel pla de la Peira Escrita i fins a l’estany del Diable.
 Ha desaparegut el mantell blanc que aquest hivern cobria la vall però encara en ple més de juliol podem trobar algunes clapes i congestes a la muntanya i arran del camí, el mateix estany del Diable està rodejat neu i destaca el blau marí de les seves aigües glaçades.
Anem fins a Esposoille i pujem amb cotxe fins a l'aparcament de La Jaceta 1635m. Continuem a peu pel camí que és ben ample, perquè encara hi passa el cotxe d'algun pastor que porta sal als ramats. Es va tota l'estona per la dreta del riu, es passa de llarg la cabana de la Jaça de la Llosa 1705m
Travessem el riu de La Galba per sobre les pedres, ja que sembla que una riuada s’ha endut la passera,  més avall es veuen les pilones de la construcció del nou pont.
 Al fons de la vall veiem el Puig de Morters i el Puig Terrers, ens enfilem fins arribar a un pla amb mulleres, deixem aquí a l’esquerra el Tour du Capcir, que puja en direcció als estanys de Camporrells i seguim a la dreta per un sender, al principi una mica tapat per la vegetació, però després més evident, que s’enfila per un contrafort del Puig de Terrers

Pugem en diagonal cap a la dreta fins a dalt d’un coll, quan traiem el cap se’ns apareix de cop i per sorpresa el magnífic llac cobert de  neu en forma de cràter, l’estany del Diable 2332 m. Una de les raons per les quals sembla que es va batejar amb aquet nom és perquè no perd aigua per cap rierol. i sempre manté un mateix nivell d'aigua, en realitat l'aigua es filtra i acaba sortint a l'exterior uns metres més avall.

 Baixem pel torrent de la dreta i arribem al pla de la Peira Escrita. Aquest nom fa referència a les grans lloses esquistoses que hi ha escampades pel pla amb antigues inscripcions (noms, dates, creus i altres signes) que des de fa segles la gent de les contrades ha anat fent; fins i tot els experts han sabut veure signes dels temps neolítics. Les millors i més antigues inscripcions les podem veure a la gran llosa situada vora el torrent, amb noms i dates dels segles XVII al XX.

S’ha fet tard i fem el camí de tornada tranquil·lament tot fruint del paisatge fins al pla de la Jaceta. Ha estat una jornada fantàstic i màgica.

5 comentaris:

El pare ha dit...

Pel verd general, la quantitat de flors i de neu, gairebé sembla més una sortida de primers de juny que no de juliol. Les imatges són precioses.
Molt curioses m'han semblat les inscripcions fetes a les pedres.
Una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

És ben cert Manel, aquest any ha plogut gairabé cada dia i les muntanyes i valls estaven folrats d'un tapís de color verd i tacats de flors arreu!
La Peira Escrita té quelcom de màgic!
Una abraçada

Tapa't de tapes ha dit...

Tan bonic, aquest inret, que ja tinc ganes d'anar-hi! I aquest any, que hi ha hagut tanta pluja i neu i que ens ha permès gaudir d'ella encara al juliol, com a vosaltres! Molt interessant, la història de l'estany del diable! I les fotos són precioses, quin bon dia vau tenir! Petons

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Marina!
Es ben sert que aquest any qualsevol indret amb tanta pluja està preciòs, però aquest és per mi especial, també per la màgia de les inscripcions a la peira Escrita! Petons

Anònim ha dit...

És Esposolla i no *Esposoille (que és en francès Espousouille oficialment, que recalca la pronunciació [espusulla]

entrades al bloc