Sortim de Badalona en el punt on vam acabar l’anterior tram, és una passejada molt agradable que no seria possible a l’estiu per la multitud que envaeix la platja i el passeig.
Seguim un camí arran de la via del tren, que limita l’accés a la platja del barri de Les Mallorquines, antigament industrial i avui dia majoritàriament residencial i que forma un continu urbà amb Badalona.
Arribem al turó de Montgat on el camí es desdibuixa a L'Esplanada del Polvo, tal com li diuen al terreny que va quedar buit quan es van desmantellar les fàbriques Lejía Conejo i Explosivos Río Tinto.
Resta la xemeneia i impresiona pensar com devia ser la fàbrica en plena activitat arran de mar.
A l’estiu és a vessar de vehicles de la gent que va a la platja però ara és una gran esplanada gairabé desértica.
Hi ha un cartell que enuncia un futur passeig marítim, però no s’hi veu cap moviment, deu ser en motiu de la crisi.
El Turó de Montgat és el punt geogràfic més emblemàtic del municipi, és l’origen del nom i del nucli de població. S’ha trobat nombroses restes, tan del assentament ibèric com del romà, parets, sitges, tègules, monedes i abundant ceràmica.
A l'època romana trobem documentat el Turó de Montgat amb el nom de Promonturium Lunarium. El terme era aleshores travessat per la Via Augusta.
A l'edat mitjana el castell tingué un paper destacat, però Felip V després de la Guerra de Successió el va fer enderrocar, malgrat tot no trigà a ser reconstruït.
Torre de guaita i defensa del segle XVI que formava part de l'antiga masia de Ca n'Alzina, enderrocada el 1987.
