dijous, 3 de juliol del 2008

modificacions del paisatge industrial

Antiga xemeneia de la indústria tèxtil Tolrà a Castellar del Vallès, datada del 1930.

Excel.lent mirador del riu on hi ha el Pito de Can Barba - sirena que sonava per avisar els canvis de torns a la fàbrica i que se sentia per tot el poble.










El molí de la Farga, amb forns i un martinet per a batre el coure va desaparèixer quan es va ampliar el molí de Can Barba, que abans del 1620 era polvorer i posteriorment bataner; actualment, on hi havia aquest molí hi ha les restes de la Fàbrica Tolrà


La força del curs del riu Ripoll s'aprofitava instal·lant molins de tot tipus amb recs i sèquies a ambdues ribes; d´aquí sembla que pot derivar el topònim Les Fàbregues.

La Sèquia Monar és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll .
L’origen d’aquesta sèquia es troba en les comunitats pageses que treballaven i vivien al riu, que construïren les primeres infraestructures hidràuliques.
A partir del segle XI, el monestir de Sant Llorenç del Munt i altres senyors feudals hi imposaren el seu domini i per això durant anys s’ha pensat que la sèquia Monar era obra d’aquests monjos, però en realitat era més antiga.
Inicialment l’aigua movia els rodets dels molins fariners i regava les hortes veïnes. En l’edat moderna, els batans i molins paperers van anar prenent terreny als molins fariners, fins arribar a les transformacions industrials dels Segle XVIII i Segle XIX. Actualment, els pocs trams que resten de la sèquia són aprofitats, com al principi de la seva vida, pels hortolans del riu.

2 comentaris:

David Soler ha dit...

Hola Maria, és fantàstic llegir les teves històries de fàbriques, sèquies i molins a Castellar. És com transportar-se a tants i tants pobles de Catalunya que visqueren transformacions semblants. A Salt, per exemple, també hi ha una sèquia Monar que tingué les mateixes funcions d'alimentar molins, fràbriques tèxtils i, encara avui en dia, minicentrals elèctriques. Malauradament aquest patrimoni arquitectònic sembla ser de segona categoria, ja que costa molt que es preservi i va desapareixent irremeiablement arreu.
Salutacions cordials. David

Racons de la nostra terra ha dit...

Hola David,
gràcies per la valoració que fas d'aquest petit reportatge.
Tens raó val la pena que ho denunciem i que esmercem esforços perquè es conservi aquest retall de la nostra història, per nosaltres i les generacions futures.

feliç tarda d'estiu!

maria

entrades al bloc