els estanys de Camporells

Camporells és una zona de llacs, situada al nord de les Bulloses i a l'oest de l'estació d'esquí de Formigueres, quan arribem ens trobem als seus peus el Puig Peric, amb els dos cims.

*

De llacs de Camporells

*

Abans d'entrar al poble de Formigueres, agafem un trencant a l'esquerra i seguim la carretereta que porta a l'estació d'esquí. A l'aparcament superior surt una pista forestal que recorre l'estació de Formigueres i ens porta al final del primer telecadira.

*

Un cop allà el camí enfila per un corriol perfectement senyalitzat fins dalt de la Serra de Mauri a 2100m d'alçada, i deixem al darrera nostre els cims de Cambres d’Aze, Puigmal, Canigó....de cop apareix el Puig Peric amb els llacs als seus peus, de fet l'últim tram fins al refugi de Camporells serà de baixada.
La vista sobre la vall d'Espousuille és molt bonica.

*

*

*

la Sèquia de Manresa

La Sèquia és un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.

Considerada com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval, ja que té un desnivell de tan sols 10 metres en un recorregut de 26 quilòmetres, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època en què va ser construït.

De La Sequia de Manresa -1- De Balsareny a l'aqüeducte de Conangle

 

Nosaltres la vam recórrer en tres etapes que ens va permetre gaudir del paisatge i l'entorn en diferents èpoques de l'any.

La primera part a l’hivern, sortint de Balsareny a la Resclosa dels Manresans que és el punt d’inici de la Sèquia, on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semiel•liptica i feta amb troncs de fusta, però actualment coberta amb formigó.
Havia plogut força i baixava un bon doll d’aigua, el camí és estret i la sèquia és a prop del riu, fent un passeig entre arbres i horts molt agradable.
*
*

De la Sèquia de Manresa - 2 - de Conangle a la Sala

El segon tram, a la primavera en un esclat de vida i color, vam veure fins i tot una nútria que arran de sèquia explorava el terreny tot cercant el seu cau.
Es van construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa la Sèquia, com el de Conangle, el Vilar o el de Santa Maria.. que són considerats veritables monuments. Malgrat tot, prop de Sallent, l'aquaducte del Vilar es va esquerdar a causa dels retrucs de les mines i ara es troba en estat ruïnós. L'aigua va ser desviada, doncs, per un gran sifó que travessa la vall.

*

*

De La Sèquia de Manresa -3 - De la Sala al Parc de l'Agulla

No es recomanable fer la sèquia a l’estiu sobretot per la calor. En aquest últim tram el paisatge s’eixampla, hi ha pocs arbres i apareixen els grans camps de conreu de cereals, amb molt poc pendent, la sèquia fa moltes esses tot seguint la forma del terreny.
Nosaltres vam estar de sort, ja que va ser un dia núvol i fresc que accentuava el color torrat dels camps de blat a punt de segar.

L'aigua de la sèquia ha trigat unes vint hores a arribar, des de l'inici a Balsareny fins el punt final al Parc de l'Agulla.

*

*

el Tarbassó i els estanys de Rabassoles

Ascensió al pic de Tarbesó (2364 m) comarca occitana del Donasà, a l'Alta Arieja. Aquest cim, de formes suaus pel vessant nord i més abrupte pel sud, s'alça sobre la zona lacustre dels estanys de Rabassoles; malgrat la seva modesta alçada, el fet d'estar separat dels cims més destacats d'aquest sector del Pirineu el converteix en una magnífica talaia.

De coll de Palleres - Tarbasso i llacs

Sortim del coll de Palhèras (2001 m) en direcció sud-oest, seguint els senyals del GR 7B per una pista en suau pendent. El Tarbesó s’alça evident en aquella direcció. Al cap d'una estona abandonem la pista que marxa a mà dreta i el GR que ho fa per l’esquerra (rètol indicador) per seguir per un corriol (senyals grocs) ben fressat que s’enfila fins al llom de la carena, que seguim en direcció al cim. El pendent va augmentant fins que assolim el pic de Tarbesó (2364 m).

Al cim gaudim d’una extensa panoràmica de les muntanyes que ens envolten, la Dent d’Orlu, el Roc Blanc, el Puig Peric, el Carlit..., entre d'altres. Avancem uns metres en direcció sud per poder veure també, als nostres peus, els tres estanys de Rabassoles.

Des del coll anem baixant en direcció nord fins arribar a la pista que hem deixat a l'inici de la caminada, per la qual retornem al punt de partida.
*

Parc Natural de la Serra del Montsant - congost de Fra Guerau

Aquest bell paratge que forma el riu Montsant quan s’obre pas entre roques imponents de formes arrodonides, entre la Serra de la Llena i la del Montsant, és un dels llocs més emblemàtics del Parc Natural.
L'ermita de Sant Bartomeu és un dels racons més bonics del Montsant, és l'única ermita romànica de la serra, amb uns cirerers de pastor impresionants i al costat esquerra una petita balma a on teniu assegurada l'aigua tant a l'hivern com a l'estiu.

El congost deu el seu nom a l’anacoreta Fra Guerau que habità en una balma propera al riu, a l’Edat Mitjana, al costat de la qual s’hi alça l’ermita romànica de Sant Bartomeu. L’entrada al congost s’inicia a les Cadolles Fondes, unes basses esculpides a la roca que ha modelat l’acció de l’aigua. Un altre dels atractius és el pontet penjat que cal travessar sobre el riu per arribar a l’ermita.

Del fons de la vall a les crestes més altes, aquest recorregut ens permet gaudir dels contrastos del paisatge del vessant nord del Montsant.
El camí, quasi tot el temps en forma de sender, l a senyalització ens permet seguir la ruta en els moments de dubte.
Té una certa dificultat en alguns trams: l'ascens llarg i sostingut, la baixada, molt forta al començament, cal anar amb compte també en el moment de superar les crestes dels ventadors.

És un recorregut adequat per qualsevol època de l'any però no s'hauria de realitzar en cas de boira i cal tenir molta precaució si les roques estan mullades.

Un cop acabada la ruta vam dinar a Santa Magdalena, on hi ha una excel·lent lloc sota d'uns espléndits plataners que fan una ombra que s'agraeix. Després a Ulldemolins per comprar oli i vi de la terra, descobrir els seus racons i un passeig per la bonica vila de Vimbodí, per acabar al capvespre a Poblet sota la pau del monestir.

*

*

*

De Rajadell a Aguilar de Segarra

Recorregut de Rajadell a Aguilar de Segarra tot visitant alguns llocs d'interès.

De Rajadell i Aguilar de Segarra

Rajadell està situat a la vall mitjana de la riera de Rajadell, afluent del riu Cardener. Bona part del terme és ple de bosc (pins, alzines, roures) o cobert de matoll i ja s'ha recuperat del gran incendi de l'any 1980.

El poble ha crescut al voltant de les restes de l'antic castell de Rajadell i de l'antiga església parroquial de Sant Iscle, dalt d'un turó a la vora dreta de la riera.

*

De Rajadell i Aguilar de Segarra

El castell de Rajadell es troba sobre un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble de Rajadell. Documentat des de 1063, amb el nom de Castri Ridagel Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades. Actualment força malmès, no vam poder accedir a l'interior del castell.

Ruta de la Vil•la Romana de Sant Amanç, recorregut circular, on destaca el jaciment d'una casa senyorial romana força gran i luxosa, datada de l'època del Baix Imperi. De tornada a l'alçada de l'obaga de can Viladès ens vam enfilar per la serra de Valldòria per tal de tenir una millor perspectiva sobre la vall de la riera de Rajadell.

*

De vil•la romana de sant Amanç

El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés està integrat per unes restes d'època ibèrica, una vil•la d'època romana, i un assentament altmedieval. Tot el jaciment és situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que malauradament divideix el conjunt en dues parts.

De Rajadell i Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l'alta conca de la riera de Rajadell. El nucli d'Aguilar, està rodejant el barri de l'estació. Altres barris són el de Sant Miquel, el nucli de les Coromines i el Raval, a més de nombroses masies disseminades.

De Rajadell i Aguilar de Segarra

El castell d'Aguilar està situat al turó del cementiri vell, que és un excel•lent mirador sobre la vall. Les úniques restes que es conserven són uns fragments de mur fets amb carreus ben tallats.

*

*

ruta pel Bages

En un dia assolellat d'aquest mes de maig vam fer una ruta pel Bages tot visitant Fussimanya, Sant Martí i Sant Pere De Serraïma, la Portella d'Avinyó, Santa Eugènia de Relat, el pont d'Avinyó i Sallent: els salts, Sant Sebastià i les runes del castell.
Si en voleu saber més podeu clicar els diferents enllaços que els meus companys de ruta han documentat d'una forma excel·lent.

De ruta pel Bages

Fussimanya és un conjunt d’edificis que formen la casa i l’església de l’any 1.214. Va patir greus desperfectes en els terratrèmols del segle XV, i no es va refer l'edifici fins al segle XVIII. Sabem que estam davant d’un edifici religiós únicament pel campanar i la creu de la teulada.

*

De ruta pel Bages

De l'antiga edificació romànica de Sant Martí de Serraïma només queden restes en una part de la nau de ponent i migdia. Al llarg del segle XVIII referen totalment l’església; on originalment hi havia l’absis es va situar l’actual porta principal i on finalitzava la nau es va situar el presbiteri. Al 1878 fou unida a la veïna parròquia de Sant Pere de Serraíma.

Sant Pere de Serraïma és un temple romànic llombard del segle XI, que malgrat les ampliacions i reformes, encara conserva la seva estructura primitiva.

*

De ruta pel Bages

La Portella d'Avinyó és un magnífic edifici de planta baixa, pis i golfes situat en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Ens expliquen que si duen a terme actes culturals, concerts, trobades....

*

De ruta pel Bages

La parròquia de Santa Eugènia de Relat depengué des del segle X fins a principi del segle XVIII del monestir de Ripoll. L'edifici original era romànic, del segle XI, inicialment d'una nau amb volta de canó, un sol absis i porta a la banda de migdia, amb un campanar de tres pisos.

*

De ruta pel Bages

El Pont d'Avinyó és un pont gòtic que respon a la tipologia anomenada d'esquema d'ase, és a dir, amb un pendent més o menys pronunciat fins a la punta central. És format per tres arcs, tots de mides desiguals, i col·locats asimètricament jugant amb el terreny. Edificat al segle XIV, fou malmès pel terratrèmol del 1.427 , i novament pel de 1783 i reconstruït el 1815, se’l coneix, com Pont vell.

*

De ruta pel Bages

El nom de Sallent li ve donat pel fet que el riu Llobregat ha de travessar uns seguit de ressalts de gresos que dificulten el pas de l'aigua per la vila. Aquests salts han estat aprofitats, almenys des de l'Edad Mitjana, per la construcció de molins, primerament fariners, després drapers, i finalment, ja en l'Edat Moderna, per molins povorers i per fargues d'aram.

*

De ruta pel Bages

Sant Sebastià i runes del castell - L'església de Sant Sebastià és l'església circular romànica més gran de Catalunya, es troba dins del recinte del que era el castell de Sallent. El lloc és documentat des del 955 i l'església el 1022 sota l'advocació de sant Esteve i a partir del 1537 de Sant Sebastià, advocat contra la pesta. Al segle XIX l'edifici era totalment recobert d'uns afegits d'època barroca que desfiguraven totalment el seu perfil i no s'apreciava gens la planta circular romànica. Durant la guerra civil la van cremar i avui dia totalment restaurada mostra el seu perfil original d'edifici circular rematat vers llevant per tres absis.

*

*

1. De sant Adrià del Besòs a Badalona - passeig arran de mar

Un passeig arran de mar, de sant Adrià del Besòs a Badalona, interromput per les obres i alguns racons poc transitables.

De de sant Adrià del Besós a Badalona

El passeig marítim connecta amb el Port de Badalona, inaugurat el 2005; la zona s'ha revitalitzat i poc a poc ha anat desplaçant les restes de l'antiga Badalona industrial, substituïda per una zona residencial.

*
*