dimarts, 31 de maig del 2011

ruta pel Bages

En un dia assolellat d'aquest mes de maig vam fer una ruta pel Bages tot visitant Fussimanya, Sant Martí i Sant Pere De Serraïma, la Portella d'Avinyó, Santa Eugènia de Relat, el pont d'Avinyó i Sallent: els salts, Sant Sebastià i les runes del castell.
Si en voleu saber més podeu clicar els diferents enllaços que els meus companys de ruta han documentat d'una forma excel·lent.

De ruta pel Bages
Fussimanya és un conjunt d’edificis que formen la casa i l’església de l’any 1.214. Va patir greus desperfectes en els terratrèmols del segle XV, i no es va refer l'edifici fins al segle XVIII. Sabem que estam davant d’un edifici religiós únicament pel campanar i la creu de la teulada.
*

De ruta pel Bages
De l'antiga edificació romànica de Sant Martí de Serraïma només queden restes en una part de la nau de ponent i migdia. Al llarg del segle XVIII referen totalment l’església; on originalment hi havia l’absis es va situar l’actual porta principal i on finalitzava la nau es va situar el presbiteri. Al 1878 fou unida a la veïna parròquia de Sant Pere de Serraíma.
Sant Pere de Serraïma és un temple romànic llombard del segle XI, que malgrat les ampliacions i reformes, encara conserva la seva estructura primitiva.
*
De ruta pel Bages
La Portella d'Avinyó és un magnífic edifici de planta baixa, pis i golfes situat en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Ens expliquen que si duen a terme actes culturals, concerts, trobades....
*
De ruta pel Bages
La parròquia de Santa Eugènia de Relat depengué des del segle X fins a principi del segle XVIII del monestir de Ripoll. L'edifici original era romànic, del segle XI, inicialment d'una nau amb volta de canó, un sol absis i porta a la banda de migdia, amb un campanar de tres pisos.
*
De ruta pel Bages
El Pont d'Avinyó és un pont gòtic que respon a la tipologia anomenada d'esquema d'ase, és a dir, amb un pendent més o menys pronunciat fins a la punta central. És format per tres arcs, tots de mides desiguals, i col·locats asimètricament jugant amb el terreny. Edificat al segle XIV, fou malmès pel terratrèmol del 1.427 , i novament pel de 1783 i reconstruït el 1815, se’l coneix, com Pont vell.
*
De ruta pel Bages
El nom de Sallent li ve donat pel fet que el riu Llobregat ha de travessar uns seguit de ressalts de gresos que dificulten el pas de l'aigua per la vila. Aquests salts han estat aprofitats, almenys des de l'Edad Mitjana, per la construcció de molins, primerament fariners, després drapers, i finalment, ja en l'Edat Moderna, per molins povorers i per fargues d'aram.
*

De ruta pel Bages
Sant Sebastià i runes del castell - L'església de Sant Sebastià és l'església circular romànica més gran de Catalunya, es troba dins del recinte del que era el castell de Sallent. El lloc és documentat des del 955 i l'església el 1022 sota l'advocació de sant Esteve i a partir del 1537 de Sant Sebastià, advocat contra la pesta. Al segle XIX l'edifici era totalment recobert d'uns afegits d'època barroca que desfiguraven totalment el seu perfil i no s'apreciava gens la planta circular romànica. Durant la guerra civil la van cremar i avui dia totalment restaurada mostra el seu perfil original d'edifici circular rematat vers llevant per tres absis.
*
*

dimarts, 26 d’abril del 2011

1. De sant Adrià del Besòs a Badalona - passeig arran de mar

Un passeig arran de mar, de sant Adrià del Besòs a Badalona, interromput per les obres i alguns racons poc transitables.
De de sant Adrià del Besós a Badalona

El passeig marítim connecta amb el Port de Badalona, inaugurat el 2005; la zona s'ha revitalitzat i poc a poc ha anat desplaçant les restes de l'antiga Badalona industrial, substituïda per una zona residencial.

*
*

dimarts, 12 d’abril del 2011

aqüeducte romà de Can Cua

De l'aqüeducte romà de Can Cua fins a Sant Pere de Riu, passant pel pont del Diable i la Font de Ferro.

L'aqüeducte romà de Can Cua, a Pineda de Mar al Maresme, recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.
A la dreta de la carretera d'Hortsavinyà, a l'altura de Can Cua, al bell mig d'un camp, hi ha les restes més interessants de l'aqüeducte: quatre arcades conservades en força bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dC. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dC.
aqüeducte Can Cua, font de Ferro, pont del Diable i Sant Pere de Riu
El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte, lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d'alçades diferents. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfície plana a la part de fora. Tot i així, són força irregulars en mida i color (groguenc, rogenc, negre).
Hi ha restes d'altres arcs pels voltants, es creu que formaven part del mateix sistema hidràulic, així com l'arcada que hi ha al costat de la font del Ferro

imatges de la platja, vila de Pineda i Santa Mª de Pineda
*
*

dijous, 10 de març del 2011

De Premià de Dalt a Sant Mateo

Nosaltres vam sortir de Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe, runes ibers, fins a Sant Mateu, topònim que comparteixen l'ermita, la font i el turó, punt més alt de la carena, que ateny els 499 metres d'alçària.
La passejada va ser circular ja que vam retornar pel coll de Gallami, on podem observar una panoràmica lateral de Barcelona, insòlita per la gent que som del Vallès
De Premià de Dalt

La capella està documentada des de l'any 993. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada.
De De Premià de Dalt a Sant Mateo

En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha la vivenda de l'ermità.
Per la diada de sant Mateu s'hi fa un tradicional aplec.

ruta circular de Premià de Dalt a Sant Mateo
Premià de Dalt està situat al fons d'una vall de la Serralada Litoral, al vessant de marina. El primer antecedent històric de la vila data de finals del segle V adC, i fou un poblat fundat pels laietans. Actualment, es conserven restes d'un poblat ibèric al Turó de la Cadira del Bisbe que data dels segles V i I adC
Premià de Dalt
*
*

dijous, 10 de febrer del 2011

castell de Burriac

El castell de Burriac s'alça sobre un turó situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.
De castell de Buriac

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.
Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.
Va ser de propietat de la família dels Santvicenç fins el 1313 i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc.
Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Actualment, pertany a l'ajuntament de Cabrera de Mar.

Nosaltres vam pujar al castell per les fonts d'Argentona, que és una zona obaga on es creuen diferents torrents, hi trobem un gran nombre de fonts, ara molt ben restaurades, on l'aigua que raja té diferents propietats segons l'indret.
*
*

dissabte, 1 de gener del 2011

l'últim raig de sol

l'últim raig de sol de l'últim dia de l'any 2010 al Cadí - Cerdanya -
De últim raig de sol

És costum el primer dia de l'any nou anar a veure el primer raig de sol, jo com que sóc més de l'hora baixa o crepuscle, vaig preferir contemplar l'últim raig de sol de l'any que s'acomiadava i vaig estar de sort i no em va defraudar gens ja que es va pondre d'una forma espléndida.

*
*

dimecres, 29 de desembre del 2010

Santa Creu de Palol i el Farell - Valls del Montcau

Ens vam acostar a Santa Creu de Palol venint de Mura i des d'aquest punt vam veure el Farell, després de visitar-lo, vam continuar cap al Pont de Vilomara. Itinerari per les valls del Montcau
De Sta. Creu de Palol i Farell
Església de Santa Creu de Palou d'origen romànic, destaca per un absis semicircular característic de la decoració llombarda del segle XI i pel seu campanar d'espadanya. Avui l'església com podeu veure està en runes i la vegetació l'envolta.
Pertanyia a la parròquia de Mura, i donava assistència religiosa a les masies de l'entorn , moltes d'elles avui dia en un lamentable estat d'abandó.

fotografies de Santa Creu de Palol i del Farell amb les tines que hi ha aprop.

De Sta. Creu de Palol i Farell
el Farell, masia que senyoreja la vall que formen les rieres de la Santa Creu i de la Mata-rodona, l'edifici està consolidat que no restaurat, i no es possible l'accés a l'interior de la casa.
*
*

entrades al bloc