passeig per l'estany de Sils

Han tornat de nou les pluges i una passejada per l’estany de Sils es fa molt agradable ja que l’aigua com a font de vida li ha tornat tot l’esplendor que aquest final d’estiu li havia negat.

De Estany de Sils

Aquesta tarda de diumenge ens trobem el centre d’informació tancat i fem una volta tranquil·la, molts espais estan inundats fins i tot un camí que no ens permet fer la volta circular al final, però com que el trajecte no és gaire llarg tornem pel mateix camí que ara té una altra perspectiva.

De Estany de Sils

La tarda es fon i la llum del sol s’amaga darrera dels arbres tot creant un ambient nou d’ombres i reflexes  com a contrapunt final de comiat.

Al llarg del passeig es pot observar moltes de les espècies i dels hàbitats propis de les zones humides, tot alternant-se amb les plantacions de pollancres i plàtans d'índies.

De Estany de Sils

La flora i vegetació: diverses comunitats vegetals de plantes aquàtiques, canyissars, herbassars, prats de dall... La fauna:  diversitat d'espècies d'ocells com el martinet blanc o el bernat pescaire.

De Estany de Sils

Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. La necessitat de noves terres de conreu i de pastura, així com la lluita contra la malària van propiciar diversos intents de dessecació a partir del segle XIII. que  no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va construir la sèquia que anava a desembocar a la riera de santa Coloma. La dessecació definitiva tingué lloc entre l'any 1845 i el 1850, amb la construcció d'una xarxa de canals de desguàs tributaria d'un rec principal que travessava l'estany, la sèquia de Sils.
Més informació interessant en aquest enllaç sobre la història de l'estany de Sils


*
Antiga cartografia de Catalunya - L’estany de Sils ocupava una superfície aproximada d'uns set kilòmetres quadrats, sovint es veia representat amb unes dimensions més grans que l’estany de Banyoles.
Podeu veure aquest llac tal com apareix en el mapa   "Cataloniaeprincipatus descriptio nova de Gerard Mercator, 1619",
*
Actualment l'Estany de Sils és dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya que promou la protecció del medi i assegura la convivència harmònica de l’espai natural.
*

Aqüeducte Romà a Ansinyà

Al  mig de vinyes que l'envolten i en un racó del món, a la Fenolleda, ens trobem aquest espectacular aqüeducte que ha sobreviscut al pas del temps.

Durant el segle III es construeix un aqüeducte destinat a abastir el poble d’Ansinyà, fent passar un canal sobre el riu Agly dotat d’un pont túnel per a permetre el pas d’animals i persones.

De Aquaducte Roman - Ansignan

*

L’aqüeducte d'Ansinyà està classificat com a monument històric i data del temps romà pel que es refereix a la seva part més antiga, la utilització de maons en l’elaboració de les voltes dels arcs data probablement de mitjans del segle III després de Crist.

L’aqüeducte mesura 170 metres de longitud per 15 metres d’altura en relació al nivell del riu.

Disposa de 29 arcs. dos dels quals franquegen l’Agly. L’amplada de la via de pas és de 2 metres.

*

*

boucle del llac d'Aude

El llac està situat al peu del roc de l'Aude, cim de 2 377 m. d'altitud, és el punt més alt de l'estació dels Angles a prop de l'estany de la Bullosa i la vall de Lladura que forma part del massís del Carlit, entre l'Alta Cerdanya i el Capcir.

De boucle del LLac d'Aude

*
Aquest estany  és el punt del naixement del riu Aude que rep successivament sobre la seva riba esquerra: el Lladure descendent dels llacs de Camporells, la Galba venint de l'estany del Diable, la Bruyante que reuneix les aigües dels llacs del Donezan i el Rebenty.
*
 

Nosaltres vam agafar un trencall, ben indicat, abans d’arribar al pantà de la Bullosa i ens vam enfilar per un camí en mig del bosc, un cop arribats al llac vam continuar, tot passant pel refugi de la Balmetta que hi ha sota els peus del Puig Peric, per deprés travessar la passarel·la de Maurice Marty, un pont de fusta que permet creuar el curs del riu Tet, seguir arrant de la Bullosa, fins arribar al lloc on havíem iniciat el camí.
*

 *

*

capvespre a Eina

Un passeig a Eina, un poble amb un encant especial, al capvespre d'una tarda d'estiu.
*

De capvespre a Eyna

*
El poble d'Eina cresqué al voltant de l'església romànica de Sant Miquel, força reformada avui en dia, i també a les immediateses d'una petita fortalesa senyorial. Actualment, el poble també compta amb una estació d'esquí força concorreguda a l'hivern.
*

*
*

Balada arqueològica a Eyne

Aquesta és una passejada que surt del poble d'Eyna, amb un recorregut circular i que ens porta a veure i contemplar diferents monuments i jaciments del municipi: El Port, Roca Flàvia, Pla de Bac, Dolmen del Molí, Dolmen de la Borda o dels Pasquerets, Dolmen de Lo Pou, Senyal de la Perxa, Menhir del Molí d'Eina.
*

De balada archeólogique a Eyne

*
L'ocupació humana del terme d'Eina data, almenys, d'entre el 2000 i el 1500 aC, moment en què se situen algunes de les construccions megalítiques que hi ha a la zona. Pel municipi sembla que també hi passava la via romana que procedia del coll de la Perxa i es dirigia cap al sud, la qual fou arranjada i modificada en època napoleònica. Part del seu traçat segueix essent visible actualment. Durant l'edat mitjana i en època moderna les fargues potenciaren l'explotació dels jaciments de ferro existents al terme.
*
*
*

*
*

els estanys de Camporells

Camporells és una zona de llacs, situada al nord de les Bulloses i a l'oest de l'estació d'esquí de Formigueres, quan arribem ens trobem als seus peus el Puig Peric, amb els dos cims.

*

De llacs de Camporells

*

Abans d'entrar al poble de Formigueres, agafem un trencant a l'esquerra i seguim la carretereta que porta a l'estació d'esquí. A l'aparcament superior surt una pista forestal que recorre l'estació de Formigueres i ens porta al final del primer telecadira.

*

Un cop allà el camí enfila per un corriol perfectement senyalitzat fins dalt de la Serra de Mauri a 2100m d'alçada, i deixem al darrera nostre els cims de Cambres d’Aze, Puigmal, Canigó....de cop apareix el Puig Peric amb els llacs als seus peus, de fet l'últim tram fins al refugi de Camporells serà de baixada.
La vista sobre la vall d'Espousuille és molt bonica.

*

*

*

la Sèquia de Manresa

La Sèquia és un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.

Considerada com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval, ja que té un desnivell de tan sols 10 metres en un recorregut de 26 quilòmetres, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època en què va ser construït.

De La Sequia de Manresa -1- De Balsareny a l'aqüeducte de Conangle

 

Nosaltres la vam recórrer en tres etapes que ens va permetre gaudir del paisatge i l'entorn en diferents èpoques de l'any.

La primera part a l’hivern, sortint de Balsareny a la Resclosa dels Manresans que és el punt d’inici de la Sèquia, on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semiel•liptica i feta amb troncs de fusta, però actualment coberta amb formigó.
Havia plogut força i baixava un bon doll d’aigua, el camí és estret i la sèquia és a prop del riu, fent un passeig entre arbres i horts molt agradable.
*
*

De la Sèquia de Manresa - 2 - de Conangle a la Sala

El segon tram, a la primavera en un esclat de vida i color, vam veure fins i tot una nútria que arran de sèquia explorava el terreny tot cercant el seu cau.
Es van construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa la Sèquia, com el de Conangle, el Vilar o el de Santa Maria.. que són considerats veritables monuments. Malgrat tot, prop de Sallent, l'aquaducte del Vilar es va esquerdar a causa dels retrucs de les mines i ara es troba en estat ruïnós. L'aigua va ser desviada, doncs, per un gran sifó que travessa la vall.

*

*

De La Sèquia de Manresa -3 - De la Sala al Parc de l'Agulla

No es recomanable fer la sèquia a l’estiu sobretot per la calor. En aquest últim tram el paisatge s’eixampla, hi ha pocs arbres i apareixen els grans camps de conreu de cereals, amb molt poc pendent, la sèquia fa moltes esses tot seguint la forma del terreny.
Nosaltres vam estar de sort, ja que va ser un dia núvol i fresc que accentuava el color torrat dels camps de blat a punt de segar.

L'aigua de la sèquia ha trigat unes vint hores a arribar, des de l'inici a Balsareny fins el punt final al Parc de l'Agulla.

*

*