Recorregut de Cardona a Olius passant pel pantà de Sant Ponç
*
*
*
dimarts, 9 de març del 2010
dilluns, 8 de març del 2010
neva a Castellar
Aquest any si que ha nevat a cotes baixes, ens va sorprendre la nevada de matinada i a la tarda va ser el punt àlgid, per acabar el vespre convertit tot en un pessebre, que jo vaig anar retratant, des de casa i al llarg del dia, ja que s'havien suspés les classes.
*
*
*
 |
| De aquest any si que ha nevat a la plana! |
*
*
*
dijous, 4 de març del 2010
divendres, 5 de febrer del 2010
La Seu d'Ègara
*
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa assenyalen l'emplaçament de la primitiva població d'Ègara, antecessora de la Terrassa actual.
El nucli primitiu d'Ègara s'estenia per una petita carena com una proa a la confluència dels torrents de Monner i de Vallparadís. L'actual Carrer Major de Sant Pere, situat a la part més alta d'aquest carener.
Una basílica -un tipus d'edifici romà que es va convertir en model per als primers temples cristians- va ser el nucli del nou bisbat i després de la seva catedral, a l'espai ocupat ara per l'església de Santa Maria i per l'antiga rectoria. Al llarg d'un segle es van construir nous edificis. Un santuari d'ús funerari, l'actual església de Sant Miquel, amb una cripta subterrània. Una església parroquial, l'actual església de Sant Pere . El palau episcopal i les seves dependències, al costat de la seva catedral. Aquesta va ser la gran catedral d'Ègara, invisible durant molts segles: perdut el seu rastre en la història, intuïda diverses vegades, ha estat recuperada en el segle XXI.
*
*
En plena època romana Ègara obtingué el títol i estatut de municipi romà. En són testimoni les bases i columnes aprofitades en èpoques posteriors a l’església de Sant Miquel.
Sota el mosaic romà que antecedeix l'actual basílica de Santa Maria han aparegut restes de cases romanes sobre les quals es va construir, al pas del segle IV al V, una basílica o església que fou la Seu del bisbat d'Ègara, erigit entorn del 450.
Un primer baptisteri, que ara es troba dins l'àmbit de l'actual basílica o església de Santa Maria.
*
De la primitiva època de construcció es conserva la capçalera de l'església de Santa Maria, el perímetre total de l'església de Sant Miquel i l'absis tricònquid de l'església de Sant Pere.
Aquest important conjunt té una rica ornamentació pictòrica: els absis de Sant Miquel i de Santa Maria, el retaule de Sant Pere, l'absidiola de l'església de Santa Maria..
És doncs una joia del preromànic i un conjunt únic a Europa que fou declarat monument històrico-artístic el 1931, i és un dels més interessants de tot el país i visita obligada per als amants de l'art.
*
*
Aquest racó totalment restaurat ara, em guarda molts records d'infància quan corríem i jugàvem pel "bosquet" ara desaparegut, per tal de realçar la imatge de les esglésies i el seu entorn.
*
*
*
*
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa assenyalen l'emplaçament de la primitiva població d'Ègara, antecessora de la Terrassa actual.
El nucli primitiu d'Ègara s'estenia per una petita carena com una proa a la confluència dels torrents de Monner i de Vallparadís. L'actual Carrer Major de Sant Pere, situat a la part més alta d'aquest carener.
Una basílica -un tipus d'edifici romà que es va convertir en model per als primers temples cristians- va ser el nucli del nou bisbat i després de la seva catedral, a l'espai ocupat ara per l'església de Santa Maria i per l'antiga rectoria. Al llarg d'un segle es van construir nous edificis. Un santuari d'ús funerari, l'actual església de Sant Miquel, amb una cripta subterrània. Una església parroquial, l'actual església de Sant Pere . El palau episcopal i les seves dependències, al costat de la seva catedral. Aquesta va ser la gran catedral d'Ègara, invisible durant molts segles: perdut el seu rastre en la història, intuïda diverses vegades, ha estat recuperada en el segle XXI.*
*
En plena època romana Ègara obtingué el títol i estatut de municipi romà. En són testimoni les bases i columnes aprofitades en èpoques posteriors a l’església de Sant Miquel.
Sota el mosaic romà que antecedeix l'actual basílica de Santa Maria han aparegut restes de cases romanes sobre les quals es va construir, al pas del segle IV al V, una basílica o església que fou la Seu del bisbat d'Ègara, erigit entorn del 450.
Un primer baptisteri, que ara es troba dins l'àmbit de l'actual basílica o església de Santa Maria.
*
De la primitiva època de construcció es conserva la capçalera de l'església de Santa Maria, el perímetre total de l'església de Sant Miquel i l'absis tricònquid de l'església de Sant Pere.
Aquest important conjunt té una rica ornamentació pictòrica: els absis de Sant Miquel i de Santa Maria, el retaule de Sant Pere, l'absidiola de l'església de Santa Maria..
És doncs una joia del preromànic i un conjunt únic a Europa que fou declarat monument històrico-artístic el 1931, i és un dels més interessants de tot el país i visita obligada per als amants de l'art.
*
*
Aquest racó totalment restaurat ara, em guarda molts records d'infància quan corríem i jugàvem pel "bosquet" ara desaparegut, per tal de realçar la imatge de les esglésies i el seu entorn.
*
*
*
*
diumenge, 24 de gener del 2010
Una passejada per la història a la vall del Flequer
Una passejada per la història a la vall del Flequer. Allà, les parets de pedra seca i les tines ens parlen de l’aspror d’una feina, motor econòmic de Catalunya, quan la fil•loxera va arribar a França.
*
*
Les tines i les barraques de vinya; els camins que comunicaven masos, castells i fonts ombrívoles. Camins perduts i menjats per la natura on no hi passa gairebé ningú.La bellesa dels racons menys coneguts de Sant Llorenç.
*
*
A la vall del Flequer hi podem trobar grups de Tines perdudes enmig del bosc. Aquestes tines, són dipòsits de pedra quadrats o circulars folrats amb cairons de rajola vidriada.
Tenen una petita lleixa a dos pams de la coronació que aguantava unes posts de fusta damunt les quals s’hi aixafava la verema.
Així, el most queia per si sol a l’interior de la tina. Per protegir-la de la pluja es construïa una falsa cúpula de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. El most i la brisa fermentaven a l’interior fins que el vi era a punt per traspassar-lo cap a les bótes per al transport.
A fi que tant la part superior com la inferior quedessin a peu pla, les tines es construïen aprofitant desnivells del terreny. Així, tant la feina d’abocar la verema com la de descarregar la tina del vi eren més còmodes.
Cada tina té, a més, la seva barraca de vinya de pedra seca que servia per protegir la boixa —el broc per on es feia rajar el vi—, per guardar-hi les eines, aixoplugar-s’hi o dormir-hi alguna nit.
L’existència d’aquestes construccions rau en la gran extensió del conreu de la vinya al Bages a la fi del segle XIX, quan les valls del Montcau eren un mar de vinyes i els pobles i els masos quedaven lluny dels vinyets. Per evitar que quan hi arribaven les últimes càrregues les primeres ja haguessin fermentat, es van començar a construir les tines a peu de vinya. En arribar la fil•loxera, les tines van quedar abandonades i el bosc se les va menjar.
Punts d’interès de l’itinerari
Rocafort
Sortim del poble de Rocafort, situat en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Llorenç, dalt d’un turó que domina la vall de les Nespres.
Antigament, Rocafort era el poble gran i el Pont de Vilomara un raval llunyà i petit. Actualment és just a l’inrevés. Les cases de pedra i l’església de Santa Maria aporten un encant especial a la vila.
Castell de Rocafort
Avui en estat ruïnós. El trobarem a pocs minuts de la sortida, a la nostra dreta, sobre la carretera. És la fortificació al voltant de la qual va créixer l’actual poble.
El nom primitiu d’aquesta població era Palau de Vesa del comtat de Manresa. El castell de Rocafort, abandonat pels monjos, fou destruït durant la guerra dels catalans contra Joan II, la Guerra civil catalana.
Mas d’Oristrell i ermita de Sant Pere.
Antic mas agrícola i ramader. A l’ermita de Sant Pere d’Oristrell s’hi han trobat documents del 932 d’una compra-venda.
Està situada sobre el mas i des d’allí s’albira tot el pla de Bages. Avui, Oristrell és un petit poble on hi viuen diverses famílies.
Tines del Flequer
Les curioses construccions que trobem en aquest sector de l’itinerari són les Tines.
El que fa que les d’aquest indret del Bages siguin diferents és que no estan situades a tocar de les masies que elaboraven el vi sinó enmig del que ara és una massa forestal però que a finals del segle XIX, època en que es van construir, era un mar de vinyes. D’aquí, els ve el nom: tines enmig de les vinyes.
Font del Coll Dat.
Indret ombrívol i humit, absolutament inesperat, dins l’itinerari.
Era de les Bruixes
Collet sota el Puig-Gil, amb fantàstiques vistes sobre el vesant més nord-oriental de la serra de l’Obac:
el Farell, el Puiget, el Mal Pas, Sant Jaume Vallhonesta, serra del Camí Ral, etc. Per l’altra banda es domina tot el Pla de Bages.
Mas del Flequer
i Mas de Casassaies
Dues antigues masies fortificades en punts elevats de la vall del Flequer.
Pertanyen al Pont de Vilomara i a Rocafort i actualment estan deshabitades. Varen convertir-se en centres de suport logístic de la lluita guerrillera antifranquista (maquis) durant els anys quaranta.
Tota la informació de l'itinerari l'he trobat al Centre Excursionista de Terrassa que és qui va organitzar la caminada i també del llibre Tines a les Valls del Montcau.
*
*
*
*
Les tines i les barraques de vinya; els camins que comunicaven masos, castells i fonts ombrívoles. Camins perduts i menjats per la natura on no hi passa gairebé ningú.La bellesa dels racons menys coneguts de Sant Llorenç.
*
*
A la vall del Flequer hi podem trobar grups de Tines perdudes enmig del bosc. Aquestes tines, són dipòsits de pedra quadrats o circulars folrats amb cairons de rajola vidriada.
Tenen una petita lleixa a dos pams de la coronació que aguantava unes posts de fusta damunt les quals s’hi aixafava la verema.Així, el most queia per si sol a l’interior de la tina. Per protegir-la de la pluja es construïa una falsa cúpula de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. El most i la brisa fermentaven a l’interior fins que el vi era a punt per traspassar-lo cap a les bótes per al transport.
A fi que tant la part superior com la inferior quedessin a peu pla, les tines es construïen aprofitant desnivells del terreny. Així, tant la feina d’abocar la verema com la de descarregar la tina del vi eren més còmodes.
Cada tina té, a més, la seva barraca de vinya de pedra seca que servia per protegir la boixa —el broc per on es feia rajar el vi—, per guardar-hi les eines, aixoplugar-s’hi o dormir-hi alguna nit.L’existència d’aquestes construccions rau en la gran extensió del conreu de la vinya al Bages a la fi del segle XIX, quan les valls del Montcau eren un mar de vinyes i els pobles i els masos quedaven lluny dels vinyets. Per evitar que quan hi arribaven les últimes càrregues les primeres ja haguessin fermentat, es van començar a construir les tines a peu de vinya. En arribar la fil•loxera, les tines van quedar abandonades i el bosc se les va menjar.
Punts d’interès de l’itinerari
Rocafort
Sortim del poble de Rocafort, situat en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Llorenç, dalt d’un turó que domina la vall de les Nespres.
Antigament, Rocafort era el poble gran i el Pont de Vilomara un raval llunyà i petit. Actualment és just a l’inrevés. Les cases de pedra i l’església de Santa Maria aporten un encant especial a la vila. Castell de Rocafort
Avui en estat ruïnós. El trobarem a pocs minuts de la sortida, a la nostra dreta, sobre la carretera. És la fortificació al voltant de la qual va créixer l’actual poble.
El nom primitiu d’aquesta població era Palau de Vesa del comtat de Manresa. El castell de Rocafort, abandonat pels monjos, fou destruït durant la guerra dels catalans contra Joan II, la Guerra civil catalana.
Mas d’Oristrell i ermita de Sant Pere.
Antic mas agrícola i ramader. A l’ermita de Sant Pere d’Oristrell s’hi han trobat documents del 932 d’una compra-venda.
Està situada sobre el mas i des d’allí s’albira tot el pla de Bages. Avui, Oristrell és un petit poble on hi viuen diverses famílies.
Tines del Flequer
Les curioses construccions que trobem en aquest sector de l’itinerari són les Tines.
El que fa que les d’aquest indret del Bages siguin diferents és que no estan situades a tocar de les masies que elaboraven el vi sinó enmig del que ara és una massa forestal però que a finals del segle XIX, època en que es van construir, era un mar de vinyes. D’aquí, els ve el nom: tines enmig de les vinyes.
Font del Coll Dat.
Indret ombrívol i humit, absolutament inesperat, dins l’itinerari.
Era de les Bruixes
Collet sota el Puig-Gil, amb fantàstiques vistes sobre el vesant més nord-oriental de la serra de l’Obac:
el Farell, el Puiget, el Mal Pas, Sant Jaume Vallhonesta, serra del Camí Ral, etc. Per l’altra banda es domina tot el Pla de Bages.
Mas del Flequer
i Mas de Casassaies
Dues antigues masies fortificades en punts elevats de la vall del Flequer.
Pertanyen al Pont de Vilomara i a Rocafort i actualment estan deshabitades. Varen convertir-se en centres de suport logístic de la lluita guerrillera antifranquista (maquis) durant els anys quaranta.
Tota la informació de l'itinerari l'he trobat al Centre Excursionista de Terrassa que és qui va organitzar la caminada i també del llibre Tines a les Valls del Montcau.
*
*
dijous, 31 de desembre del 2009
recorregut pel torrent de Ribatallada
Aquest és un recorregut per paratges molt bonics i ben conservats malgrat estar rodejat de zones urbanes i industrials.
*
Un torrent important al marge dret del Ripoll és sens dubte el Torrent de Ribatallada, no pel cabal d'aigua que pugui aportar al Ripoll, sinó per l'abundància d'aigua subterrània que té.
Antic pantà de Ribatallada. Aquesta obra hidràulica, de 4 metres de fondària i 10.000 m3 de capacitat, resta avui abandonada i coberta per la vegetació. Es va construir l’any 1895, tal com ens recorda la làpida encara existent, per aprofitar les aigües que baixaven pel torrent de Ribatallada, ja que en aquella època hi havia molts problemes per abastar d’aigua la població de Sabadell. El pantà va funcionar durant molts anys com a dipòsit d’aigua per a la ciutat fins que les fortes riuades del setembre de 1962 en van esbotzar la paret.També a prop hi trobem un pou de glaç.
D'aquí en amunt està format per dos torrents principals; el de la dreta porta el nom de Torrent de Can Font, amb el seu naixement més enllà de la Muntanyeta de Matadepera, sota el turó de Mont-rodon o de can Sallent.
El Torrent de Gotelles neix a prop de Can Sales i el seu curs va paral•lel a la carretera de Matadepera a Sabadell i acaba quan conflueix amb el torrent gran de Can Font, on passa a anomenar-se torrent de Ribatallada. Tots dos s'uneixen quasi dessota la casa de Ribatallada.
*
*
En un punt del torrent, hi trobem una fita de termes triangular amb els escuts de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa.
*
Per agafar el camí del torrent deixem el camí principal a la dreta i continuem per un sender que està senyalitzat amb unes fites de fusta. La vegetació que hi ha al llarg del torrent és pròpia de les zones on hi predomina la humitat, amb falgueres, càrex, oms joves, avellaners i cua de cavall.
A la part alta del torrent hi trobem dues fonts, que de fet una és continuació de l’altra: la font de Gotelles i font de la Moreria, també una surgència d’aigua arran de terra en el mateix cabal del torrent.
*
*
dilluns, 28 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)