1- Tot passejant pel delta del riu Llobregat

   Anem al delta del Llobregat per conèixer l’espai natural format pel riu Llobregat i els estanys de Cal Tet i Ca l’Arana. Són gairebé 90 hectàrees situades a la riba dreta del tram final del riu Llobregat.

   Després de seguir una bona estona camins que ens menen pel Parc Agrari arribem als espais naturals del Riu Llobregat

   Trobem estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pineda i platja i gran diversitat de flora i fauna, especialment aus aquàtiques.

   Sorprèn l’existència d’aquest espai natural tan ple de vida mentre passen per sobre nostre, amb un soroll eixordador, gran quantitat d’avions en ple enlairament.

   Des de la torre de cal Lluquer gaudim d’una bona panoràmica d’aquests espais naturals situats al marge dret del tram final del riu Llobregat. Al mig del riu una gran quantitat de gavines i altres aus es disputen un lloc al mig de l’illa

   Seguim la nova llera del riu fins a la torre de cal Malet arran del riu, un altre punt d’observació Anem fins a la desembocadura del riu, a l’altra banda les màquines i grues no paren de treballar.

   Des de la torre de l’Arana veiem com el riu arriba al mar, trobem la platja més o menys inundada, on hi ha una gran quantitat d’aiguamolls i llacunes.

   A l’aguait de Cal Tet, un estany molt poblat de planta subaquàtica i una gran quantitat d’ocells: cabussons emplomallats, ànecs, fotges, xibecs..

   Reprenem de nou el camí fins a l’aguait del Sabogal, des d’on es té una nova perspectiva de l’estany i de les dues illes on nien i descansen els ocells aquàtics: cames llargues, perdius de mar, bernats pescaires...

    Havíem anat cap el tard per poder veure millor les aus però ens vam trobar amb la sorpresa que l’horari d’hivern vigent ens va tancar la porta a les cinc de la tarda, després vam fer el recorregut per fora de l’espai protegit amb la intenció d’acostar-nos a la platja però al final del camí també ens vam trobar el camí barrat. Cal doncs tenir en compte els horaris.

   Tornem seguint els canals que ens permet contemplar a través del canyissar un capvespre preciós.

    Cal tornar-hi doncs tan sols hem vist una petita mostra del delta. Ha estat doncs una aproximació per conèixer i fer-nos una idea de l’espai.

El Plan de Belha / Plateau de Beille a Occitània

    Anem al Plan de Belha amb la intenció de conèixer l’indret i de fer un passejada amb raquetes.

   Plateau de Beille (en occità: Plan de Belha) és un altiplà situat dins la cadena muntanyosa dels Pirineus.. Es troba al sud de la vall de l’Ariege entre Tarascon d'Arieja (en occità Tarascon d'Arièja) i Ax-les-Thermes (en occità Acs)

   L’altiplà està limitat per de dos afluents de l'Ariège: l’Aston a l’oest i Laball a l'est. S'acaba al sud al Coll de Finestres (1.967 m), i més enllà trobem Andorra i al nord cau vertical sobre la vall del Ariege

   L'accés és per la carretera D 522 a Les Cabannes (en occità las Cabanes) Antigament aquest altiplà era un lloc de pastura particularment de bous i vaques. Ara s’ha convertit en una estació d’esquí de fons, amb pistes situades entre 1.650 i 2.000 m d'altitud. És un punt de la ruta del GR 10, sender que travessa els Pirineus d'est a oest. No havíem vist mai una estació d’esquí de fons tan concorreguda sobretot per famílies franceses però també que tingués tan bones instal•lacions i serveis, semblant a les pistes d’esquí alpí.. Entre les atraccions hi havia una passejada amb trineu tibat per gossos.

   El paisatge impressionant perquè és una gran esplanada amb un cert desnivell però envoltada per muntanyes, mirant al sud pots entreveure les muntanyes d’Andorra.

      L'ascensió de Les Cabanas al Plan de Belha sol ser una de les etapes més populars del Tour de França.