dimarts, 19 de gener del 2016

Passejada pel Segre a prop de Talltorta



    Sortim de Talltorta i ens apropem al Segre tot passejant.

   El poble de Talltorta es troba a la plana, a la riba dreta del Segre, en confluència amb el riu Aravó. El nucli està format per diferents masos al voltant de l'església dedicada a Sant Climent, edificada sobre l'antiga església romànica que pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó (s. XII).
    Contemplem un dels millors exemples de pintura religiosa barroca de les nostres comarques, que dóna a l'església de Talltorta un caràcter únic i fa molt recomanable la seva visita.
   Seguim un camí que sovint s’inunda convertint-se en un rierol, de fet estem creuant els clots de Bolvir
    A la plana la vista de l’horitzó és magnífica
      De cop s’acaba el camí i seguim camps a través al costat i després rodejant el moli antic de Bolvir

    Es tracta d'un molí de planta quadrada amb murs paredats i sostre de dues vessants.
      A mitjans de la dècada dels anys 90, els propietaris de l'immoble van realitzar obres de consolidació a l'edifici, reformant totalment la teulada, i relligant les antigues parets existents. L'interior de l'edifici és buit, amb estructures de fusta que aguanten l'estructura d'un primer pis i l' altell.
   Al costat hi ha el nou molí de Bolvir, a la façana encara podem llegir amb lletres grans Neu i Gel, que ens fa pensar que anys enrere devien treure glaç del riu per vendre’l
   En aquest punt davant del Nou Molí, creuem el torrent dels Estanys per un pont fràgil de fabricació casolana però prou sòlid per permetre el nostre pas d’una forma còmoda i prou reeixida
   Al molí nou ens avisen que el camí no porta enlloc, nosaltres però decidim acostar-nos fins al riu Segre que era el nostre objectiu
   El camí s’acaba arran del riu a prop del molí de Ger, a l’altra banda del riu hi ha Soriguerola.
Passegem una estona ran de riu i tornem enrere pel mateix camí amb alguna variant passat el Vell Molí de Bolvir que salva el fet de creuar camps a través i arribem a Talltorta que és d’on hem sortit * * *
a

8 comentaris:

  1. El pare19 de gener del 2016, a les 3:19

    Que maca la Cerdanya, també a l'hivern, amb els arbres despullats de fullats mostrant les siluetes.
    Bonica i còmoda passejada la proposada.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Racons de la nostra terra19 de gener del 2016, a les 23:14

      Tens raó Manel, el perfil dels arbres a l'hivern és especial i molt fotogènic.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Xiruquero-kumbaià19 de gener del 2016, a les 9:25

    Deliciosa excursió, Maria. Un plaer també seguir-la virtualment...i sense fred!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Racons de la nostra terra19 de gener del 2016, a les 23:16

      De fet no feia gaire fred a la plana aquell dia i va ser una passejada prou agradable.

      Elimina
  3. Josep Balius Planellas19 de gener del 2016, a les 10:19

    bon reportatge Maria, una bona i cultural passejada com totes les que fas i si, la Cerdanya es molt bonica, llàstima que amb quedi una mica apartadeta. Una abraçada i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Racons de la nostra terra19 de gener del 2016, a les 23:21

      Gràcies Josep, és veritat que és una comarca amb moltes possibilitats de fer excursions ja sigui a la muntanya o a la plana.

      Elimina
  4. Laia31 de gener del 2016, a les 14:11

    Una passejada genial! I molt emocionant l'expedició camps a través! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Racons de la nostra terra2 de febrer del 2016, a les 23:10

      Ben cert Laia, ens ho vam passar bé tot cercant un camí que ens acostés al riu, oi?

      Elimina