racons de la nostra terra

De Badalona a Montgat - passeig arran de mar

2012-01-11T11:32:00.000-08:00

Sortim de Badalona en el punt on vam acabar l’anterior tram, és una passejada molt agradable que no seria possible a l’estiu per la multitud que envaeix la platja i el passeig.

De de Badalona a Mongat

Seguim un camí arran de la via del tren, que limita l’accés a la platja del barri de Les Mallorquines, antigament industrial i avui dia majoritàriament residencial i que forma un continu urbà amb Badalona.

De de Badalona a Mongat

Arribem al turó de Montgat on el camí es desdibuixa a L'Esplanada del Polvo, tal com li diuen al terreny que va quedar buit quan es van desmantellar les fàbriques Lejía Conejo i Explosivos Río Tinto.
Resta la xemeneia i impresiona pensar com devia ser la fàbrica en plena activitat arran de mar.
A l’estiu és a vessar de vehicles de la gent que va a la platja però ara és una gran esplanada gairabé desértica.
Hi ha un cartell que enuncia un futur passeig marítim, però no s’hi veu cap moviment, deu ser en motiu de la crisi.

De de Badalona a Mongat

El Turó de Montgat és el punt geogràfic més emblemàtic del municipi, és l’origen del nom i del nucli de població. S’ha trobat nombroses restes, tan del assentament ibèric com del romà, parets, sitges, tègules, monedes i abundant ceràmica.
A l'època romana trobem documentat el Turó de Montgat amb el nom de Promonturium Lunarium. El terme era aleshores travessat per la Via Augusta.
A l'edat mitjana el castell tingué un paper destacat, però Felip V després de la Guerra de Successió el va fer enderrocar, malgrat tot no trigà a ser reconstruït.

De de Badalona a Mongat

Torre de guaita i defensa del segle XVI que formava part de l'antiga masia de Ca n'Alzina, enderrocada el 1987.

Tot i les lluites que en el decurs dels anys malmeteren les pedres del Turó, la destrucció més important no va ser per causa de la guerra, sinó pel que anomenem "civilització". Així l’any 1848, amb l’arribada del ferrocarril es va foradar el turó per fer-hi el túnel i es va iniciar l’extracció sistemàtica de pedra, amb la pèrdua de més de la meitat de la muntanya, l’enderroc del castell, de la capella de Sant Joan i la pèrdua de gairebé la totalitat de les restes ibèriques, romanes i medievals dels nostres avantpassats.
El 26 de novembre del 1876, un grup de joves amants de la natura feren una excursió al cim del Turó. Un cop a dalt decidiren fundar l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques; fou l’embrió del futur Centre Excursionista de Catalunya.

De de Badalona a Mongat

Com a curiositat cal apreciar que es veuen les torres de la Sagrada Família i l'estadi olímpic Lluís Companys.
*
*

Bon Nadal !

2011-12-23T10:14:00.000-08:00

De nadal

De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

2011-12-20T02:45:00.000-08:00

Una ruta interessant per les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat, tot i que avui la boira ens amaga en part l’esplèndid paisatge del fons de les valls.

De De Can Maçana a la Foradada de Montserrat

Fem una caminada circular sortint de Can Maçana, la pista és ample amb una forta pujada que ens mena al Collet de Guirló, agafem el camí cap al pas de la Portella, pugem la canal i arribem al Refugi de Vicenç Barbé, passem pel Pas del Príncep, la Font de l’Esllavissada fins al Coll de Porc que és quan passem al costat exterior de les Agulles.

Al fons veiem la Roca Foradada, quan estem quasi a sota ens enfilem per un torrent que no està indicat amb una forta pendent, anem pujant i arribem a la Foradada, l’esforç val la pena, ja que des d’aquí podem contemplar unes espectaculars vistes a banda i banda.
De tornada i poc abans d'arribar a Can Maçana ens desviem i pugem a les runes de l'ermita de Sant Pau Vell i veiem de lluny el que queda del Castell de la Guàrdia.

Acabada l’excursió dinem a la Vinya Nova al Bruc, en un lloc assolellat i arrecerat del fred i vent.

*
*

Monestir de Sant Pere de Casserres

2011-12-11T12:23:00.000-08:00

Hem arribat al peu del monestir que se’ns presenta altiu i majestuós encimbellat al capdemunt de la roca que li dona suport.
Sant Pere de Casserres és un antic monestir Benedictí, un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI., situat a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

De Sant Pere de Casserres

Un document de l'any 898 ens parla d'un castell en aquest indret anomenat Castroserras, situat dins el terme de la ciutat de Roda i la propietat del qual era dels comtes de Barcelona. Un segle més tard passà a mans dels vescomtes d'Osona-Cardona.
Aquest castell tenia una església dedicada a sant Pere, al voltant de la qual hi havia un nucli urbà i un cementiri amb tombes antropomorfes. De l'església i del poble no ens ha arribat cap resta, ni tampoc de castell, només un fragment de muralla que envoltava a la població i algunes tombes antropomorfes dels segles IX i X.
A principis del segle XI es comença a edificar l'actual conjunt monàstic.

L'església del monestir, amb paraules d'Antoni Pladevall, és un edifici impressionat de planta quadrada, excepcionalment més ampla que llarga, amb una disposició espacial d'una simplicitat extraordinària; té 32 metres de llargada, 24 d'amplada i 19 d'alçada. Forma una enorme massa de pedra, sense cap ornamentació escultural però d'una gran bellesa de línies. Els dos pilars centrals de separació de les naus són massissos i severs, i quatre portals de perfecte tècnica romànica hi donen accés. (...) Els tres absis en què acaben les naus es troben gairebé a plom del precipici, i tenen tots els elements característics de la decoració llombarda.
*

Per la riba del pantà de Sau fins a Casserres

2011-12-02T11:49:00.000-08:00

Fem camí per sobre del meandre més gran i sinuós que el riu Ter descriu a la plana de Vic d’una sèrie de més de vint giravolts abans d’encaixar-se i convertir-se en el pantà de Sau.
Seguim el tram final del sender de petit Recorregut PRC-40, iniciant la caminada al parador de Sau. Ens enfilem pel frondós i obac camí envoltat de vegetació que ens abraça per totes bandes, tot deixant escletxes entre els arbres per fer el tafaner i contemplar a sota el mirall de l’aigua que roman estancada.
Predominen les alzines i els roures, amb el suau ventijol, els arbres deixen caure les fulles que formen una catifa que cruix al nostre pas; a dalt el cel, la claror queda mitigada per la fresca ombrel•la de les branques que s’abracen.

De camí al monestir de Sant Pere de Casserres

Hem fet el camí abans de les pluges i per aquest motiu veiem al mig d’una llesca de terra una masia mig enrunada que apareix quan les aigües baixen i la deixen al descobert, és trist i ens preguntem com deuria ser la vida ran de riu abans que la presa ho inundés tot.

Cap llevant divisem la torre del campanar de l’antiga parròquia de Sau, avui sota les aigües.
A la riba contrària on som, hi hagué en altre temps una ermita romànica del s.XI anomenada Sant Vicenç de Verders, que a l’inundar el territori fou desmuntada a peces i reconstruïda al parc de can Deu, a Sabadell.
Voltem el turó del Quintà i rodegem el serrat dels Moros.
De cop se’ns apareix lluny encara el monestir i ja no el perdrem de vista fins al final del sender.

Hem arribat al final del recorregut i ja som al peu del monestir. Descobrirem la història i els racons que s’amaguen darrera les parets d’aquest indret meravellós.
*
*

d'Axat a Sant Pau de Fenollet, un passeig per la Fenolleda

2011-11-21T16:04:00.000-08:00

Teniem la idea d’acostar-nos fins a Sant Pau de Fenollet per visitar l’antic monestir i el seu famós Capitell o Chapitre (campanar poligonal) i també descobrir la Fenolleda o Fenollet, que havia format part del comtat d’Urgell i de Cerdanya.

De Sant Pau de Fenollet

Al 990 La Fenolleda va passar a ser vescomtat sota vassallatge dels comtes de Besalú, en repartir-se els dominis d'Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i posteriorment dels comtes de Barcelona. Amb el tractat de Corbeil del 1258, la Fenolleda va passar definitivament a la corona francesa.

Pel camí ens aturem a Axat ja en el límit de la Fenolleda.
El poble està envoltat de muntanyes boscoses i barrancs que formen un anell de color verd, en un estret corredor pel qual passa la carretera, el tren i el riu Aude sota una façana de penya-segats.

De Axat - Aude - Occitània

Ens enfilem fins a les ruïnes del castell, on hi ha l'església situada sobre un aflorament rocós que ofereix una perspectiva extraordinària sobre el poble. Era un lloc estratègic que controlava la capçalera del riu, i l’accés a la Fenolleda i el Capcir.

El Pont Vell, en perfecte estat, demostra la importància dels fluxos de trànsit en els segles XVI i XVII,
Un ferrocarril de 100 anys d'edat, el "Pays Cathare Tren Turístic"
Seguint el riu Aude veiem de cop el castell de Puilaurens encimbellat dalt d’un turó d’agulles de pedra, es pot veure des de bastant lluny fàcilment, ja que queda enfilat dalt d'una muntanya rocosa que ocupa tot el cim que el fa bastant espectacular. L'accés està rodejat de bosc fins a arribar a les escales del castell, on es pot comprovar que havia de ser molt difícil de conquerir ja que només es pots passar per un únic lloc.

De castell de Piularens - Occitània

Puilaurens pertanyia a l’antic vescomtat de Fenolleda. Va resistir a Simó de Montfort i als seus successors, fins el final de la croada. Molts diaques càtars, es van refugiar en aquest castell després de la caiguda de Montsegur.
La frontera entre la Fenolleda i el Rosselló s'ha mantingut històricament estable. Durant cinc segles, des del tractat de Corbeil fins al tractat dels Pirineus, va ser la frontera política entre el Regne de França i el Principat de Catalunya. Lingüísticament també ha estat la frontera entre l'occità i el català.
La Fenolleda i les seves arrels (Renada-Laura Portet - 28/08/1927)
La Renada, que va néixer a Sant Pau de Fenollet (la Fenolleda), explica el significat del seu nom, recorda les seves arrels i la vida al poble.
La Fenolleda pertany a Occitània , però a vegades la trobem com si formés part dels Països Catalans, el motiu és perquè ja fa uns anys la divisió administrativa francesa l'inclou juntament amb tots els territoris de la Catalunya Nord dins la regió dels Pirineus Orientals.

Un altre poble amb encant, Caudiers de Fenolleda, en occità Caudièrs de Fenolhet,
era una antiga vil•la romana i el seu nom original Calders, degut probablement a les surgències d’aigua de les fonts termals.

De Caudiers de Fenolleda

Els carrers i carrerons ens mostren imatges de cases antigues que han sobreviscut al pas del temps entre elles la torre del veguer del segle XIII

Arribem a Sant Pau de Fenollet (Fenolleda) i busquem l’edifici més emblemàtic – l’Abadia benedictina i més tard col•legiata, situada a la vila que fou cedida a l'abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l'any 1000 perquè hi edifiqués un monestir.
El 1078 el comte Bernat II de Besalú l'uní a l'abadia de Moissac, a la qual pertanyé tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda i altres indrets del Rosselló.

De Sant Pau de Fenollet

busquem el Capitell o campanar que creiem ha de sobresortir d’entre les cases, ens hi apropem tot buscant la porta d’entrada, però en el seu lloc hi ha un centre d’informació turística, que al mateix temps és l’accés al monestir, ens atenen molt bé i fem una llarga i completa visita, el més interessant és el Chapitre o Capitell

De Sant Pau de Fenollet

està ben restaurat i des de dalt del campanar poligonal, el famós Chapitre, és veu una vista complerta del poble i les vinyes que l’envolten. Ens hi estem una bona estona i després a la planta baixa veiem el que queda de l’església, d’estil gòtic tardà, molt enrunada, composta d'una nau amb capelles laterals i absis pentagonal amb unes bigues que li donen suport, també la transformació d'una part de la colegiata, que durant la revolució francesa va ser venuda com a propietat nacional i es convertí en apartaments privats, que avui dia formen part del museu històric i de la vida rural.
El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l'antiga abadia.

Ens ha quedat gust de poc i tornarem perquè ens queden molts indrets i històries per descobrir.
*
*

passeig per l'estany de Sils

2011-11-05T13:39:00.000-07:00

Han tornat de nou les pluges i una passejada per l’estany de Sils es fa molt agradable ja que l’aigua com a font de vida li ha tornat tot l’esplendor que aquest final d’estiu li havia negat.

De Estany de Sils

Aquesta tarda de diumenge ens trobem el centre d’informació tancat i fem una volta tranquil·la, molts espais estan inundats fins i tot un camí que no ens permet fer la volta circular al final, però com que el trajecte no és gaire llarg tornem pel mateix camí que ara té una altra perspectiva.

De Estany de Sils

La tarda es fon i la llum del sol s’amaga darrera dels arbres tot creant un ambient nou d’ombres i reflexes com a contrapunt final de comiat.

Al llarg del passeig es pot observar moltes de les espècies i dels hàbitats propis de les zones humides, tot alternant-se amb les plantacions de pollancres i plàtans d'índies.

De Estany de Sils

La flora i vegetació: diverses comunitats vegetals de plantes aquàtiques, canyissars, herbassars, prats de dall... La fauna: diversitat d'espècies d'ocells com el martinet blanc o el bernat pescaire.

De Estany de Sils

Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. La necessitat de noves terres de conreu i de pastura, així com la lluita contra la malària van propiciar diversos intents de dessecació a partir del segle XIII. que no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va construir la sèquia que anava a desembocar a la riera de santa Coloma. La dessecació definitiva tingué lloc entre l'any 1845 i el 1850, amb la construcció d'una xarxa de canals de desguàs tributaria d'un rec principal que travessava l'estany, la sèquia de Sils.
Més informació interessant en aquest enllaç sobre la història de l'estany de Sils

*
Antiga cartografia de Catalunya - L’estany de Sils ocupava una superfície aproximada d'uns set kilòmetres quadrats, sovint es veia representat amb unes dimensions més grans que l’estany de Banyoles.
Podeu veure aquest llac tal com apareix en el mapa "Cataloniaeprincipatus descriptio nova de Gerard Mercator, 1619",
*
Actualment l'Estany de Sils és dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya que promou la protecció del medi i assegura la convivència harmònica de l’espai natural.
*

Aqüeducte Romà a Ansinyà

2011-10-11T11:30:00.000-07:00

Al mig de vinyes que l'envolten i en un racó del món, a la Fenolleda, ens trobem aquest espectacular aqüeducte que ha sobreviscut al pas del temps.

Durant el segle III es construeix un aqüeducte destinat a abastir el poble d’Ansinyà, fent passar un canal sobre el riu Agly dotat d’un pont túnel per a permetre el pas d’animals i persones.

De Aquaducte Roman - Ansignan

*

L’aqüeducte d'Ansinyà està classificat com a monument històric i data del temps romà pel que es refereix a la seva part més antiga, la utilització de maons en l’elaboració de les voltes dels arcs data probablement de mitjans del segle III després de Crist.

L’aqüeducte mesura 170 metres de longitud per 15 metres d’altura en relació al nivell del riu.

Disposa de 29 arcs. dos dels quals franquegen l’Agly. L’amplada de la via de pas és de 2 metres.

*
*

boucle del llac d'Aude

2011-10-04T15:03:00.000-07:00

El llac està situat al peu del roc de l'Aude, cim de 2 377 m. d'altitud, és el punt més alt de l'estació dels Angles a prop de l'estany de la Bullosa i la vall de Lladura que forma part del massís del Carlit, entre l'Alta Cerdanya i el Capcir.

De boucle del LLac d'Aude

*
Aquest estany és el punt del naixement del riu Aude que rep successivament sobre la seva riba esquerra: el Lladure descendent dels llacs de Camporells, la Galba venint de l'estany del Diable, la Bruyante que reuneix les aigües dels llacs del Donezan i el Rebenty.
*

Nosaltres vam agafar un trencall, ben indicat, abans d’arribar al pantà de la Bullosa i ens vam enfilar per un camí en mig del bosc, un cop arribats al llac vam continuar, tot passant pel refugi de la Balmetta que hi ha sota els peus del Puig Peric, per deprés travessar la passarel·la de Maurice Marty, un pont de fusta que permet creuar el curs del riu Tet, seguir arrant de la Bullosa, fins arribar al lloc on havíem iniciat el camí.
*

capvespre a Eina

2011-09-27T00:42:00.000-07:00

Un passeig a Eina, un poble amb un encant especial, al capvespre d'una tarda d'estiu.
*

De capvespre a Eyna

*
El poble d'Eina cresqué al voltant de l'església romànica de Sant Miquel, força reformada avui en dia, i també a les immediateses d'una petita fortalesa senyorial. Actualment, el poble també compta amb una estació d'esquí força concorreguda a l'hivern.
*

*
*

Balada arqueològica a Eyne

2011-09-22T01:15:00.000-07:00

Aquesta és una passejada que surt del poble d'Eyna, amb un recorregut circular i que ens porta a veure i contemplar diferents monuments i jaciments del municipi: El Port, Roca Flàvia, Pla de Bac, Dolmen del Molí, Dolmen de la Borda o dels Pasquerets, Dolmen de Lo Pou, Senyal de la Perxa, Menhir del Molí d'Eina.
*

De balada archeólogique a Eyne

*
L'ocupació humana del terme d'Eina data, almenys, d'entre el 2000 i el 1500 aC, moment en què se situen algunes de les construccions megalítiques que hi ha a la zona. Pel municipi sembla que també hi passava la via romana que procedia del coll de la Perxa i es dirigia cap al sud, la qual fou arranjada i modificada en època napoleònica. Part del seu traçat segueix essent visible actualment. Durant l'edat mitjana i en època moderna les fargues potenciaren l'explotació dels jaciments de ferro existents al terme.
*
*
*

*
*

els estanys de Camporells

2011-07-11T09:50:00.000-07:00

Camporells és una zona de llacs, situada al nord de les Bulloses i a l'oest de l'estació d'esquí de Formigueres, quan arribem ens trobem als seus peus el Puig Peric, amb els dos cims.

De llacs de Camporells

Abans d'entrar al poble de Formigueres, agafem un trencant a l'esquerra i seguim la carretereta que porta a l'estació d'esquí. A l'aparcament superior surt una pista forestal que recorre l'estació de Formigueres i ens porta al final del primer telecadira.

Un cop allà el camí enfila per un corriol perfectement senyalitzat fins dalt de la Serra de Mauri a 2100m d'alçada, i deixem al darrera nostre els cims de Cambres d’Aze, Puigmal, Canigó....de cop apareix el Puig Peric amb els llacs als seus peus, de fet l'últim tram fins al refugi de Camporells serà de baixada.
La vista sobre la vall d'Espousuille és molt bonica.

la Sèquia de Manresa

2011-07-01T08:42:00.000-07:00

La Sèquia és un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.

Considerada com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval, ja que té un desnivell de tan sols 10 metres en un recorregut de 26 quilòmetres, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època en què va ser construït.

De La Sequia de Manresa -1- De Balsareny a l'aqüeducte de Conangle

Nosaltres la vam recórrer en tres etapes que ens va permetre gaudir del paisatge i l'entorn en diferents èpoques de l'any.
La primera part a l’hivern, sortint de Balsareny a la Resclosa dels Manresans que és el punt d’inici de la Sèquia, on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semiel•liptica i feta amb troncs de fusta, però actualment coberta amb formigó.
Havia plogut força i baixava un bon doll d’aigua, el camí és estret i la sèquia és a prop del riu, fent un passeig entre arbres i horts molt agradable.
*
*

De la Sèquia de Manresa - 2 - de Conangle a la Sala

El segon tram, a la primavera en un esclat de vida i color, vam veure fins i tot una nútria que arran de sèquia explorava el terreny tot cercant el seu cau.
Es van construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa la Sèquia, com el de Conangle, el Vilar o el de Santa Maria.. que són considerats veritables monuments. Malgrat tot, prop de Sallent, l'aquaducte del Vilar es va esquerdar a causa dels retrucs de les mines i ara es troba en estat ruïnós. L'aigua va ser desviada, doncs, per un gran sifó que travessa la vall.
*
*

De La Sèquia de Manresa -3 - De la Sala al Parc de l'Agulla

No es recomanable fer la sèquia a l’estiu sobretot per la calor. En aquest últim tram el paisatge s’eixampla, hi ha pocs arbres i apareixen els grans camps de conreu de cereals, amb molt poc pendent, la sèquia fa moltes esses tot seguint la forma del terreny.
Nosaltres vam estar de sort, ja que va ser un dia núvol i fresc que accentuava el color torrat dels camps de blat a punt de segar.

L'aigua de la sèquia ha trigat unes vint hores a arribar, des de l'inici a Balsareny fins el punt final al Parc de l'Agulla.

el Tarbassó i els estanys de Rabassoles

2011-06-22T08:05:00.000-07:00

Ascensió al pic de Tarbesó (2364 m) comarca occitana del Donasà, a l'Alta Arieja. Aquest cim, de formes suaus pel vessant nord i més abrupte pel sud, s'alça sobre la zona lacustre dels estanys de Rabassoles; malgrat la seva modesta alçada, el fet d'estar separat dels cims més destacats d'aquest sector del Pirineu el converteix en una magnífica talaia.

De coll de Palleres - Tarbasso i llacs

Sortim del coll de Palhèras (2001 m) en direcció sud-oest, seguint els senyals del GR 7B per una pista en suau pendent. El Tarbesó s’alça evident en aquella direcció. Al cap d'una estona abandonem la pista que marxa a mà dreta i el GR que ho fa per l’esquerra (rètol indicador) per seguir per un corriol (senyals grocs) ben fressat que s’enfila fins al llom de la carena, que seguim en direcció al cim. El pendent va augmentant fins que assolim el pic de Tarbesó (2364 m).

Al cim gaudim d’una extensa panoràmica de les muntanyes que ens envolten, la Dent d’Orlu, el Roc Blanc, el Puig Peric, el Carlit..., entre d'altres. Avancem uns metres en direcció sud per poder veure també, als nostres peus, els tres estanys de Rabassoles.

Des del coll anem baixant en direcció nord fins arribar a la pista que hem deixat a l'inici de la caminada, per la qual retornem al punt de partida.
*

Parc Natural de la Serra del Montsant - congost de Fra Guerau

2011-06-14T02:29:00.000-07:00

De Montsant i Fraguerau - Priorat

*Aquest bell paratge que forma el riu Montsant quan s’obre pas entre roques imponents de formes arrodonides, entre la Serra de la Llena i la del Montsant, és un dels llocs més emblemàtics del Parc Natural.
L'ermita de Sant Bartomeu és un dels racons més bonics del Montsant, és l'única ermita romànica de la serra, amb uns cirerers de pastor impresionants i al costat esquerra una petita balma a on teniu assegurada l'aigua tant a l'hivern com a l'estiu.

El congost deu el seu nom a l’anacoreta Fra Guerau que habità en una balma propera al riu, a l’Edat Mitjana, al costat de la qual s’hi alça l’ermita romànica de Sant Bartomeu. L’entrada al congost s’inicia a les Cadolles Fondes, unes basses esculpides a la roca que ha modelat l’acció de l’aigua. Un altre dels atractius és el pontet penjat que cal travessar sobre el riu per arribar a l’ermita.

Del fons de la vall a les crestes més altes, aquest recorregut ens permet gaudir dels contrastos del paisatge del vessant nord del Montsant.
El camí, quasi tot el temps en forma de sender, la senyalització ens permet seguir la ruta en els moments de dubte.
Té una certa dificultat en alguns trams: l'ascens llarg i sostingut, la baixada, molt forta al començament, cal anar amb compte també en el moment de superar les crestes dels ventadors.

És un recorregut adequat per qualsevol època de l'any però no s'hauria de realitzar en cas de boira i cal tenir molta precaució si les roques estan mullades.

Un cop acabada la ruta vam dinar a Santa Magdalena, on hi ha una excel·lent lloc sota d'uns espléndits plataners que fan una ombra que s'agraeix. Després a Ulldemolins per comprar oli i vi de la terra, descobrir els seus racons i un passeig per la bonica vila de Vimbodí, per acabar al capvespre a Poblet sota la pau del monestir.

De Rajadell a Aguilar de Segarra

2011-06-06T11:14:00.000-07:00

Recorregut de Rajadell a Aguilar de Segarra tot visitant alguns llocs d'interès.

De Rajadell i Aguilar de Segarra

Rajadell està situat a la vall mitjana de la riera de Rajadell, afluent del riu Cardener. Bona part del terme és ple de bosc (pins, alzines, roures) o cobert de matoll i ja s'ha recuperat del gran incendi de l'any 1980.

El poble ha crescut al voltant de les restes de l'antic castell de Rajadell i de l'antiga església parroquial de Sant Iscle, dalt d'un turó a la vora dreta de la riera.

*

De Rajadell i Aguilar de Segarra

El castell de Rajadell es troba sobre un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble de Rajadell. Documentat des de 1063, amb el nom de Castri Ridagel Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades. Actualment força malmès, no vam poder accedir a l'interior del castell.

Ruta de la Vil•la Romana de Sant Amanç,  recorregut circular, on destaca el jaciment d'una casa senyorial romana força gran i luxosa, datada de l'època del Baix Imperi. De tornada a l'alçada de l'obaga de can Viladès ens vam enfilar per la serra de Valldòria per tal de tenir una millor perspectiva sobre la vall de la riera de Rajadell.

*

De vil•la romana de sant Amanç

El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés està integrat per unes restes d'època ibèrica, una vil•la d'època romana, i un assentament altmedieval. Tot el jaciment és situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que malauradament divideix el conjunt en dues parts.

De Rajadell i Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l'alta conca de la riera de Rajadell. El nucli d'Aguilar, està rodejant el barri de l'estació. Altres barris  són el de Sant Miquel, el nucli de les Coromines i el Raval, a més de  nombroses masies disseminades.

De Rajadell i Aguilar de Segarra

El castell d'Aguilar està situat al turó del cementiri vell, que és un excel•lent mirador sobre la vall.  Les úniques restes que es conserven són uns fragments de mur fets amb carreus ben tallats. 

*

*

ruta pel Bages

2011-05-31T06:04:00.001-07:00

En un dia assolellat d'aquest mes de maig vam fer una ruta pel Bages tot visitant Fussimanya, Sant Martí i Sant Pere De Serraïma, la Portella d'Avinyó, Santa Eugènia de Relat, el pont d'Avinyó i Sallent: els salts, Sant Sebastià i les runes del castell.
Si en voleu saber més podeu clicar els diferents enllaços que els meus companys de ruta han documentat d'una forma excel·lent.

De ruta pel Bages

Fussimanya és un conjunt d’edificis que formen la casa i l’església de l’any 1.214. Va patir greus desperfectes en els terratrèmols del segle XV, i no es va refer l'edifici fins al segle XVIII. Sabem que estam davant d’un edifici religiós únicament pel campanar i la creu de la teulada.

De ruta pel Bages

De l'antiga edificació romànica de Sant Martí de Serraïma només queden restes en una part de la nau de ponent i migdia. Al llarg del segle XVIII referen totalment l’església; on originalment hi havia l’absis es va situar l’actual porta principal i on finalitzava la nau es va situar el presbiteri. Al 1878 fou unida a la veïna parròquia de Sant Pere de Serraíma.

Sant Pere de Serraïma és un temple romànic llombard del segle XI, que malgrat les ampliacions i reformes, encara conserva la seva estructura primitiva.

De ruta pel Bages

La Portella d'Avinyó és un magnífic edifici de planta baixa, pis i golfes situat en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Ens expliquen que si duen a terme actes culturals, concerts, trobades....

De ruta pel Bages

La parròquia de Santa Eugènia de Relat depengué des del segle X fins a principi del segle XVIII del monestir de Ripoll. L'edifici original era romànic, del segle XI, inicialment d'una nau amb volta de canó, un sol absis i porta a la banda de migdia, amb un campanar de tres pisos.

De ruta pel Bages

El Pont d'Avinyó és un pont gòtic que respon a la tipologia anomenada d'esquema d'ase, és a dir, amb un pendent més o menys pronunciat fins a la punta central. És format per tres arcs, tots de mides desiguals, i col·locats asimètricament jugant amb el terreny. Edificat al segle XIV, fou malmès pel terratrèmol del 1.427 , i novament pel de 1783 i reconstruït el 1815, se’l coneix, com Pont vell.

De ruta pel Bages

El nom de Sallent li ve donat pel fet que el riu Llobregat ha de travessar uns seguit de ressalts de gresos que dificulten el pas de l'aigua per la vila. Aquests salts han estat aprofitats, almenys des de l'Edad Mitjana, per la construcció de molins, primerament fariners, després drapers, i finalment, ja en l'Edat Moderna, per molins povorers i per fargues d'aram.

De ruta pel Bages

Sant Sebastià i runes del castell - L'església de Sant Sebastià és l'església circular romànica més gran de Catalunya, es troba dins del recinte del que era el castell de Sallent. El lloc és documentat des del 955 i l'església el 1022 sota l'advocació de sant Esteve i a partir del 1537 de Sant Sebastià, advocat contra la pesta. Al segle XIX l'edifici era totalment recobert d'uns afegits d'època barroca que desfiguraven totalment el seu perfil i no s'apreciava gens la planta circular romànica. Durant la guerra civil la van cremar i avui dia totalment restaurada mostra el seu perfil original d'edifici circular rematat vers llevant per tres absis.

De sant Adrià del Besòs a Badalona

2011-04-26T07:37:00.000-07:00

Un passeig arran de mar, de sant Adrià del Besòs a Badalona, interromput per les obres i alguns racons poc transitables.

De de sant Adrià del Besós a Badalona

El passeig marítim connecta amb el Port de Badalona, inaugurat el 2005; la zona s'ha revitalitzat i poc a poc ha anat desplaçant les restes de l'antiga Badalona industrial, substituïda per una zona residencial.

*
*

aqüeducte romà de Can Cua

2011-04-12T04:07:00.001-07:00

De l'aqüeducte romà de Can Cua fins a Sant Pere de Riu, passant pel pont del Diable i la Font de Ferro.

L'aqüeducte romà de Can Cua, a Pineda de Mar al Maresme, recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.

A la dreta de la carretera d'Hortsavinyà, a l'altura de Can Cua, al bell mig d'un camp, hi ha les restes més interessants de l'aqüeducte: quatre arcades conservades en força bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dC. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dC.

aqüeducte Can Cua, font de Ferro, pont del Diable i Sant Pere de Riu

El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte, lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d'alçades diferents. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfície plana a la part de fora. Tot i així, són força irregulars en mida i color (groguenc, rogenc, negre).

Hi ha restes d'altres arcs pels voltants, es creu que formaven part del mateix sistema hidràulic, així com l'arcada que hi ha al costat de la font del Ferro

imatges de la platja, vila de Pineda i Santa Mª de Pineda

De Premià de Dalt a Sant Mateo

2011-03-10T00:47:00.000-08:00

Nosaltres vam sortir de Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe, runes ibers, fins a Sant Mateu, topònim que comparteixen l'ermita, la font i el turó, punt més alt de la carena, que ateny els 499 metres d'alçària.
La passejada va ser circular ja que vam retornar pel coll de Gallami, on podem observar una panoràmica lateral de Barcelona, insòlita per la gent que som del Vallès

De Premià de Dalt

La capella està documentada des de l'any 993. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada.

De De Premià de Dalt a Sant Mateo

En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha la vivenda de l'ermità.
Per la diada de sant Mateu s'hi fa un tradicional aplec.

ruta circular de Premià de Dalt a Sant Mateo
Premià de Dalt està situat al fons d'una vall de la Serralada Litoral, al vessant de marina. El primer antecedent històric de la vila data de finals del segle V adC, i fou un poblat fundat pels laietans. Actualment, es conserven restes d'un poblat ibèric al Turó de la Cadira del Bisbe que data dels segles V i I adC
Premià de Dalt
*
*

castell de Burriac

2011-02-10T02:14:00.000-08:00

El castell de Burriac s'alça sobre un turó situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.

De castell de Buriac

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.
Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.
Va ser de propietat de la família dels Santvicenç fins el 1313 i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc.
Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Actualment, pertany a l'ajuntament de Cabrera de Mar.

Nosaltres vam pujar al castell per les fonts d'Argentona, que és una zona obaga on es creuen diferents torrents, hi trobem un gran nombre de fonts, ara molt ben restaurades, on l'aigua que raja té diferents propietats segons l'indret.
*
*

l'últim raig de sol

2011-01-01T06:26:00.000-08:00

l'últim raig de sol de l'últim dia de l'any 2010 al Cadí - Cerdanya -

De últim raig de sol

És costum el primer dia de l'any nou anar a veure el primer raig de sol, jo com que sóc més de l'hora baixa o crepuscle, vaig preferir contemplar l'últim raig de sol de l'any que s'acomiadava i vaig estar de sort i no em va defraudar gens ja que es va pondre d'una forma espléndida.

*
*

Santa Creu de Palol i el Farell - Valls del Montcau

2010-12-29T03:43:00.000-08:00

Ens vam acostar a Santa Creu de Palol venint de Mura i des d'aquest punt vam veure el Farell, després de visitar-lo, vam continuar cap al Pont de Vilomara. Itinerari per les valls del Montcau

De Sta. Creu de Palol i Farell

Església de Santa Creu de Palou d'origen romànic, destaca per un absis semicircular característic de la decoració llombarda del segle XI i pel seu campanar d'espadanya. Avui l'església com podeu veure està en runes i la vegetació l'envolta.
Pertanyia a la parròquia de Mura, i donava assistència religiosa a les masies de l'entorn , moltes d'elles avui dia en un lamentable estat d'abandó.

fotografies de Santa Creu de Palol i del Farell amb les tines que hi ha aprop.

De Sta. Creu de Palol i Farell

el Farell, masia que senyoreja la vall que formen les rieres de la Santa Creu i de la Mata-rodona, l'edifici està consolidat que no restaurat, i no es possible l'accés a l'interior de la casa.
*
*

Santa Maria de Savall

2010-12-13T11:42:00.000-08:00

De santa maria savall

Santa Maria Savall és un convent/església enrunat, situat a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.
Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra, ja que està davant del massís del mateix nom.
Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada pels senyors de Cassoles i hi visquè una comunitat de donades, sota l'obediència d'un rector. Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al s XVIII i culte fins al XIX.
*

Després de llegir el bloc – conèixer Catalunya - , vam anar a cercar-la, el dia que vam decidir fer una passejada de la Sauva Negra al castell de la Popa.
Ens va costar trobar-la, ja que està en molt mal estat i la vegetació l’abraça per tot arreu i gairebé no es veu, vam travessar un filat que l’envolta i la veritat se’t trenca el cor quan veus i sents que aquell paratge tan bonic i aquelles pedres que ens parlen d’històries passades s’ha deixat caure d’aquesta manera , a canvi i incomprensiblement a prop hi ha una urbanització monstre i fantasma perquè està mig abandonada, que ha destrossat gairebé tot el que quedava de l’entorn.

*
*

De la Sauva Negra al castell de la Popa

2010-12-03T10:24:00.000-08:00

Al cap de dos anys hem tornat a la Sauva Negra, una delícia passejar sota aquesta fageda, fa goig de veure que no ha canviat essencialment.
Aquesta vegada hem fet un itinerari diferent, hem entrat per l’urbanització fantasma de Puigsagordi (ens ha costat orientar-nos ja que està ple de camins encimentats en mal estat i abandonats)

Per fi hem entrat dins la fageda, hem retrobat la font sulfurosa i travessat tot el bosc que és com una simfonia de color, fins a la casa Nova que ens ha menat fins al castell de la Popa, després hem tornat pel mateix camí amb algunes variants sobre la marxa.

el castell de la Popa apareix de cop
el castell des de la Casa Nova
*
*

una nit de lluna plena...

2010-11-22T09:02:00.000-08:00

Una nit de lluna plena
tramuntarem la carena
lentament sense dir res
si la lluna feia el ple
també ho feu la nostra pena..... corrandes de l'exili de Joan Oliver - Pere Quart -

De lluna plena

ha estat musicat per diferents autors Lluís Llach, Ovidi Motllor, el grup Pomada i aquesta versió de Sílvia Perez Cruz.
*

*
La lluna plena es pon de matinada darrera la serralada de Sant Llorenç.
Cada dia es pon, però es clar, és difícil que coincideixin tots els factors que incideixen, el moment just, el lloc adequat i sobretot llevar-se d'hora per contemplar-ho.

*
*

mirapeis - occitània

2010-11-03T09:47:00.000-07:00

Miralpeix (en occità Mirapeis i en francès oficial Mirepoix) és un municipi d'occitània, del departament de l'Arieja, a la regió de Migdia-Pirineus.
Centre destacat del catarisme, la vila fou presa el 1209 per Simó de Monfort que la sotmeté al poder francès. Anys més tard, el 1279, quan era una prospera vila de 2000 habitants, fou completament destruïda per una riuada i va ser reconstruïda a l'altre costat del riu. El 1362 fou atacada per una partida de bandolers que hi van calar foc i la van destruir en part, però fou reconstruïda de nou.

De collage

Es mantenen les construccions originals dels segles XIII-XIV com la gran plaça porxada amb la coberta tota de fusta.
*
*

vals - església rupestre

2010-11-01T03:38:00.000-07:00

Vals és testimoni d’una antiga ocupació humana, de la prehistòria a l’època moderna.
L’església rupestre Santa Maria, construïda sobre la roca, està formada de dues naus superposades.

L’escala, tallada a la roca i situada en una falla natural, permet accedir a la nau inferior i a l’absis que conté remarcables frescos de finals del s.XI, es pot admirar les diferents formes d’estil, carolíngi i romànic, així com les pintures romàniques que han donat, a traves dels segle, renom a aquest lloc singular.
*

*
*

arc de sant martí

2010-10-23T04:30:00.000-07:00

De collage

Havia plogut a bots i barrals, era obscur, fosc.. i de cop es va fer de dia, un impressionant arc de sant martí, com no havia vist mai, omplia el cel de claror i color.
*
*
*

Cerdanya passejada. Palau - Oceja - Vilallobent - Age

2010-07-17T05:41:00.000-07:00

Aquesta és una passejada que fem sovint, faci calor o fred, estigui nevat, plogui o faci sol, a la fresca del matí o al tombar la tarda, al capvespre.
*

De Palau a Oceja

passejada, volta circular: Palau - Oceja - Vilallobent - Age - Palau
*

Els camps d'Age un capvespre d'estiu.
*
Un passeig tranquil per observar els camps com canvien de color i es transformen al llarg de les estacions.
*

a Vilallobent,les roselles han invadit els camps.
*
Travessem quatre pobles units per la història i llengua comú i separats per una ratlla imposada per dos estats

*
*

d'Amer a Santa Brígida

2010-07-08T04:02:00.000-07:00

Passejada per la vila d'Amer i enfilada a Santa Brígida on és contempla un paisatge imponent.

Amer és una vila molt bonica que té una de les places porxades més importants i grans de Catalunya. Situada en un lloc estratègic a l'extrem nord-oriental de la Selva, fronterer amb la Garrotxa al nord i el Gironès a l'est. La major part del terme s'estén per la totalitat de la vall baixa del Brugent.

El 9 de novembre de l'any 949 es consagra el monestir en presència dels comtes de Barcelona Borell i Miró. Entorn a aquest monestir es formarà aviat el primer nucli de la vila d'Amer.
El segle XV un fort terratrèmol destrueix l'església del monestir, el claustre, l'església de Sant Miquel i les 70 o 80 cases de la vila.
Aquest mateix segle es concedeix a Amer el privilegi de nombrar cònsols i consellers per la vila a més dels drets de taverna, fleca, tall de carns, pa pastat, peix, cansalada i civada.
El 8 de novembre es firma a Amer el compromís d'arbitratge del rei Ferran el Catòlic en el conflicte de remences, molta gent abandona la vila i Amer passa un dels moments més crítics de la seva història.
A la guerra dels Segadors, segle XVII, fou volada l'església de Sant Miquel, que ja no fou reconstruïda. Després amb la Guerra del Francès la vila és saquejada i incendiada.
L'any 1835 es produí l'exclaustració del monestir i l'abolició definitiva dels poder feudals que mantenia sobre el terme,
L'ocupació carlina de la població durant la Guerra dels Matiners en què Amer fou durant un temps centre d'operacions de les tropes carlines,
La prosperitat de l'agricultura va convertir el mercat d'Amer en un dels més importants de les rodalies i va anar acompanyada ben aviat per una incipient industrialització. El procés es va accelerar a partir de 1894 amb l'arribada de la línia de ferrocarril Girona-Olot.
Avui dia l’expansió del nucli urbà s'ha concentrat, sobretot, a banda i banda de la carretera i també cap a l'altra riba del Brugent.
*
*
*

solstici d'estiu al Canigó

2010-06-29T23:43:00.001-07:00

De capvespre als Cortalets

*
Capvespre als Cortalets

El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus degut el gran i sobtat desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes.

Després d'haver passat la nit al refugi dels Cortalets, enfilem muntanya amunt de bon matí, la vista és fantàstica, el dia molt bo.
Fem una ruta circular. Pugem per l'esquerra del Canigó, camí del Barbet, el rodegem pel sud fins a trobar el camí que ve del refugi de Mariailles i ens enfilem per la xemeneia, que no presenta gaires dificultats. La primera meitat està formada per una mena de graons que es pugen amb facilitat, són excepcionals les vistes dels gendarmes i les parets de pedra que l'envolten, fa impressió veure l'estimbat als nostres peus. Els darrers metres d'ascens són els més drets però en sortir descobrim que ja som al cim del Canigó (2784m), un cop dalt disfrutem d'haver aconseguit el cim sense cap problema i baixem per l'altra banda que és com un passeig.

tot enfilant el Canigó
*
*
El Canigó muntanya d'un alt valor simbòlic per als catalans. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no era França. El Canigó simbolitza el naixement de la nació i llengües catalanes. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.
El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons com Muntanyes de Canigó,
*
i també el poema Canigó, de Verdaguer.
*
*
*

passejada pel Ter - colònia de Gallifa

2010-06-17T09:02:00.000-07:00

Sortim de les Masies de Voltregà i creuem l'autovia C16, durant el recorregut veiem antigues fàbriques que formen part de la Colònia Gallifa.
Ens acostem al riu, que ens permet fer una lectura del territori i comprendre la necessitat de preservació d’un entorn altament ric i fràgil a la vegada.

Al límit entre Les Masies de Voltregà i Torelló, es conserven els meandres i les illes de les Gambires i Gallifa, a la riba del riu Ter, espai excepcional que acull ambients naturals valuosos com són boscos al·luvials amb verns, salzes blancs i feixes de gran fulla, estanys temporals i fonts.

Aquest indret és un ecosistema fluvial complex de gran importància, típic del curs mitjà dels rius mediterranis cabalosos. En aquest punt es localitzen diversos espais, com poden ser illes, prats que s'inunden temporalment, aiguamolls...també hi ha fauna en abundància, sobretot ocells aquàtics: bernats pescaires, martinets de nit, corbs marins, ... Aquest indret és franquejat pel Camí Vora Ter, GR 210.
*

*
*

Can Rius - Un balneari amb molta història

2010-06-13T09:44:00.000-07:00

De vitralls - balneari Can Rius

El balneari està situat dins l'entorn natural que ofereixen la riera i el parc de Can Rius, i alhora s'integra en el centre històric de Caldes de Montbui. Data del segle XVI i al llarg dels segles va passar per les mans de diferents famílies catalanes, amb tot, va ser el cognom Rius el que va quedar com a nom del centre termal.
*

*
Les principals transformacions i millores es produeixen durant el segle XIX, època de màxima esplendor dels balnearis a Catalunya. És durant aquest segle que els Rius ordenen la construcció d'un saló destinat a menjador de primera classe. Diferents documents de l'època situen la construcció i ampliació del gran menjador amb vista a la riera entre els anys 1864 i 1893. En aquell moment el Balneari Rius ocupava 2.000 metres quadrats i va adequar les instal•lacions per oferir tractaments per a diferents afeccions. També millora les habitacions i té diferents espais i preus per a clients de diferents classes socials.
*

*
Durant la primera meitat del segle XX els balnearis travessen una època de declivi; per al Balneari Rius suposa la fi del seus dies com a centre termal i passa a mans d'una comunitat religiosa. L'any 2003, l'Ajuntament de Caldes adquireix el Balneari Rius i fa les reformes per transformar-lo en un centre cívic on s'hi feran conferències, cursos, xerrades, concerts....
La reforma de les sales de Can Rius s'ha fet reproduint l'estat originari que oferia aquest balneari, considerat un dels centres termals més prestigiosos de l'Europa del segle XIX i retorna als salons la bellesa que oferien en la seva època d'esplendor.
*
*
*

camí fins a Togores - rodal de Castellar del Vallès

2010-06-06T07:46:00.000-07:00

*
Sortim de Castellar del Vallès pel camí que va a Can Sant Pere i arribem a Togores on hi trobem el pi de les tres branques, de tornada passem per Can Vilà i resseguim la carena de la serra de Sant Iscle fins al trencall que mena a Can Ametller on tanquem el circuit arribant de nou a Castellar. A destacar els camps de conreu i les magnífiques vistes del Vallès.
*

*

*
*

capvespre a Castellar

2010-05-24T08:02:00.000-07:00

Una tarda d'aquestes, el sol s'amagava rera la Mola, amb un esclat de colors, entre els núvols que l'envoltaven amb un toc celestial!
No és una posta de sol clàssica, la del cel rogent, és per apaigavar els ànims i somiar despert que uns temps millors vindran.

*

De capvespre a Castellar

*
*

volta als estanys - tour del Carlit

2010-05-23T10:17:00.000-07:00

massís del Carlit

La volta als estanys del Carlit és una bona caminada en ascensió mitjana en gairebé tot el seu recorregut.

Comença des de l'estany de les Bulloses en direcció al Carlit. Tot el recorregut, d'unes quatre hores entre l'anada i la tornada està perfectament senyalitzat.

Sortida i arribada : estany de les Bulloses 2.000 m.

Temps del recorregut: dos hores i mitja de pujada i una hora i tres quarts de baixada aproximadament.

Punt més alt: Carena de l’estany Sobirans 2.343 m.

de Castellar del Vallès fins Can Juliana - Sant Feliu del Racó

2010-04-13T12:43:00.000-07:00

Camí circular que va de Castellar del Vallès fins a Can Juliana, a Sant Feliu del Racó.
Quan sortim de Castellar, passem entre camps i indústries sempre arran del riu Ripoll que en aquest tram baixa engorjat, un cop a Can Juliana tornem per l'altra banda del riu, per un camí que ens mena enmig del bosc i entre camps de conreu, amb una vista insòlita de Castellar des de la muntanya.

*
*
*

naturalment

2010-04-10T09:40:00.000-07:00

A l’exposicióNATURALMENT se’ns presenten obres d’en Jordi Junyent realitzades amb diferents matèries i objectes de rebuig disposats en format expositiu per tal de redescobrir la bellesa que incorporen. «Rellegint els objectes els estem personalitzant, recreant i controlant l’ús en benefici del medi ambient», segons paraules del propi autor de l’obra.

De naturalment - Jordi Junyent - parc Vallès

*
*

picnic jazz Terrassa

2010-03-21T13:05:00.000-07:00

De picnic jazz 2010

*

*
*

de Cardona a Olius

2010-03-09T08:36:00.000-08:00

Recorregut de Cardona a Olius passant pel pantà de Sant Ponç

*
*
*

neva a Castellar

2010-03-08T08:46:00.000-08:00

Aquest any si que ha nevat a cotes baixes, ens va sorprendre la nevada de matinada i a la tarda va ser el punt àlgid, per acabar el vespre convertit tot en un pessebre, que jo vaig anar retratant, des de casa i al llarg del dia, ja que s'havien suspés les classes.

De aquest any si que ha nevat a la plana!

*
*
*

record de Terrassa

2010-03-04T12:35:00.000-08:00

De racons de la nostra terra

T Er Ra Ss Ar Ec Or D

View more presentations from mmoncal.

..
.
.

La Seu d'Ègara

2010-02-05T10:57:00.000-08:00

*
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa assenyalen l'emplaçament de la primitiva població d'Ègara, antecessora de la Terrassa actual.

El nucli primitiu d'Ègara s'estenia per una petita carena com una proa a la confluència dels torrents de Monner i de Vallparadís. L'actual Carrer Major de Sant Pere, situat a la part més alta d'aquest carener.
Una basílica -un tipus d'edifici romà que es va convertir en model per als primers temples cristians- va ser el nucli del nou bisbat i després de la seva catedral, a l'espai ocupat ara per l'església de Santa Maria i per l'antiga rectoria. Al llarg d'un segle es van construir nous edificis. Un santuari d'ús funerari, l'actual església de Sant Miquel, amb una cripta subterrània. Una església parroquial, l'actual església de Sant Pere . El palau episcopal i les seves dependències, al costat de la seva catedral. Aquesta va ser la gran catedral d'Ègara, invisible durant molts segles: perdut el seu rastre en la història, intuïda diverses vegades, ha estat recuperada en el segle XXI.
*

*

En plena època romana Ègara obtingué el títol i estatut de municipi romà. En són testimoni les bases i columnes aprofitades en èpoques posteriors a l’església de Sant Miquel.

Sota el mosaic romà que antecedeix l'actual basílica de Santa Maria han aparegut restes de cases romanes sobre les quals es va construir, al pas del segle IV al V, una basílica o església que fou la Seu del bisbat d'Ègara, erigit entorn del 450.
Un primer baptisteri, que ara es troba dins l'àmbit de l'actual basílica o església de Santa Maria.
*

De la primitiva època de construcció es conserva la capçalera de l'església de Santa Maria, el perímetre total de l'església de Sant Miquel i l'absis tricònquid de l'església de Sant Pere.
Aquest important conjunt té una rica ornamentació pictòrica: els absis de Sant Miquel i de Santa Maria, el retaule de Sant Pere, l'absidiola de l'església de Santa Maria..

És doncs una joia del preromànic i un conjunt únic a Europa que fou declarat monument històrico-artístic el 1931, i és un dels més interessants de tot el país i visita obligada per als amants de l'art.
*

*
Aquest racó totalment restaurat ara, em guarda molts records d'infància quan corríem i jugàvem pel "bosquet" ara desaparegut, per tal de realçar la imatge de les esglésies i el seu entorn.
*
*
*
*

Una passejada per la història a la vall del Flequer

2010-01-24T09:58:00.000-08:00

Una passejada per la història a la vall del Flequer. Allà, les parets de pedra seca i les tines ens parlen de l’aspror d’una feina, motor econòmic de Catalunya, quan la fil•loxera va arribar a França.
*

*
Les tines i les barraques de vinya; els camins que comunicaven masos, castells i fonts ombrívoles. Camins perduts i menjats per la natura on no hi passa gairebé ningú.La bellesa dels racons menys coneguts de Sant Llorenç.
*

*
A la vall del Flequer hi podem trobar grups de Tines perdudes enmig del bosc. Aquestes tines, són dipòsits de pedra quadrats o circulars folrats amb cairons de rajola vidriada. Tenen una petita lleixa a dos pams de la coronació que aguantava unes posts de fusta damunt les quals s’hi aixafava la verema.
Així, el most queia per si sol a l’interior de la tina. Per protegir-la de la pluja es construïa una falsa cúpula de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. El most i la brisa fermentaven a l’interior fins que el vi era a punt per traspassar-lo cap a les bótes per al transport.
A fi que tant la part superior com la inferior quedessin a peu pla, les tines es construïen aprofitant desnivells del terreny. Així, tant la feina d’abocar la verema com la de descarregar la tina del vi eren més còmodes.
Cada tina té, a més, la seva barraca de vinya de pedra seca que servia per protegir la boixa —el broc per on es feia rajar el vi—, per guardar-hi les eines, aixoplugar-s’hi o dormir-hi alguna nit.
L’existència d’aquestes construccions rau en la gran extensió del conreu de la vinya al Bages a la fi del segle XIX, quan les valls del Montcau eren un mar de vinyes i els pobles i els masos quedaven lluny dels vinyets. Per evitar que quan hi arribaven les últimes càrregues les primeres ja haguessin fermentat, es van començar a construir les tines a peu de vinya. En arribar la fil•loxera, les tines van quedar abandonades i el bosc se les va menjar.
Punts d’interès de l’itinerari
Rocafort
Sortim del poble de Rocafort, situat en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Llorenç, dalt d’un turó que domina la vall de les Nespres. Antigament, Rocafort era el poble gran i el Pont de Vilomara un raval llunyà i petit. Actualment és just a l’inrevés. Les cases de pedra i l’església de Santa Maria aporten un encant especial a la vila.
Castell de Rocafort
Avui en estat ruïnós. El trobarem a pocs minuts de la sortida, a la nostra dreta, sobre la carretera. És la fortificació al voltant de la qual va créixer l’actual poble.
El nom primitiu d’aquesta població era Palau de Vesa del comtat de Manresa. El castell de Rocafort, abandonat pels monjos, fou destruït durant la guerra dels catalans contra Joan II, la Guerra civil catalana.

Mas d’Oristrell i ermita de Sant Pere.
Antic mas agrícola i ramader. A l’ermita de Sant Pere d’Oristrell s’hi han trobat documents del 932 d’una compra-venda.

Està situada sobre el mas i des d’allí s’albira tot el pla de Bages. Avui, Oristrell és un petit poble on hi viuen diverses famílies.
Tines del Flequer
Les curioses construccions que trobem en aquest sector de l’itinerari són les Tines.

El que fa que les d’aquest indret del Bages siguin diferents és que no estan situades a tocar de les masies que elaboraven el vi sinó enmig del que ara és una massa forestal però que a finals del segle XIX, època en que es van construir, era un mar de vinyes. D’aquí, els ve el nom: tines enmig de les vinyes.

Font del Coll Dat.

Indret ombrívol i humit, absolutament inesperat, dins l’itinerari.

Era de les Bruixes
Collet sota el Puig-Gil, amb fantàstiques vistes sobre el vesant més nord-oriental de la serra de l’Obac:
el Farell, el Puiget, el Mal Pas, Sant Jaume Vallhonesta, serra del Camí Ral, etc. Per l’altra banda es domina tot el Pla de Bages.

Mas del Flequer i Mas de Casassaies

Dues antigues masies fortificades en punts elevats de la vall del Flequer.
Pertanyen al Pont de Vilomara i a Rocafort i actualment estan deshabitades. Varen convertir-se en centres de suport logístic de la lluita guerrillera antifranquista (maquis) durant els anys quaranta.

Tota la informació de l'itinerari l'he trobat al Centre Excursionista de Terrassa que és qui va organitzar la caminada i també del llibre Tines a les Valls del Montcau.
*
*

recorregut pel torrent de Ribatallada

2009-12-31T10:38:00.001-08:00

Aquest és un recorregut per paratges molt bonics i ben conservats malgrat estar rodejat de zones urbanes i industrials.
*

Un torrent important al marge dret del Ripoll és sens dubte el Torrent de Ribatallada, no pel cabal d'aigua que pugui aportar al Ripoll, sinó per l'abundància d'aigua subterrània que té.

Antic pantà de Ribatallada. Aquesta obra hidràulica, de 4 metres de fondària i 10.000 m3 de capacitat, resta avui abandonada i coberta per la vegetació. Es va construir l’any 1895, tal com ens recorda la làpida encara existent, per aprofitar les aigües que baixaven pel torrent de Ribatallada, ja que en aquella època hi havia molts problemes per abastar d’aigua la població de Sabadell. El pantà va funcionar durant molts anys com a dipòsit d’aigua per a la ciutat fins que les fortes riuades del setembre de 1962 en van esbotzar la paret.També a prop hi trobem un pou de glaç.

D'aquí en amunt està format per dos torrents principals; el de la dreta porta el nom de Torrent de Can Font, amb el seu naixement més enllà de la Muntanyeta de Matadepera, sota el turó de Mont-rodon o de can Sallent.
El Torrent de Gotelles neix a prop de Can Sales i el seu curs va paral•lel a la carretera de Matadepera a Sabadell i acaba quan conflueix amb el torrent gran de Can Font, on passa a anomenar-se torrent de Ribatallada. Tots dos s'uneixen quasi dessota la casa de Ribatallada.
*

*

En un punt del torrent, hi trobem una fita de termes triangular amb els escuts de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa.
*
Per agafar el camí del torrent deixem el camí principal a la dreta i continuem per un sender que està senyalitzat amb unes fites de fusta. La vegetació que hi ha al llarg del torrent és pròpia de les zones on hi predomina la humitat, amb falgueres, càrex, oms joves, avellaners i cua de cavall.

A la part alta del torrent hi trobem dues fonts, que de fet una és continuació de l’altra: la font de Gotelles i font de la Moreria, també una surgència d’aigua arran de terra en el mateix cabal del torrent.

*
*

aromes de rosada - bones festes!

2009-12-28T16:01:00.000-08:00

*

*
*

Sant Sebastià de Montmajor

2009-05-18T11:01:00.000-07:00

Sant Sebastià de Montmajor  és un petit nucli de població  encerclat per la muntanya del Farell i els cingles de  Sant  Sadurni de  Gallifa. 
La vall de Sant Sebastià conserva encara tot l'encant de la natura, sense que hagi perdut la seva solitud ni la seva pau. 
En aquest paratge trobem una església romànica del Segle XI amb la Sagrera"  

 més ben conservada del país. 
 

*

Sant Sebastià  està documentat des del 1065. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel•les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet.  Aquesta parròquia, es va beneficiar dels acords de pau i treva que va donar lloc a petits nuclis de poblament.  

L'església consta d'una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El campanar de dos pisos és de planta quadrada. 

*

*

*

*

El nucli de població principal i més antic es troba en una fondalada tot baixant del Farell. Des d'aquí se’ns obre una vall que arriba fins als cingles, amb l'única excepció del castell de Gallifa que sobresurt dins d'un mar de verd. 
el municipi consta de deu cases distribuïdes en un parell de minúsculs carrers, que coincideixen formant un angle recte.  

S'arriba al poble des de Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Llorenç de Savall, per l'anomenada baixada del rellotge, actualment només una torre sense senyalització, en la que hi ha havia un rellotge que se sentia perfectament tant des del nucli principal, com des del Serrat de Baix , habitat principalment en els períodes de vacances.
*
*

*

paisatge des del Farell

2009-05-07T12:18:00.000-07:00

El Farell - Caldes de Montbui

El Farell és un punt elevat del Vallès des d'on es domina una fantàstica panoràmica dels camps, planes i serralades que l'envolten.

La serralada de Sant Llorenç, el Puig de la Creu, els cingles de Bertí, el Montseny, els cingles de Gallifa i darrera s'albira la serralada del Pirineu, ... i Collserola amb el mar el fons....

*

*
*

Segons sembla el nom d’aquesta muntanya vallesana deriva de far, un lloc elevat on s’encenien fogueres per fer senyals.

.
*
*

Gallifa - castell i poble

2009-04-16T10:10:00.000-07:00

castell de Gallifa en primer terme i la Mola de Sant llorenç del Munt al fons

Gallifa és un petit municipi de poc més de 200 habitants, que es toba dins un gran entorn natural de boscos i camps de conreu. Limita amb la muntanya de Sant Sadurní pel nord i el turó del castell pel sud, situant el poble en una vall natural, dins la conca del riu Besòs. Al nord hi ha les poblacions de Granera, Castellterçol i Sant Quirze Safaja, a l'oest Sant Llorenç Savall, al sud Caldes de Montbui i a l'est Sant Feliu de Codines

Hi ha constància del poble des de fa més de mil anys. Ho demostren les quatre ermites romàniques encara existents, Sant Pere i Sant Feliu i de Santa Maria del Castell, així com les restes del castell medieval sobre la muntanya del Farell.

Santa Maria del Castell
Església del s. XI, construïda dins una fortificació documentada el 999, coneguda com a Castell de Gallifa. El s. XIV les parets de la nau i l'absis foren apujades afegint-hi un pis fortificat, amb espitlleres.
Des del 1986, que es restaurà, és dedicada a la Mare de Déu de l'Ecologia (santuari ecològic).
.
.

Sant Marçal

2009-01-21T13:15:00.000-08:00

camí a Sant Marçal

Sant Marçal es troba entre Les Agudes i el massís del Matagalls, a 1140 m. d'altitud. Pocs metres cap avall, hi ha una font, al mig de la fageda. La Font Bona, que és el naixement de la Tordera,
L'ermita romànica data de l'any 1058 i consta que ja hi havia una petita comunitat de monjos i un prior que posteriorment esdevindria abat coincidint amb la consagració de la capella l'any 1066.

Les Guilleries i al fons els Pirineus des de Sant Marçal

Al costat nord de l'ermita, hi ha un petit cementiri i al costat sud el casal de l'antic priorat, que durant molts anys ha estat refugi d'excursionistes i amants de la natura. Actualment és un hotel de luxe.
*

*

Hi vam accedir pel camí forestal que comença el km 20 de la carretera de Palautordera a Seva. Vam deixar el cotxe a un camping, estava tot glaçat però la caminada s’ho va valdre ja que travessa suaument boscos de faig, roures i castanyers..., no perdent de vista el turó de les Agudes, quan vam arribar a Sant Marçal com que s’hi accedeix en cotxe estava ple de gent, però a poques passes a dins del bosc no hi havia ningú. de tornada vam passar per la Fàbrica, el Puig, i can Tarrés... i vam tenir el goig de trepitjar neu verge que ens arribava fins al turmell.

.......................................................................................

Sant Miquel del Fai

2009-01-20T10:57:00.000-08:00

De sant miquel del fai

La singularitat del paisatge de Sant Miquel del Fai és deguda sobretot a l'efecte de l'aigua sobre l'espai. D'una banda els rius Rossinyol i Tenes (riu) l'envolten i el travessen, i d'altra banda l'aigua de les pluges i del desglaç es filtra per tots els racons de la roca.
L'aigua és la responsable de les coves i de les curioses formacions rocoses del Fai, creant una simfonia de salts d'aigua i petits llacs.

Construït allà on hom no podia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai es troba dins la vall de Riells, forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l’església romànica construïda en una profunda balma.
El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI.
L’any 1835 va abolir-se totalment el priorat, quedant la seva propietat situada damunt del cenobi, en poder dels amos del mas Torras, situat prop del molí de Llobateres, i que eren arrendataris perpetus de Sant Miquel des de feia uns quants segles.
Tradicionalment, ha estat la frontera dels bisbats de Barcelona i de Vic, així com la dels antics comtats de Barcelona i Osona. Aquest límit passava per la balma sota la qual s’amaga el temple troglodític de Sant Miquel.
*
*

*
*
En aquest entorn natural es pot gaudir també de paratges inoblidables, com les belles coves de Sant Miquel i les Tosques, o descobrir l’espectacular salt d’aigua del riu Tenes, que s’obre camí entre la vegetació. Darrera la primera cascada del Tenes, hi ha l’antiga porta que indicava que allà s’acabava el recinte monàstic. Passat això, el paisatge s’eixampla i després de caminar una estoneta arribem a l’ermita romànica de Sant Martí.
*
*
*

....................................................................................

La Sauva Negra

2008-12-15T09:54:00.000-08:00

Si voleu fer una excursió que us agradarà molt, no cal que aneu lluny, aquí a prop de casa als límits del Vallès, dins del Moianès,al municipi de Castellcir, podeu visitar la Sauva Negra que és una fageda de singular bellesa, protegida dins del Pla d’Espais d’Interès Natural.

Aquest paratge desconegut atresora un dels boscos més bonics que he vist . És un bosc de faig però també hi ha, roures, avellaners.. i una gran diversitat d’arbres caducifolis, que donen color a la tardor en aquesta fondalada.

Per arribar-hi sortirem des de Castellcir, agafant el camí que baixa fins la riera de Castellcir. Sense travessar aquesta, s’ha d’anar seguint riera amunt, fins el fons de la vall de la riera de Castellcir, pujar fins la masia anomenada Casa Nova del Castell i seguir un camí de bosc que ens portarà fins a la font.

La Font de la Sauva Negra, fa honor al seu nom doncs està situada en un lloc obac, hi vam arribar una tarda freda de tardor i la impressió va ser de joia al descobrir un lloc de somni, poder trepitjar aquella catifa de fulles acabades de caure i la simfonia de colors dels arbres, amb la pau i silenci que hi havia ens va corprendre i enamorar.Espero tornar-hi de nou a la primavera quan els arbres iniciïn el cicle de nou per veure tots els colors del verd.

Can Coll - Lliçà de Vall

2008-12-02T11:13:00.000-08:00

Can Coll és una antiga casa senyorial, fortificada.
Situada dins del municipi de Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

Es tracta d’una construcció quadrada de quatre pisos, amb teulada a quatre vessants, coronada amb una majestuosa torre de guaita i campanar d’espadanya amb una inscripció que diu que fou edificada per Pere Coll el 1576.

Palausolità i Plegamans

2008-11-10T10:55:00.000-08:00

Palau-solità i Plegamans és format històricament per dos nuclis de població o dues parròquies, per una part, Palau-solità i per l'altre, Plegamans.

El topònim de Palau-solità ja el trobem al Cartolari del Monestir de Sant Cugat l'any 955 i el de Plegamans l'any 962. Ramon Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis)

L'església de Santa Maria és d'estil romànic, del segle XII. A la façana principal, hi ha una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior.
La pica de batejar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir de nou. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés, pintor anònim de l'escola valenciana que el va pintar amb dos deixebles seus. Aquest retaule es va salvar del foc perquè l'any 1936 van considerar que era l'església dels pobres. El Castell és un edifici que presideix, des de la serra, tota la plana de Palau-solità i Plegamans. És un gran casal gòtic dels segles XIV i XV que, posteriorment, ha sofert moltes modificacions. La torre de la cantonada nord-oest es considera la part més antiga del castell (segle XI), feta amb codols de riera presos amb calç.
És la seu de l'escola Municipal de Música. A la planta baixa hi ha un auditori, on s'hi programen concerts. A la planta noble, hi ha instal·lat el museu arxiu de la Fundació Folch i Torres.

origen de Castellar del Vallès

2008-09-23T10:41:00.000-07:00

Castell de Clasquerí en primer terme i Castellar Vell al fons
Castell de Clasquerí. Està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés. De planta trapezoïdal, té un pati central, en aquest s’hi troba un pou i les escales que donen accés al primer pis, i està tancat per dues ales afegides i per una torre. Consta de planta baixa i dos pisos. La primera referència que tenim és de l’any 912 en una acte de donació del castrum kastellare, i no sabem si fa referència al castell pròpiament dit, o bé a la unitat territorial que acabaria sent Castellar.

Castellar Vell. A la riba dreta del riu Ripoll, entre els torrent de Miralles i de Sant Antoni, hi trobem l’antic edifici que acollia la parròquia de sant Esteve de Castellar que era on es situava l’antic nucli de població de Castellar del Vallès. Sabem que des d’època altmedieval existia un nucli de població al lloc anomenat Puig Castellar. Excavat a finals del segle XX va ser datat en època carolíngia entre els segles IX i XI. Es va localitzar i excavar un cementiri amb 250 enterraments dels segles XI, XII i XIII, així com altres troballes que permeten afirmar que va haver activitat humana fins al seu abandonament en el segle XVIII en el que es va traslladar a l'any 1773 a l'emplaçament actual.

la catedral del Vallès

2008-07-09T12:01:00.000-07:00

L'església de Sant Esteve és anomenada la catedral del Vallès per les seves dimensions

Els orígens es remunten a finals del segle XVIII quan els castellarencs van demanar que l'església fos traslladada de la riba dreta a l’esquerra del Riu Ripoll, ja que era on es trobava el nucli urbà.

El primer edifici era d'estil barroc, s'havia construït sobre la capella de Sant Iscle i Santa Victòria.

Més tard va ser substituït per l´actual, aixecat entre els anys 1885 i 1892, promogut per Emília Carles-Tolrà, propietària de l´empresa Tolrà, posteriorment nomenada Marquesa de Sant Esteve de Castellar. L'arquitecte va ser Joan Martorell i Montells seguint el gust Neogòtic afrancesat del moment.

Durant la guerra civil, es van cremar a la Plaça Major els elements decoratius i es va convertir en mercat municipal, per acabar sent el 1938 seu de les cinc casernes del Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar.

El 1984 es van restaurar el rellotge i el campanar i recuperar els vitralls, així com el seu aspecte general.

Donades les seves extraordinàries dimensions, la gent del municipi i de la comarca la coneix com a la Catedral del Vallès.

modificacions del paisatge industrial

2008-07-03T10:55:00.000-07:00

Antiga xemeneia de la indústria tèxtil Tolrà a Castellar del Vallès, datada del 1930.

Excel.lent mirador del riu on hi ha el Pito de Can Barba - sirena que sonava per avisar els canvis de torns a la fàbrica i que se sentia per tot el poble.

El molí de la Farga, amb forns i un martinet per a batre el coure va desaparèixer quan es va ampliar el molí de Can Barba, que abans del 1620 era polvorer i posteriorment bataner; actualment, on hi havia aquest molí hi ha les restes de la Fàbrica Tolrà

La força del curs del riu Ripoll s'aprofitava instal·lant molins de tot tipus amb recs i sèquies a ambdues ribes; d´aquí sembla que pot derivar el topònim Les Fàbregues.

La Sèquia Monar és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll .

L’origen d’aquesta sèquia es troba en les comunitats pageses que treballaven i vivien al riu, que construïren les primeres infraestructures hidràuliques.

A partir del segle XI, el monestir de Sant Llorenç del Munt i altres senyors feudals hi imposaren el seu domini i per això durant anys s’ha pensat que la sèquia Monar era obra d’aquests monjos, però en realitat era més antiga.

Inicialment l’aigua movia els rodets dels molins fariners i regava les hortes veïnes. En l’edat moderna, els batans i molins paperers van anar prenent terreny als molins fariners, fins arribar a les transformacions industrials dels Segle XVIII i Segle XIX. Actualment, els pocs trams que resten de la sèquia són aprofitats, com al principi de la seva vida, pels hortolans del riu.

el pont Vell o de can Pélecs

2008-07-03T09:33:00.000-07:00

Camí arran de mur que voreja els horts de l´antiga fàbrica i la sèquia fins arribar al pont de can Pèlecs.
Passem el pont, també conegut com a pont Vell i seguim pel camí que baixa cap a l´alzinar i que ens porta a la font i la bassa de can Pèlecs, situades sota el camí, al costat esquerre.

El pont Vell o de can Pèlecs està situat sobre el riu Ripoll rep el nom de l’antiga masia situada a poca distància i a la part dreta del riu.
Aquest pont fou construït l’any 1808 per ordre

del general Josep Manso i Solà, durant Guerra del Francès, a causa del mal estat en què es trobaven en aquell temps els camins. En la seva construcció hi van col·laborarels municipis de Matadepera, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Sant Pere de Terrassa i el nostre, Sant Esteve de Castellar.

El pont es recolza sobre dos esperons de roca viva que delimiten els gorgs de can Pèlecs. Té quatre arcs de mig punt, de pedra tosca que salva el profund i engorjat tall que ha format el riu Ripoll en aquest indret d’uns 19 metres d'alçada. En la base del costat dret hi trobem les restes d’un rec medieval excavat directament a la roca.
Ara forma part d'un sender i per accedir als horts de l'entorn del riu.

cinc quarteres massa terra!

2008-06-16T09:45:00.001-07:00

un camp de blat al peu del Castell de Sentmenat

camps de conreu a Guanta prop de Sentmenat

qualsevol indret per petit que sigui s'aprofita.

pots trobar en mig del bosc uns camps conreats de forma endreçada.

arbres fruiters: oliveres, cirerers ...despunten i acoloreixen el bosc que els envolta

Fent camí de Castellar del Vallès al Brull

2008-05-28T01:13:00.000-07:00

Surt el sol a Can Cadafalch, masia situada a prop de Castellar del Vallès, al fons el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac amb el cim del El Montcau a la dreta.

Sant Sebastià de Montmajor és un petit nucli de població encerclat per la muntanya del Farell i els cingles de Sant Sadurni de Gallifa.
La vall de Sant Sebastià conserva encara tot l'encant de la natura, sense que hagi perdut la seva solitud ni la seva pau.
En aquest paratge trobem una església romànica del Segle XI amb la Sagrera
més ben conservada del país.

Construït en un lloc impossible, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells , literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, darrera la qual es troba l'Església romànica Romànic a Catalunya construïda en una profunda balma.

ens enfilem per la vall de Riells

vorejant els Cingles de Bertí.

masia bellament situada i envoltada de tots els colors de la terra.

Pont del Molí dels Horts

Fi del camí, hem arribat al Brull

Brull, el antiga parròquia de Sant Martí, situada en una cruílla de camins, fa d’enllaç entre la Plana de Vic i el Parc Natural del Montseny,

En ma terra del Vallès

2008-05-25T02:18:00.000-07:00

En ma terra del Vallès,

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

Com el Vallès no hi ha res! Pere Quart

la màquina de tren

2008-05-23T04:08:00.000-07:00

De racons de la nostra terra

La màquina de tren és una roca que pertany a la Serralada de Sant Llorenç del Munt, des de casa, de tant en tant i sobretot quan ve el bon temps puc veure com es pon el sol darrera tot formant un esclat de llum i color.

capvespre a Castellar del Vallès

2008-05-22T03:09:00.000-07:00