dilluns, 1 de febrer de 2016

De Rocabruna a Beget pel coll de Malrem



   Fem una circular pel Ripollès a tocar de la Garrotxa, a Rocabruna ens enfilem al coll de Malrem, baixem pel camí dels contrabandistes fins a Beget i tornem arran de la riera fins al punt d’inici a Rocabruna
   A la sortida el poble caminem uns metres per la carretera fins a trobar a ma esquerra el coll de Samola on comença el camí que va paral·lel al torrent de les Arçoles
   És un camí assolellat, en alguns punts ha patit alguna esllavissada, tenim una vista de les feixes de vinya abandonades i aviat arribem al collet de Bocabertella, al fons de la vall hi ha la masia del mateix nom
   Aquest punt hi ha la línia fronterera amb França que parteix el nostre país, a dalt d’un turó s’aprecia el perfil de les torres de Cabrenys.
   Ens acostem al coll de Malrem on veiem el camí a Lamanera al Vallespir que forma part del camí dels contrabandistes
   Busquem el camí cap a Beget al principi en una forta pendent que mes tard se suavitza
       El camí anomenat dels Contrabandistes és fresat i ombrívol
       Bordeja la masia enrunada de Bocabartella
       El panorama és esplèndid
     Ens aturem a l’oratori de Sant Antoni de Can França.
   El descens ara és més vertical i podem veure Beget des del mirador
   Un cop a Beget, fem un tomb pel poble que està dividit en tres barris, separats per la riera del Trull, que baixa de la propera muntanya del Comanegre, i per la riera de Beget. Els tres sectors estan units per dos ponts.
   El pont de Beget, segle XIV, uneix el camí de França i el de la Font.

  i anem fins a l’imponent església romànica de de l'església de Sant Cristòfor que roman tancada. 
   Sortim de Beget per un camí arran de la riera que més amunt es converteix en el torrent de Rocabruna, pel GR-11
   És un corriol estret i fresat, al principi del recorregut hi ha alguns despreniments de roques que dificulten el pas.
   El camí arran de riera és frondós i agradable amb una vista al fons entre la vegetació del curs i els salts d’aigua.
   Seguim paral·lels a la carretera, el camí queda tallat dues o tres vegades per aquest vial, l’última la creuem i abandonem la riera per seguir el torrent de Rocabruna
   Passem per alguna masia enrunada fins al molí d'en Sorolla on seguim el PR 187 fins al castell de Rocabruna
   A aquest punt si seguíssim rectes arribaríem en poca estona a Rocabruna nosaltres però seguim pel camí marcat i ens enfilem cap el castell de Rocabruna, on passem pel costat sense aturar-nos ja que comença a fer-se fosc
   S’ha fet de nit quan arribem Rocabruna, poble situat a la capçalera de la riera de Rocabruna, al vessant sud del Montfalgars.
   Abans de marxar però anem a visitar l’església romànica de Sant Feliu de Rocabruna del segle X  que  estava vinculada a la Seu de Girona i al domini del senyor del castell de Rocabruna
   El campanar de torre coberta amb teulada és accessible des de l’exterior del temple, primitivament era d'espadanya de dos ulls, aquesta conversió es degué a la necessitat de disposar d’un lloc permanent de guàrdia, que reforçava les funcions que s’exercien des del castell
  Ha estat una sortida complerta i molt recomanable Marxem amb la idea de tornar per fer una visita al castell i pujar al Comanegre

8 comentaris:

Toni ha dit...

Enhorabona! em descarregaré la vostra ruta. La vaig fer fa uns quinze anys exactament igual i aquesta setmana tenia ganes de repetir-la, i he anata petar al vostre blog. Molt interessant i molt bona feina!

maria moncal ha dit...

Quina casualitat Toni,espero que et faci servei.

El pare ha dit...

Un itinerari que m'agradaria fer a la tardor. Queda anotada.
La vista de Beget des de dalt és realment espectacular.
Una abraçada.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Per ser al temps que som i en aquells paratges, no sembla pas que passéssiu fred, oi?
Ah, que oportunes o ben trobades les branques de la primera fotografia!

maria moncal ha dit...

Bona idea Manel, val força la pena.
La visita a Rocabruna i Beget bé s'ho val també

maria moncal ha dit...

Gens ni mica de fred, al contrari vam passar calor, semblava un dia d'estiu.
Sovint em trobo branques i branquillons que emmarquen les imatges que vull captar

Josep Balius Planellas ha dit...

Una bona excursió Maria, i bon reportatge, els paratges que ens ensenyes son realment preciosos. Una abraçada i endavant.

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep, si que és un lloc interessant per visitar tant pel paisatge com per la seva història.

entrades al bloc