Anem fins a Portè amb la intenció de endinsar-nos a la
bonica vall solitària i despoblada
de
Campcardós i fruir del paisatge tardorenc.
Aquesta vall tancada a l'oest per la Portella Blanca d'Andorra, es troba protegida dels vents del nord per la serralada que formen els Pics de Fontfreda, de Font Negra i d'Envalira. Té una clara morfologia glacial amb muntanyes escarpades a la part de la baga com el Peiraforca
Des de l'aparcament situat al costat del riu Querol prenem la pista asfaltada que comença a remuntar la vall i que arriba fins a un repetidor. A partir d'aquí comença la pista sense asfaltar el primer tram de l'itinerari, el més costerut, delimitat per boniques parets de pedra seca.
De tant en tant, veiem a les roques les marques blanques i vermelles del sender GR 7, que prové d'Andorra, i del GR 107 camí dels bons Homes que ve de la vall de la Llosa.
Arribem a unes tanques per al bestiar, el camí planeja i la vall s'eixampla cada vegada més. Primeres vistes de les esveltes siluetes del Roc Colom i del Peiraforca.
Continuem pel costat del riu Campcardós, que baixa a l'esquerra. El camí ara amb trams empedrats, antigament freqüentat per traginers, pastors i contrabandistes, entrem en una densa avellanosa amb bedolls, freixes, pins i moixeres.
Seguim l'ampla sendera i arribem al refugi La pista es transforma en sendera i puja entremig de prats.Ens dirigim al fons de la vall i ens acostem al curs del riu Campcardós, travessem el riu per unes pedres i arribem a l'estany Petit, després enfilem per uns turons coberts de neret, a l'estany Gros.
A partir d’aquest punt es pot continuar fins a la Portella Blanca d'Andorra però nosaltres desfem el camí i arribem a Portè lloc d’inici del recorregut i fem un tomb pel poble
.
Portè, o també Portè i Pimorent antigament Portesa (en francès
Porté-Puymorens) és un municipi de l'Alta Cerdanya, situat a la part més
alta i estreta de la vall del Querol.
És la frontera natural entre Catalunya i Occitània que passa pel coll de
Pimorent.
El poble antigament era una agrupació de cabanes de pastor.
L’església parroquial és romànica i dedicada a Sant Joan Baptista i una estació, on passa el tren en direcció a Tolosa en occità Tolosa, en (francès Toulouse) ciutat d'Occitània i capital del Llenguadoc.
Bona excursió Maria, a part de les explicacions es un regal el veure els paisatges que ens regales amb les teves fotos. Una abraçada i endavant.
ResponEliminaGràcies Josep, la tardor vesteix de color un paisatge que ja és prou bonic i fotogènic d'entrada.
EliminaQue n'és d'agraïda aquesta simfonia de colors que tant bé has captat!
ResponEliminaRecordo bé, i m'hi has ajudat, la baixada de tota la vall fa (ui, Maria, de tot fa molts anys...), i el record més viu que en tinc és la gran quantitat d'avellaners.
Tens raó a mi també em va cridar l'atenció trobar tants avellaners que com a arbre silvestre forma les avellanoses d'alta muntanya i a menor altitud es troba en torrenteres.
Elimina