Fantastica excursio amb vistes i fotografies precioses. Felicitats. No se si saps que abans d'arribar a Coll de Pal, hi ha un trencall a l'esquerra que porta als Orris, alla hi ha un mirador i un petit espai d'esbarjo, a mes de la ruta dita del trencapinyes, amb sort es poden veure aquesta especie d'ocells, tambe es maco de pasejar-hi. Una abraçada.
Val la pena l'esforç de la pujada per gaudir d'aquesta meravella de paisatge... malgrat la boira. M'han agradat especialment les fotografies en què es veu l'ombra de la gent damunt el blanc brillant de la neu. Bona caminada. Una abraçada.
Això jo no ho faria mai. Quan pujo una mica alt, caminat eh, amb cotxe no, em quedo sense veu. Per sort hi ha qui, com vosaltres no sols hi pugeu, sino que a més ho compartiu i feu, així que els que son com jo també hi pugem ( ni que sigui una mica). Gràcies. Graciel·la
Fantastica excursio amb vistes i fotografies precioses. Felicitats. No se si saps que abans d'arribar a Coll de Pal, hi ha un trencall a l'esquerra que porta als Orris, alla hi ha un mirador i un petit espai d'esbarjo, a mes de la ruta dita del trencapinyes, amb sort es poden veure aquesta especie d'ocells, tambe es maco de pasejar-hi. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies josep,
EliminaEm sona aquesta ruta però no hi he estat mai, ens hi acostarem un dia d'aquests!
Gràcies per compartir la informació!
Val la pena l'esforç de la pujada per gaudir d'aquesta meravella de paisatge... malgrat la boira.
ResponEliminaM'han agradat especialment les fotografies en què es veu l'ombra de la gent damunt el blanc brillant de la neu.
Bona caminada.
Una abraçada.
Si que val la pena!,
EliminaN m'havia fixat en les ombres, però a tu Manel no se t'escapa res, sobretot si són reflexes i ombres, oi?
Una abraçada
Això jo no ho faria mai. Quan pujo una mica alt, caminat eh, amb cotxe no, em quedo sense veu. Per sort hi ha qui, com vosaltres no sols hi pugeu, sino que a més ho compartiu i feu, així que els que son com jo també hi pugem ( ni que sigui una mica).
ResponEliminaGràcies.
Graciel·la
No et pensis no Graciel·la que també ens quedem sense alè, però després ja no ens en recordem i ves per on, hi tornem!
EliminaUna abraçada